Aeham Ahmad treia el seu piano al carrer per respondre així a l'horror que aguaita a Síria des de fa set anys. L'arrossegava amb un carret per instal·lar-se entre la runa dels carrers destruïdes a Yarmouk, un camp de refugiats a la vora de Damasc, en el qual vivien més de 500.000 refugiats i refugiades palestins. Ara, més de la meitat s'ha convertit en desplaçats dins de Síria i s'estima que el 95% necessita assistència humanitària continuada per sobreviure. 120.000 han hagut de fugir a països veïns com Líban, Jordània, Turquia o Egipte. Alguns fins i tot han fugit fins a la franja de Gaza, tot i les dificultats que pateix la població allà. Així, els enfrontaments els han convertit doblement en refugiats.
Molts altres, cada vegada més, han optat per marxar a Europa, com és el cas d'aquest músic palestí, que ja era refugiat a Síria i que torna a ser-ho a Alemanya, a on va fugir després de trobar el seu piano en flames quan, el 2015, l'autodenominat Estat Islàmic va penetrar en el camp ocupant més del 60% del territori.
Amb nostàlgia taral·leja una melodia que tocava per als nens en Yarmouk, que s'encarregaven de fer els cors. "Jo els deia, 'toqueu el piano, no importa si s'espatlla' i així es van sumar molts petits", diu emocionat.
Dels primers anys del conflicte, Ahmad recorda que "les bombes van portar el drama a Yarmouk. Hi va haver gent que va morir pel setge imposat per l'exèrcit del Govern, i no teníem aigua, ni electricitat ni menjar i la gent va morir".
D'aquella etapa tan crítica en què els ferotges enfrontaments i el bloqueig d'entrada de béns comercials i humanitaris produir greus fams queden testimonis com el de Aeham.
Però hi ha una imatge, de la qual es desconeix la seva autoria, que va quedar clavada a les retines de la gent i va donar la volta al món, per convertir-se en una de les més representatives de la població refugiada. Va ser presa el 31 de gener de 2014, quan el personal d'UNRWA, l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient, va poder accedir de nou al camp per distribuir béns bàsics i es va topar amb una gran multitud que caminava entre les ruïnes per aconseguir aliments. Sens dubte, aquesta fotografia capta la desesperació, però, al mateix temps, reflecteix la supervivència.

Dos sentiments que romanen entre els civils que, en l'actualitat, viuen en Yarmouk i segueixen sense accés a aliments adequats, aigua potable o un habitatge digne. Molts dels refugiats palestins que vivien a Síria van fugir als països veïns del Líban o Jordània, on no és fàcil començar una vida. La majoria dels desplaçats no tenen estatus legal, el que els impedeix accedir als procediments de registre civil, als d'ocupació o als serveis socials bàsics. Aquesta marginació els fa totalment dependents de les comunitats d'acollida i de l'Agència de Nacions Unides per als refugiats Palestina al Pròxim Orient (UNRWA), que els proporciona ajuda humanitària i serveis bàsics, com educació i sanitat.
Previ al conflicte sirià, Líban ja era un país d'acollida per a la població refugiada palestina, que representa un 10% del total, encara no tenen drets civils. Aproximadament 513.795 persones estan registrades amb UNRWA al Líban, i la meitat d'ells viu en els 12 campaments distribuïts pel país, afectats per greus problemes, com la pobresa, l'amuntegament, la desocupació, les males condicions d'habitatge i la manca d'infraestructura .
De les cinc àrees d'operació d'UNRWA, el Líban és la que té el major percentatge de refugiats de Palestina que viuen en la pobresa extrema. La majoria depèn de l'Agència com a únic proveïdor d'educació, salut, serveis socials i ajuda d'emergència, que distribueix ajuda en efectiu per a aliments i productes d'hivern a 32.300 refugiats palestins desplaçats de Síria, serveis educatius a 36.775 nens i nenes, i gairebé 200.000 consultes mèdiques.
Jordània compta amb 2 milions de refugiats palestins, el que el converteix en el país que més població de Palestina acull de totes les àrees d'operacions d'UNRWA. En els 10 campaments de refugiats palestins reconeguts a tot el país, viuen més de 390.000 persones, que representen el 18% del total. A més, la majoria encara que no tots, gaudeixen de plena ciutadania. - eldiario.es