Les declaracions del president Quim Torra després de la seva visita oficial a Eslovènia han omplert pàgines i minuts de pantalla amb repliques, contrarèpliques, dissertacions i articles sobre la 'via eslovena'. Per cert, algú sap on será el pròxim viatge del President Torra. Se l'ha d'aturar si o si, pel seu bé i el nostre.
D'entrada, estariem d'acord en que qualsevol exemple que tingui a veure amb un conflicte armat no és un bon exemple, atès genera alarmisme innecessari i és fàcil d’aprofitar per a tots aquells que volen eludir el debat polític, perquè poden substituir-lo per simplificacions caricaturesques, que de fet el President vicari prou hi posa de la seva part. En canvi, el cas escocès és molt més fàcil d’entendre per a tothom per la seva proximitat cronològica i geogràfica. Fa just quatre anys, en un país de la Unió Europea, es va poder debatre amb normalitat sobre la sobirania, exercint el dret a l’autodeterminació. No va ser a l’altra punta del món en una colònia bananera, sinó a la Gran Bretanya.
La via eslovena i la guerra dels deu dies, si haguessin pogut escollir, segur que se l'haurien estalviat. La diferència entre Escòcia i Eslovènia és que els primers a l’altre costat es van trobar una democràcia occidental consolidada, amb respecte pels drets individuals i col·lectius, i els eslovens, no. Sobre el paper, Espanya s’hauria d'assemblar més al Regne Unit que a l’antiga Iugoslàvia, pero de moment, el que hem constatat es que la via espanyola consisteix a empresonar i humiliar abans que raonar i dialogar. Mentrestant, Torra segueix anant sense rumb, a la seva, i cal reconèixer que ha estat molt desafortunat a l'hora d'escollir la via eslovena com a ejemple a seguir, i que més aviat és una via morta. Via morta, via catalana, via eslovena, via escocesa, via española.... via crucis, via via que diria Paolo Conte. Masses vies per a un simple Vicari.