.
La situació és kafkiana, Tamara Carrasco, la noia del xiulet groc i careta de Jordi Cuixart, malgrat haver deixat de ser investigada per l'Audiencia Nacional, continúa confinada a Viladecans, perque no hi ha cap jutjat català que decideixi assumir la seva causa. Per dir-ho finament: 'pa mear y no echar gota'. Kafka xalaria amb aquest vernissage de xoriço, cansalada i 'botijo' de la justicia espanyola d'Espanya, i olé.

"L'Audiència Nacional ha decidit no aixecar les mesures cautelars a Tamara Carrasco, l'activista del CDR de Viladecans que des de fa vuit mesos no pot sortir del seu municipi, amb les úniques excepcions de si és per anar a treballar -actualment està de baixa- o per anar al metge. A principis de novembre, l'Audiència Nacional va confirmar que deixava d'investigar-la, juntament amb l'activista del CDR d'Esplugues del Llobregat i exiliat a Brussel·les Adrià Carrasco, pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició. 
Tamara Carrasco havia demanat ampliar el seu radi de mobilitat a tot Catalunya -per exemple, la seva mare viu a Sant Vicenç dels Horts-, però la interlocutòria del tribunal li ho ha negat amb l'argument que encara està investigada per fets "greus", com desordres públics. Al novembre, l'Audiència va enviar la causa contra els dos activistes dels CDR als jutjats catalans per un hipotètic delicte de desordres públics, però la realitat és que la documentació dels processos no va sortir de Madrid fins fa tot just una setmana i, de moment, encara s'està pendent de la resposta dels jutjats catalans, que han de decidir si accepten assumir la causa totalment o només pels fets que haurien ocorregut en cada partit judicial. 
El 10 d'abril, una desena d'agents de la Guàrdia Civil van irrompre a casa de Tamara Carrasco, que va ser detinguda i traslladada a la seu de l'Audiència Nacional, a Madrid. Inicialment, la Fiscalia de l'Audiència l'acusava dels delictes de sedició, rebel·lió i pertinença a organització terrorista i va tenir-la 48 hores tancada i incomunicada. Posteriorment, Carrasco va sortir en llibertat però amb una mesura cautelar inèdita: durant tot aquests mesos només sortia de la seva ciutat per comparèixer setmanalment al jutjat de Gavà. Per tot plegat, en una entrevista recent a Públic es definia com una presa política, perquè al cap i a la fi la seva llibertat de moviments estava molt limitada. 
A l'octubre, Salellas i Carrasco van denunciar en una roda de premsa que el magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón s'havia negat a aixecar les mesures cautelars que pesaven sobre l'activista. L'argument era que els Comitès de Defensa de la República (CDR) seguien actius. Per a Salellas el criteri no tenia "cap base jurídica". 
"En dret penal el lògic primer és determinar els fets, després decidir si hi ha proves sobre els fets, posteriorment dictaminar si són delictius i, finalment, detenir la persona. Aquí s'ha fet al revés,primer es deté una persona i després es comença a investigar i posteriorment ja s'establirà els delictes", va explicar l'advocat. Per a ell vincular la situació de Carrasco a les actuacions dels CDR era una "perversió jurídica", perquè el "dret penal sempre es base en fets passats, no sobre fets futurs". Carrasco, de la seva banda, està convençuda que la seva detenció responia a una estratègia "política" per reprimir els CDR." publico.es

... i UN CAS COM UN CABÀS, del que no se n'ha parlat prou...
. i també tenim el cas de Tolo Cursach, un cas com un cabàs, que dona per una serie a Netflix de més d'una temporada. Pels no posats en el tema, aquest senyor ha aconseguit que la policia incauti telèfons i ordinadors a dos periodistes d'Europa Press i Diari de Mallorca, és veu que el bo d'en Tolo té mès gravacions de tots que el de la gorra, gravacions de sexe amb menors, droga i rock' and roll.