El dia 13 de desembre de 2016, vaig publicar aquest escrit; no se si per que era dimarts i tretze, o Santa Llúcia, que malgrat rebre 1600 visites no hi ha ni un sol comentari, potser es una superstició meva per publicar en dimarts i tretze. Ves tu a saber. Per cert que un dels llençols perduts en la bugada del temps, és que per santa Llúcia ja no hi ha ni modistillas ni estudiants. Pero l'escrit esmentat no anava de modistillas, ni d'estudiants, sinó sobre les supersticions.


SUPERSTICIONS

 "La superstició és un terme usat per referir-se a un conjunt de creences no fonamentades i irracionals que poden estar basades en la fe, o relacionades amb el pensament màgic, per mitjà del qual el practicant creu que el futur, o la vinguda de certs esdeveniments, poden ser influïts per alguna de les seves creences. Els crítics argumenten que la superstició no està basada en la raó i que neix de la ignorància. Moltes supersticions poden ser producte d'entendre malament la causalitat, o les estadístiques, ja que generalitzen excessivament (un dels problemes de la inducció) i el que és un exemple passa a tenir rang de llei en la saviesa popular. Suposen, per tant, un biaix cognitiu de focus i d'atribució errònia de causalitat.
No entenc les supersticions, deu ser això que diuen a la wiki, ignorància, perquè no tenen cap sentit, s'agafi per on s'agafi, totes les supersticions que puguin tenir per exemple Rafa Nadal o Roger Federer, esdevenen inùtils, car no sempre guanyen els seus partits malgrat el ritual. El que passa és que hi ha la superstició i les manies, una frontera que no tinc del tot clara, per exemple, si el Barça ha de tirar un penalty o una falta a la frontal de l'àrea, em tapo les orelles, però això és per el delay que hi ha entre el temps real i el so de la radio que per més afinat que es tingui sempre existeix, i és perquè tinjc el costum de veure el partit per la tele mentre escolto Rac1, no per superstició sinó per no escoltar als 'merengones anònimos' de Movistar+.
Una altra diguem-li mania que no superstició, és que davant determinats anuncis que em molesten, tambè em tapo les orelles per a no escoltar-los, però per què em molesten per idiotes, com el del nen d'Opel qur ja no el fan. El problema és que el 90% dels anuncis són idiotes, llevat dels de perfums que ho són en francés gilipuà. ¡Lulú, oui, cest moi!. De fet més que francés gilipuà, és una mena d'angles afrancesat amb veu ronca, que a més és un mal argument publicitari. Com vas a la perfumeria a demanar un parfum: 'señorrita deme O de lançom', amb veu agilipollada i xiuxiuejant.
Les supersticions són alguna errada en el funcionament psicològic de les persones, no tenen cap sentit ni cap lògica, vindríen a ser com les llegendes urbanes, el que succeeix és que n'hi ha moltes, no ja per ignorància sinó per manca de sentit comú o manca de lucidesa, i en el fons tots en tenim i més d'una. Ergo, som ignorants de mena.