-
Pot semblar el títol de l'escrit el d'una nova novel·la de la saga Mil·lenium de Stieg Larsson, però no es així. Una dona xinesa recentment va ser diagnosticada amb una forma molt rara de pèrdua d'audició, que deixa els pacients incapaços d'escoltar sons de baixa freqüència, com les veus d'homes.
La dona de Xiamen, a la costa est de la Xina, va saber que alguna cosa estava malament quan es va despertar un matí, i es va adonar que no podia escoltar res del que deia el seu company. Havia tingut nàusees i brunzits a les orelles la nit anterior, però va pensar que una bona nit de son ho milloraria tot, així que se'n va anar a dormir. Però quan es va despertar al matí següent, es va sorprendre en adonar-se que no podia escoltar ni una paraula del que l'home al seu costat li estava dient. La dona, coneguda només com Chen, va ser portada d'urgència a un hospital local on un especialista en oïda, nas i gola li va diagnosticar una condició poc comuna coneguda com pèrdua d'audició de pendent inversa.
La Dra.Xiaoqing creu que la pèrdua d'audició en pendent inversa de la pacient pot haver estat provocada per l'estrès, ja que Chen va revelar que havia estat lluitant contra la fatiga a causa de les llargues hores de treball, i no dormir prou. A causa de que no havia patit cap altre problema d'audició abans, la otorrinolaringóloga s'espera que es recuperi completament. Fins llavors, la dona i el seu nòvio han de enviar-se missatges de text, o aprendre el llenguatge de senyals.
S'ha de dir que no se jo si el cas fos a l'inrevès, que un home digues no podia escoltar la veu de la seva dona, la Doctora Xiaoqing se'l creuria, o li diria que s'estava fent l'orni. De fet aquesta patgologia deu ser bastant frequent entre les dones, a cas més d'una vegada que li he dit alguna cosa a la Nuri, aquesta no em sent, no m'escolta o fa veure que no em sent, que de fet és una bona manera d'evitar baralles domèstiques, car haig de confesar-vos que a vegades jo també tinc aquest problema quan ella em diu segons que. Potser per aixó portem 48 anys casats, entre silencis i complicitats.
DE SILENCIS
De silencis i complicitats
us en voldria parlar.
De mirades compartides
amb qui tens al costat.
De petits detalls, nimis
o molt importants
conreats durant temps,
amb el pas dels anys.
De silencis oportuns
o complicitats petites
on un gest, una mirada
fan que sobrin les paraules,
i que tot resti ja clar.
De silencis compartits
amb tots aquells que,
al llarg dels anys
he après a estimar.
*
.jpg)
.jpeg)
.jpeg)
Eso no es solo de esa señora,las mujeres no nos oyen,no les interesa nuestras opiniones,sin embargo si que se oyen entre ellas y se escuchan.Mi mujer está completamente callada,vienen sus hijas,se encierran en la cocina y a hablar
ResponEliminaCAR RES....¡¡¡¡ a ver si te lee por aquí y te condenas ¡¡¡¡
ResponEliminaYo por si acaso pondré que: La mia me escucha, asiente con claridad meridiana, concuerda en casi todo y jamás , jamás de los jamases nunca me mete broncas.
( joder....otra vez se me han quedao los dedos cruzaos...debe de ser el reuma).....
Uy lo que has dicho Car res, como pase por aqui tu señora y lea esto eres hombre muerto. Te veo durmiendo en el sofá durante 15 días.
ResponEliminaMiquel, aixó que has escrit no t'ho creus ni tu. No cola...
ResponEliminaPor el contrario,después de 53 años de dormir juntos,si que nos entendemos y nos comunicamos en el silencio de las miradas y la mente.A veces estoy pensando en algo y me habla una frase,que responde a lo que estoy pensando,creo que el amor y el cariño se hace con los silencios,donde no hay broncas ni dominios.
ResponEliminaSe de que hablas, me sucede lo mismo con Nuri, una mirada a menudo es mas que suficiente, aunque yo solo llevo 48 años durmiendo con ella.
ResponEliminaPero... ¿ hay alguna mujer que escuche a los hombres ?. Y aparte de escucharnos, ¿ que nos entienda ?.
ResponEliminaQualsevol dona Rodericus, és a l'inrevés el problema, els homes no escoltem a les dones, ni les entenenem. Aquesta és una comtessa perduda de vell.
ResponEliminaTe pongo un ejemplo : le hablo de un gato, le describo un gato con pelos y señales a la señora estupenda, y ella piensa en un perro.
ResponEliminaYa son mas de treinta años de convivencia, y a pesar de ello, seguimos funcionando como pareja.
Un tema para "Cuarto Milenio".
A menudo el éxito de la convivencia de la pareja está en la discrepancia. Recuerda que los extremeños se tocan.
ResponEliminaI això que només esteu casats amb una.. :D
ResponEliminaUNA, GRANDE Y LIBRE.
ResponEliminaHo has clavat! Tu segueix així que segur que es per tota vida.. :D
ResponEliminaen aixó estem Gemma.
ResponEliminaJA HO DIU EL BOLERO:
Toda una vida me estaría contigo
No me importa en que forma
Ni como, ni donde, pero junto a ti.
Toda una vida te estaría mimando
Te estaría cuidando como cuido mi vida
Que la vivo por ti.
No me cansaría de decirte siempre,
Pero siempre, siempre,
Que eres en mi vida
Ansiedad, angustia y desesperación.
CHIN PON!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl matrimonio existe antes de Cristo, y se inventó para joder al hombre y a la mujer, como pasa con la religión, menos mi religión, el pastafarismo, la única religión que no sólo no fastidia al hombre, sinó que le alimenta y no sólo el espíritu.
ResponElimina