-
Pot semblar el títol de l'escrit el d'una nova novel·la de la saga Mil·lenium de Stieg Larsson, però no es així. Una dona xinesa recentment va ser diagnosticada amb una forma molt rara de pèrdua d'audició, que deixa els pacients incapaços d'escoltar sons de baixa freqüència, com les veus d'homes.
La dona de Xiamen, a la costa est de la Xina, va saber que alguna cosa estava malament quan es va despertar un matí, i es va adonar que no podia escoltar res del que deia el seu company. Havia tingut nàusees i brunzits a les orelles la nit anterior, però va pensar que una bona nit de son ho milloraria tot, així que se'n va anar a dormir. Però quan es va despertar al matí següent, es va sorprendre en adonar-se que no podia escoltar ni una paraula del que l'home al seu costat li estava dient. La dona, coneguda només com Chen, va ser portada d'urgència a un hospital local on un especialista en oïda, nas i gola li va diagnosticar una condició poc comuna coneguda com pèrdua d'audició de pendent inversa.
La Dra.Xiaoqing creu que la pèrdua d'audició en pendent inversa de la pacient pot haver estat provocada per l'estrès, ja que Chen va revelar que havia estat lluitant contra la fatiga a causa de les llargues hores de treball, i no dormir prou. A causa de que no havia patit cap altre problema d'audició abans, la otorrinolaringóloga s'espera que es recuperi completament. Fins llavors, la dona i el seu nòvio han de enviar-se missatges de text, o aprendre el llenguatge de senyals.
S'ha de dir que no se jo si el cas fos a l'inrevès, que un home digues no podia escoltar la veu de la seva dona, la Doctora Xiaoqing se'l creuria, o li diria que s'estava fent l'orni. De fet aquesta patgologia deu ser bastant frequent entre les dones, a cas més d'una vegada que li he dit alguna cosa a la Nuri, aquesta no em sent, no m'escolta o fa veure que no em sent, que de fet és una bona manera d'evitar baralles domèstiques, car haig de confesar-vos que a vegades jo també tinc aquest problema quan ella em diu segons que. Potser per aixó portem 48 anys casats, entre silencis i complicitats.

DE SILENCIS

De silencis i complicitats
us en voldria parlar.
De mirades compartides
amb qui tens al costat.
De petits detalls, nimis
o molt importants
conreats durant temps,
amb el pas dels anys.
De silencis oportuns
o complicitats petites
on un gest, una mirada
fan que sobrin les paraules,
i que tot resti ja clar.
De silencis compartits
amb tots aquells que,
al llarg dels anys
he après a estimar.

*