Conta la llegenda que quan el genial Miquel Àngel va concloure, al voltant de 1515 una de les seves obres mestres de l'escultura, el Moisès, l'artista va considerar l'estàtua tan realista que va colpejar el colós de marbre i li va ordenar: "Parla". Els enginyers de robòtica japonesos no necessitarien dir-li res semblant a la seva última creació per demostrar la seva gran semblança a un ésser humà real, perquè aquesta, de fet, ja té aquesta capacitat. Els científics nipons van dissenyar i van crear un robot antropomorf, complint així un dels somnis més repetits pels escriptors i directors de cinema de ciència ficció. La 'dona perfecta' sorprèn no només pel seu aspecte físic, que sembla absolutament real, sinó també per la seva capacitat de mostrar diverses expressions facials i fins i tot de parlar. A primera vista la androide, que parpelleja i articula d'una manera molt natural, tot just es diferencia d'una jove humana.
És possible que amb el perfeccionament d'aquesta nova innovació japonesa acabi la solitud per a molts éssers humans de tot el món (especialment per a aquells que puguin permetre's adquirir semblant tecnologia). No obstant això, les suposades conseqüències que poden portar aquests avenços per al futur de la humanitat segueixen sent un tema per discutir abastament. Si llegiu aquest conte ho entendreu.
Se sol dir quan un no ha entès res, que és o es comporta com un idiota, i aquest és el cas d'aquests enginyers japonesos que en intentar fabricar un androide el més semblant possible a l'ésser humà, l'han dotat precisament de la part sobrant de l'ésser humà, el cos. I posats a acceptar-ho, per més que ho intentin no aconseguiran mai captar l'expressió d'aquest cos. Serà un ens sense ànima. A mi, aquest robot em fa basarda, car no és més que l'home intentant jugar a ser Déu mitjamçant uns androides que nosempre podrà controlar, i que igual que les escultures de Miguel Àngel no em diuen res, són unes escultures sense ànima. Belles sense ànima, com la cançó de Richard Cocciante.
Una reflexió sobre la robótica -
El problema sense solució a què ha portat la intel·ligència artificial
Quina relació hi ha entre Pigmalió, Alan Turing, Blade Runner i la hipòtesi del continu?
Les matemàtiques i els seus investigadors no paren. A la tornada de les vacances nadalenques trobem en mitjans internacionals la notícia que la capacitat d'aprenentatge mecànic ( «machine learning») pot ser un problema indecidible. Dit així segurament ningú entendrà de què va l'assumpte, llevat d'alguns matemàtics, i per descomptat els especialistes en lògica, de manera que tractem de desgranar una mica aquesta afirmació que a més no assegura res concret ( "pot ser", però potser no, no se sap). LLEGIR MÉS
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
A esos muñecos,siempre les faltarán el alma,cosa que le sobra a La gimnasta Katelyn Ohashi,cuando se mueve en sus ejercicios.
ResponElimina¿Tiene la Piedad de Michelangelo Buonarroti alma?, yo creo que si, porque el alma no es lo que algunos brujos nos han querido mostrar, es la capacidad de crear sentimientos y esa obra los crea, ya lo creo que los crea (aunque sea una redundancia). El futuro sera como tenga que ser y estoy seguro que los que ahora vivimos ni nos imaginamos como sera el mundo dentro de 200 años, a mi me dicen hace 40 que iba a comunicarme por internet, tener teléfono móvil y demas cosas que vemos normales ahora y contesto que que si esta loco. Solo hay un pero, siempre lo hay, la condición humana, sus egoísmos, sus egocentrismos, sus envidias y toda una legión de cabrones aprovechándose de ellas que pueden llevarnos a la autodestrucción.
ResponEliminaUn saludo
Las estatus no tienen alma Daniel, ni tan siquiera ojos, son frias y a mi no me dicen ni me transmiten nada por bien hechas que estén. Y encima las estatuas de hombres tienen la pilila muy pequeña.
ResponEliminaCar res, si algun día un robot es capaz de hacer un ejercicio como este, me la corto y me hago monja.
ResponEliminaMe he reído mucho con eso de la picha pequeña,pero que esperabas si son de mármol frío,no sale ni gota.
ResponEliminaes que son muy pequeñas, casi ridículas, ay el Miguel Angel este...
ResponEliminaHay que ver la cara de niña que tiene el robot,niña sensual,labios carnosos,son unos pervertidos estos japoneses y sus gustos sexuales.Eso si mucha y pronunciada tetita.Sin embargo,su moneda el yen,es valor de refugio,como lo es el oro.Ese duo perversión-refugio,me resulta curioso,será que el dinero busca la perversión.
ResponEliminaEl dinero suele buscarla la perversión, pero parece razonable ya que se hace un robot femenino o masculino, que estéticamente sea agradable.
ResponElimina