El Govern de Pedro Sánchez impedeix a l'Open Arms sortir del port de Barcelona per rescatar migrants, diuen que és per qüestions electorals perquè no perjudiqui la seva imatge, mentrestant les vides perdudes entre Líbia i Itàlia segueixen sumant mentre disminueixen els vaixells de rescat a la zona. Des del 8 de gener, quan la Capitania Marítima de Barcelona va denegar el permís de sortida a l'Open Arms, l'Organització Internacional de les Migracions (OIM) ha documentat 132 persones desaparegudes a la Mediterrània central, la ruta on opera el vaixell de rescat espanyol. La majoria de les víctimes s'han registrat aquest divendres, en un nou naufragi d'un bot en què han mort 117 persones, segons l'organització de l'ONU.
I ningú protesta ni es manifesta demanant que deixin salpar a l'Open Arms per fer la seva feina, ni tan sols els animalistes que es manifestaven pel gos Sota de l'eslovè a la Plaça Sant Jaume, això si, tots pendents de Julen i angoixats amb ell, oblidant que un altre nen de 4 anys va morir d'un tret en una cacera, que un altre fou assassinat per la seva mare, o que el nadó de dos mesos maltractat pel seu pare va morir ahir.
Som massa selectius i injustos a l'hora de triar a què dediquem atenció, o contra que ens manifestem i es veu que els que estan perdent la vida a la Mediterrània no desperten en aquesta societat estranya el més mínim interès. 
I no serà que Open Arms no rebés recolzament i lloances per part de tothom, a banda d'informació de la seva tasca humanitària. Deu ser que som els ciutadans poc humanitaris, o que seleccionem aquest sentit segons les circumstàncies. Crec que si es pogués emetre en directe per televisió com s'ofeguen aquests pobres migrants, se'ls dedicaria molta més atenció mediàtica, mentre nosaltres compungits i ben peixats, repetiriem amb cara de llàstima davant la pantalla: pobrets, pobrets.