La posada en escena no és futurista. Al centre de l'escenari hi ha una columna negra, com una televisió estreta posada dempeus. Això és Projecte Debater. Té nom de prototip i cap pretensió d'humanitat: tot just ensenya una discreta llum ovalada quan parla. Té una veu mecànica de dona, com Alexa o Siri, però és molt més que un altaveu casolà. Projecte Debater raona, entén arguments i fins i tot fa broma. La seva agilitat intel·lectual demostra fins on ha avançat la intel·ligència artificial, però també la lentitud de l'avanç: per ara els seus temes són limitats, la seva exposició pot flaquejar i el format de les seves intervencions és fix.
"No puc experimentar la pobresa directament i no tinc queixes sobre els meus propis estàndards de vida", diu Projecte Debater poc després de començar de la seva primera intervenció. El públic riu sense gaire convicció, com si es preguntés si aquella màquina havia fet una broma acceptable.
Projecte Debater pot opinar de tot com qualsevol tertulià, però des del coneixement, no de la ignorància, el que no sé es si com a tertulià podria arribar a substituir Pilar Rahola o Gonzalo Bernardos, de moment com tots els robots es impersonal en el to de veu, no té inflexions, ni passió, i el que és pitjor i funamental en una tertulia, Projecte Debater no interrompria mai als altres tertulians, ni alçaria irat la veu, aixó, ell mai ho faria.