PREDATOR VERSUS RELATOR

La manifestació que es prepara per diumenge a la capital espanyola contra el "xantatge" de l'independentisme és una demostració de l'ofec de la política a l'Estat. Des de la perspectiva de l'independentisme, Sánchez no ha fet res per resoldre el conflicte. I, certament, en les qüestions del plet català, el president espanyol s'ha ancorat en l'immobilisme: els líders del procés continuen a la presó, les acusacions del judici són les mateixes que quan el PP designava el fiscal general de l'Estat i el referèndum d'autodeterminació és, més que mai, una quimera.

No deixa de ser incongruent que Casado i Rivera reclamen sentit d'estat a un felón com Sánchez, però al mayeix moment li neguen l'essència mateixa de l'estat democràtic: el marge per al debat. Amb l'independentisme, mai. Ni parlar-ne.

Sánchez ha fet gestos i ha canviat el to, això sí. Però simplement això ja és suficient per enervar l'oposició. L'oposició de dretes, es clar, que també semblen integrar alguns barons del PSOE com Sánchez Page o l'ínclit Lamban 'xufla xufla'. 

Seria bo recordar que la setmana passada va fer 13 anys que el Partit Popular de Rajoy va començar la recollida de firmes contra l'Estatut: en va esgarrapar quatre milions i va aconseguir arribar a la Moncloa, amb les 876 caixes blaves que tan mal varen fer, i que varen ser l'origen de tot.

La tempesta política per la figura del relator és una nova versió de la campanya contra l'Estatut. Ara són Casado i Rivera, abans ho va ser Mariano Rajoy. En aquella campanya es demanaven firmes per exigir a Zapatero que la reforma estatutària se sotmetés a un referèndum en què votessin tots els ciutadans de l'Estat. Rajoy va esgarrapar més de quatre milions de signatures. La campanya no tenia límit temporal ni es va sotmetre a cap procés de validació per part d'organismes judicials, però Rajoy va aconseguir el que es proposava: va arribar a la Moncloa.

La política que ens toca de ben a prop, la catalana i l'espanyola s'ha polaritzat. Ignacio Sánchez-Cuenca escrivia recentment  a naciodigital que la polarització genera "una esfera pública esquerdada, inestabilitat electoral i un estat permanent d'insatisfacció ciutadana" que debilita el sistema polític, per bé que "no afecta en última instància les relacions de poder establertes". La base del model econòmic no varia; "es polaritza l'escuma política", raonava el sociòleg i filòsof. El Madrid del poder persegueix estabilitzar el mateix amb Sánchez que el que pretenia quan manava Rajoy. Aquesta és la força del que sosté l'Estat. Però l'escuma política anuncia maregassa i Catalunya sempre en surt esquitxada.

Però tot aixó no és política, és pur filibusterisme carronyaire de tots contra el Felón de Sánchez, és un lleguatge barroer, l'insult permanent, xuleria, fatxenderia, menyspreu com la senadora del Pp Esther Muñoz  i els ossos de les víctimes del franquisme que encara resten a les cunetes per vergonya de tots. Predator rima amb relator, i no se que fa més por.

Mentrestant, al Parlament de Catalunya... No es posin nerviosos diu Inés Arrimadas darrere del seu somriure burleta, doncs miri Sra Arrimadas, la seva actitud com la de Carrizosa i altres especimens del seu partit és per posar-se nerviós davant el seu filibusterisme parlamentari, i és per posar-se nerviós perquè darrera d'aixó no hi ha res més, que és el que a banda de posar nerviós preocupa per la seva inutilitat. El dia que varen donar clases de fer política decent i responsable, vosté, Carrizosa i la resta del seu partidet, varen fer campana, i no crec que siguin capaços de fer-ne, on no n'hi ha no en pot rajar, em quedo nomès amb les seves posturetes, mimitos i somriures burletes i el carteller de rigor, és tot el que té. Políticament vosté va nua, com el seu cap apareixia fisicament al primer cartell electoral quan encara tenia alguna decencia política. Entengui que la seva indigència política, posi nerviós a Quim Torra i a tots en general.