Un filòsof mira el que se'n diu una posició en el món, com els tàrtars miren les ciutats, és a dir, com una presó: és un cercle en el qual les idees es comprimeixen, es concentren, traient l'ànima i a la intel·ligència la seva extensió i el seu desenvolupament. Un home que ocupa una gran posició en el món té una presó més gran i més adornada, el que no té més que una petita posició està en un calabós, l'home sense posició és l'únic home lliure, sempre que tingui un benestar, almenys que no tingui cap necessitat dels homes.
S'és més feliç en la solitud que al món. ¿No vindrà això donar perquè, en la solitud, pensa un en les coses, i al món es veu forçat a pensar en els homes?
De fet, quan es considera que el producte del treball i de la intel·ligència de trenta o quaranta segles ha servit per lliurar tres-cents milions d'homes repartits sobre el planeta a una trentena de dèspotes, majoritàriament ignorants i imbècils, cadascun d'ells governat per tres o quatre pervertits, algunes vegades estúpids, què pensar de la humanitat, i què esperar d'ella per al futur?
De fet, quan es considera que el producte del treball i de la intel·ligència de trenta o quaranta segles ha servit per lliurar tres-cents milions d'homes repartits sobre el planeta a una trentena de dèspotes, majoritàriament ignorants i imbècils, cadascun d'ells governat per tres o quatre pervertits, algunes vegades estúpids, què pensar de la humanitat, i què esperar d'ella per al futur?
Sebastián Nicolás Roch (Chamfort)
.png "English"){kind=small}
10 Comentaris
Ja deia Txèkhov que el mon estava prou bé però els homes eren qui l'espatllaven. De tota manera hem de carregar amb el que ens toca, formem part de l'entramat. I em temo que no avancem com caldria, si és que avancem, que ho dubto. Tinc la percepció de què els humans ens creiem més importants del que som.
ResponEliminaoi tant, mira si ens donem importancia que fins i tot ens hem inventat déus a la nostra imatge i semblança, en l'acte de vanitat més gran que s'ha comés mai.
ResponEliminaPonme las respuestas en horizontal. Las tengo en el lado izquierdo y muy verticales.
ResponEliminaAlgo has tocao..¡¡¡¡¡como siempre ¡¡¡¡
y me es complicado para poder leer lo que pones .
Salut , me voy a TdC ¡
ESTAN EN HORIZONTAL, pero mira aqui si ho veus bé:_http://www.helenasubirats.blogspot.com, i ho cambiaré i ja no ho tocaré més.
ResponEliminaCojones, pues si lo sabes que coño tocas ¡¡¡
EliminaAhora lo veo bien
No toques naaaaaaaaaaa
pero de naaaaaaa
joder ¡¡¡ es que siempre lo tocas tooo y lo estropisssssias.
sóc un toca pilotes, és que m'avorreixo
EliminaEl Perú es va fotre quan varem pasar de caçadors-recol·lectors a agricultors-ramaders, i van aparèixer els conceptes "teu" i "meu".
ResponElimina"La meva terra", "les meves ovelles", "casa meva", "la meva dona". I llavors va aparèixer l'ambició. "Necessito més terres, mes ovelles....
També va apreciar l'enveja "Vull aquestes terres, aquestes ovelles, aquesta casa, a aquesta dona".
I en aquells dies havia prou per a tots, peròs llavors ens varem enfonssar en la misèria, l'enveja l'ambició insana.
Des de llavors, tot ha estat degeneració
D'ACORD, i el comunisme? la teoria és molt bona, per+o a la pràctica falla precisament perquè no hi ha meu ni teu, i és que el que falla és el factor humà.
ResponEliminaEl artículo genial. Vosotros más.
ResponEliminaCHILIOE...el FRANCESC lo estropisssssia todo. Todo lo toca ...es que no puede parar...
ResponEliminaaggggggggggggggg