La catedral de Notre Dame renaixerà de les seves cendres. Empreses i fortunes privades s'han llançat a una carrera de donacions. Ja superen els mil milions d'euros. Potser busquin millorar la seva imatge i deduccions per els seus impostos. Molts dels més rics del món són al·lèrgics al fisc, un exercici de solidaritat que ajuda a mantenir l'Estat que paga les pensions, sosté la sanitat i rehabilita els edificis. Hi haurà trànsit de diners des dels paradisos fiscals, i ningú farà preguntes.
L'historiador Rurger Bregman ho va proclamar aquest any a Davos, on cada any es reuneixen economistes, polítics i evasors per parlar del nostre futur: "No necessitem filantrops, necessitem que els que més tenen paguin impostos". Sembla senzill, però no ho és, ni están els grans evasors per la labor. Notre Dame ha passat de símbol de França a al·legoria de la gran hipocresia en què ens movem. Ni tan sols tenia assegurança ni sistemes antiincendis. 
De la mateixa manera que els monuments romans i grecs es conserven tal com estan des de fa segles, així com les estàtues, potser el millor seria deixar Notre Dame tal com està, cobrint el sostre, això si, d'aquesta manera segur que la Catedral que es podría rebaixar a església, estaria molt més a prop de Déu i dels homes.