ESPERPENT


El pitjor del vergonyós espectacle que se'ns ha ofert en sessió doble al Congrés dels Diputats és que era perfectament evitable. No em refereixo a l'infantil numeret dels diputats de Vox corrent a ocupar els escons de la bancada socialista, on per cert es va col·locar enmig d'Abascal i Espinosa de los Monteros l'hàbil Saragossa. En tots els inicis de curs de totes les escoles del món es dona aquesta quota de ximpleria inevitable.
La vergonya que  ens podien haver evitat es va donar amb el tracte dispensat als diputats presos catalans. Representants de la sobirania popular, legítimament elegits pel poble sobirà i ciutadans en possessió dels seus drets polítics, entre ells a elegir i ser elegit. En una decisió que només es pot qualificar de pelegrina, se'ls va permetre anar a la càmera a prendre possessió de la seva acta de diputat i participar en el ple, però fent-ho com quan encara es feia servir el fax i les notícies arribaven per teletips que escopien sorolloses en impressores d'agulles.
La retransmissió televisiva era pura censura informativa, la càmera fugía ràpida a la que detectava un pres; suposo que ignoraven els censors que estem al segle XXI i la gent té un aparell anomenat mòbil que permet fer fotos, o filmar, aspecte que el TSJ no hi havia prohibit, potser perquè al ser analògics, ni se'ls va ocórrer la possibilitat que usessin aquests aparells com bé van fer tots en general.
L'aspecte físic i llenguatge del Valleinclanesc senador del Psoe en contrast amb la samarreta de la diputada més jove (23 anys) d'ERC reflectia els dos mons antagònics del segle XIX i XXI que es mouen distòpicament al Parlament, convertint aquest entre uns i altres a un autèntic esperpent Valleinclanesc com 'temiera o temiese' més d'un nomès més veure el doctor Agustí Javier Zamarrón i el seu noucentiste aspecte físic i com deia abans, expresions verbals.
Un altre ranci esperpent va ser veure com el susdit Zamarrón, va haver de desplaçar-se amb la 'sacra urna' mortuòria fins a la part més alta i allunyada de la tribuna, coneguda com el galliner, perquè Pablo Echenique (Unides Podem) pogués introduir la seva papereta, al ser aquesta l'única zona accessible amb cadira de rodes.
Abans de donar cops de peus a terra com un posseït mentre prometia o jurava Oriol Junqueras, només li va faltar al brau de Abascal dir: YO, PER ESPANYA, VOTO, de fet gairebé ho va dir així, a l'estil Belen Esteban. I ès que, a Sálvame hi ha més dignitat i decència que la que van demostrar ahir algunes de ses senyories al Parlament que paguem entre tots els espanyols.
La legislatura de les rebequeries promet ser vergonyosament distreta, ja va donar alguna pìsta Albert Rivera. Llàstima que la reina de tocar el violí no els pugui castigar de cara a la paret, segur que de poder, ho faria encantada i presta.
Tot això succeí per que tenim un Estat que no sap suportar amb normalitat que uns diputats protegits per la presumpció d'innocència, que han demostrat desenes de vegades que no tenen cap intenció de fugir de la Justícia, puguin comportar-se com a tals sense restriccions ni traves burocràtiques: parlar amb la premsa, ocupar el seu escó, votar, assistir a reunions, fer la feina per al qual han estat elegits pel poble sobirà fins que una sentència i una condemna ferms es ho impedeixin. Els Estats forts saben com fer-ho sense avergonyir ningú, i aquest no seria precisament el cas de l'Estat Espanyol.

12 Comentaris

  1. Júlia

    Espanya és diferent, ja ho deien, no em refereixo a la gent, hi ha de tot, sinó al concepte ranci de l'estat, que no té remei, de moment, tot i que en algun moment vaig pensar que s'evolucionava, santa innocència.Com en aquella obra de teatre on el galant, dels Tercios de Flandes deia 'España y yo somos así, señora'...

    Reply Delete 22 de maig, 2019
    1. Francesc Puigcarbó

      Hi ha una part d'Espanya que encara viu en el segle XIX; són així...

      Reply Delete 22 de maig, 2019
  2. car res

    ¿Esperpéntico?.Bueno y qué,como la vida misma o es que todo debe ser normal,fijo,seguro,como a uno le agrade.No he visto más esperpentico,que una reunión de accionistas,que un claustro de profesores,que una reunión de vecinos,que una reunión familiar por Navidad,a todas y más he asistido.Es que nuestro compartamientio en cuanto somos más de media docena,es esa el egoísmo,el interés propio,nuestra ideología.No nos extrañe que ayer se vió eso,pero en todos.En los diversos juramentos,que no conducen a nada;en los enfados,cabreos y egoísmos.Pero todo controlado,todo el teatro controlado,quietos que no se mueva nadie.

    Reply Delete 22 de maig, 2019
  3. Francesc Puigcarbó

    Bueno, estos PÁJAROS cobran del erario no para comportarse como niños en el patio de la escuela en el Parlamento, o el hecho esperpéntico de subir Valle Inclan la sacra urna hasta el gallinero para que Echenique pudiera o pudiese votar, eso a principios del siglo XXI.
    En cuanto a los juramentos, se puede jurar o prometer adornándolo con la frases que cada uno le parece, así se decidió en 1990, aunque en el caso de algunos no se entiende prometer su cargo, obedeciendo al mandato del 1-O, que precisamente perseguía lo contrario a prometer un cargo en el Parlamento Español de España.

    Reply Delete 22 de maig, 2019
  4. car res

    Ni es legal,ni ilegal la forma como han prometido los independentistas,si hubiesen dicho:saludo a mi tía Remedios,que me estará viendo,también vale.
    Lo cierto es que ahora son diputados,que es lo que cuenta.Pienso,no se,pero creo que van a estar fuera pronto hasta la sentencia o ésta será rápida.Ya veremos

    Reply Delete 22 de maig, 2019
    1. Francesc Puigcarbó

      Es legal y hay jurisprudencia en este sentido, de todos modos fiscalia ya ha pedido que dejen de ser diputados, o sea que pueden dejar de serlo incluso antes de la sentencia que dicen será a finales de Junio.

      Reply Delete 22 de maig, 2019
  5. Tot Barcelona

    Baaaa, teatrillo barato.
    Se puede arreglar de inmediato.
    Tienen botoncillos, sus señorías para que no se muevan del pedestal. Rojo y verde. Y tienen pantallita super 8 para ver el resultado de las votaciones.
    ¿Qué necesidad hay de escuchar la vida de nadie ni el porqué vota de una o de otra forma? ¿Porqué hemos de sentir verdaderas arengas venidas de la Falange y de las Jons, o soflamas de que se vota en nombre de la república en un senado monárquico que le da un papeo de emperador?
    Menos rollos que me se todos los cuentos.
    Al botoncito de colorines y a votar. Verde si; rojo, no; blanco paso y me quedo sin cobrar.

    Reply Delete 22 de maig, 2019
    1. Francesc Puigcarbó

      is not possible, querido; con los botoncitos solo se puede votar si o no, y en la constitución del Parlamento hay que escribir el nombre de la persona propuesta, y para eso no hay aún programa informático.

      Reply Delete 22 de maig, 2019
Més recent Anterior