Les inesperades i sorprenents conseqüències d'un cop de pilota mal donat - Un glorios matí primaveral beneïa la plaça en què, assegut a una taula, assaboria a petits glops un cafè Guillem Marifons i Galup, ben plantat regidor de districte recentment reelegit que amb cada dia que passava es trobava més encantat d'haver-se conegut. Mentre passava davant seu camp visual el descarat paoneig d'un colom que caminava darrere d'una coloma que es feia el ronsO, debatia l'energia mental d'aquest distingit independentista sobre la més que dubtosa utilitat de les fosses nasals. Més just quan estava a punt de concloure que el nas és una protuberància facial sobrevalorada, va rebre un salvatge cop de pilota al cap que el va deixar bocabadat.
Lluny de disculpar l'autor del cop de pilota -un nen pèl-roig amb pigues-, aquest es feia un fartó de riure en veure com la seva pilota rebotava del cap d'un home tan ridícul. Però si després el nen agressor i els seus amiguets seguien jugant com si res, el mateix no es podia dir-se del regidor agredit, que de sobte es va posar a ballestrejarr en xinès mandarí, llengua que desconeixia completament.
Es va allunyar de la taula sense pagar i es va encaminar cap al consistori que tenia just davant. Més abans d'entrar en el vetust edifici on la façana porta anys recoberta de propaganda indepe a favor de la democràcia i la llibertat, es va ficar en una xarcuteria regentada per un simpàtic matrimoni de Calanda, a qui els va demanar en xinès li despachasen mitja dotzena de salsitxes. Veient que no l'entenien, va alçar sis dits: els cinc de la mà esquerra i l'índex de la dreta, amb el que a continuació va assenyalar una troca sense cuenda de salsitxes d'excel·lent aspecte i millor qualitat. Mitjançant una sèrie de senyals va fer entendre als sorpresos i espantats xarcuters que les hi donés tal qual, o sigui, sense tallar i, sobretot, sense embolicar, i va abandonar el começ sense pagar,  amb les salsitxes ficades en una butxaca dels pantalons.
El primer que va fer en arribar al seu despatx va ser remoure el contingut dels calaixos de l'enorme taula de treball que dominava gran part de la peça, a la recerca d'un tirador que li havia regalat una okupa en finalitzar una multitudinària mani en contra de la propietat privada.
Amb el tirador carregat amb una moneda de cinquanta cèntims i llest per disparar, va sortir al balcó del consistori el regidor Guillem Marifons i Galup. Allà baix estava el nen pèl-roig jugant amb el seu piloteta. Va disparar per matar. Després de fregar el cap del mocós, la moneda va anar a parar a la gola de l'insatisfet colom divertit, matant-lo a l'instant i per sempre. Tot seguit va muntar un escàndol d'upa un nodrit grup de animalistes que per casualitat passaven per la plaça. Hi va haver un irat intercanvi de crits, els del regidor en xinès mandarí.
Quan finalment van irrompre els mossos al despatx del regidor, el van trobar inert. Sobre la taula davant d'ell hi havia un tirador, un enfilall de salsitxes i una nota escrita en xinès que va ser desxifrada per un sinòleg de Mollerussa, que afirmava que es tractava d'un joc de logogrames a manera de bellíssim poema que aprofundia en l'insondable misteri de l'existència dels fossats nasals i dels mocs.

 Aquest article pertany a la sèrie de ficció 'Espècies Urbanes', l'autor és John William Wilkinson per a la vanguardia.com