"Les idees de la classe dominant són les idees dominants en cada època; o, dit en altres termes, la classe que exerceix el poder material dominant en la societat és, al mateix temps, el seu poder espiritual dominant. La classe que té a la seva disposició els mitjans per a la producció material disposa amb això, al mateix temps, dels mitjans per a la producció espiritual, el que fa que se li sotmetin, alhora, de mitjana, les idees dels que no tenen dels mitjans necessaris per produir espiritualment. Les idees dominants no són altra cosa que l'expressió ideal de les relacions materials dominants, les mateixes relacions materials dominants concebudes com a idees; per tant, les relacions que fan d'una determinada classe la classe dominant, és a dir, les idees de la seva dominació. Els individus que formen la classe dominant tenen també, entre altres coses, la consciència d'això i pensen a to amb això; per això, pel que fa dominen com a classe i pel que fa determinen tot l'àmbit d'una època històrica, es comprèn de seu que ho facin en tota la seva extensió, i, per tant, entre altres coses, també com pensadors, com a productors d'idees, que regulen la producció i distribució de les idees del seu temps; i que les seves idees siguin; per això mateix, les idees dominants de l'època." - Karl Marx.
A Metrópolis (1927) de Fritz Lang, ja s'analitzava aquesta idea de les dues classes, la dominant i la obrera.
Y cada vez más más, y con más fuerza, seguirá siendo así.
ResponEliminaLa clase dominante crea necesidades para el consumo de la clase obrera. Esta ve como progreso cualquier innovación material que pueda poseer, máxime cuando trabaja para conseguirlo. La intención es atar al obrero siempre por debajo de lo que gana, pero dejándole la puerta abierta al consumo. Así, masa y por ende producción para la misma, (no se puede producir un coche que sólo se limite a 1.000 unidades de gama media baja, porque no es rentable); propaganda incesante del bien que se le ofrece y crédito para que pueda comprarlo, van de la mano.
Aquí la teoría de la Alienación (enajenación o robo de mi tiempo y el coste del mismo) y la de la Plusvalía ( cuántas horas de mi trabajo tengo que hacer para poder comprarme lo que yo mismo fabrico).
¿Quién da más ?