L’home va arribar a la Lluna el 1969, va deixar la seva empremta i va plantar una bandera. Aquesta ens contempla immòbil a 400.000 quilòmetres de distància. Però el més sorprenent de l’arribada a la Lluna és la Terra. A la Lluna sempre se l’havia vist. A la Terra, no. El món no existia abans del 1969. Ningú no l’havia vist. Per això la foto de la Terra és de les coses més importants que ens han passat.
L’home va descobrir el mar, el Nou Món i les òrbites dels planetes. Ara estem en condicions de descobrir la Terra. Sabem que és esfèrica i bonica. És de colors: blava, blanca, ocre, marró, verda. Una meravella de llum sobre fons de vellut fosc. La imatge de la Terra és una de les set icones representatives del segle XX. Les altres serien: Lenin, gorra en mà, arengant el poble; la porta d’entrada a Auschwitz; el cartell d’ Allò que el vent s’endugué; Fleming al seu laboratori; el bolet nuclear; John Lennon i Yoko Ono amb minifaldilla.
Però la foto de la Terra des de la Lluna no distingeix la humanitat. Un selenita només veuria amb el seu telescopi la fina línia de la muralla xinesa i les petites taques brunes de les ciutats. No veuria blancs, negres ni grocs; no veuria el bé ni el mal. Però sobretot no veuria països ni fronteres. “Què és una frontera?”, es preguntaria. “Per què els terrícoles se separen amb tanques, sent el seu planeta un i tan petit en la immensitat del seu voltant?”. Encara que no fa falta que tal observador existeixi. Descobrim nosaltres la Terra, ara que la veiem des de fora.
És d’humor negre que ens preocupi descobrir i colonitzar altres planetes quan encara no es coneix el nostre. Cal investigar si hi ha intel·ligència social, i si és així, descobrir que les fronteres van ser el resultat d’una intel·ligència anterior al seu ple desenvolupament. Fins ara s’ha centrat a produir racionalment la irracionalitat. Si el 2050 els 9.000 milions consumissin el que consumeix avui un europeu mitjà necessitaríem per sobreviure quatre o cinc planetes més que continuar devastant. Sense fronteres, amb intel·ligència social, posa­ríem fi a la crisi climàtica, la cursa armamentista i les migracions de la fam.
Amb la nostra estrenada intel·ligència, alliberada del fons cromanyó que encara mou a l’avarícia i el sectarisme, frenaríem l’espoli de la natura i adoptaríem una economia mundial d’austeritat bona: equitativa i sostenible. Si vam arribar a la Lluna, arribarem a la Terra. -  Norbert Bilbeny - lavanguardia.cat