Què és el patriotisme? És estimar el lloc on un neix, el lloc dels records i esperances, dels somnis i aspiracions de la infància? És el lloc on, en la candidesa infantil, miràvem les fugaces núvols i sorpresos de per què nosaltres, igualment, no podíem córrer tan ràpidament? ¿El lloc on comptàvem els milions de lluents estrelles, angoixats pel terror que cadascú "havia de ser un ull", que ens traspassava fins el més profund de les nostres petites ànimes? És el lloc on podíem sentir la melodia dels ocells, i somiar amb tenir ales per volar, com ells, a terres distants? O el lloc on ens assèiem als genolls de les nostres mares, capficats per meravellosos contes de grans fets i conquestes? En poques paraules, és l'amor pel terrer, cada polzada que representa els més estimats i preciosos records d'una feliç, alegre i juganera infantesa?
Si aquest fos el patriotisme, molt pocs nord-americans en l'actualitat podrien ser cridats patriotes, en tant el lloc dels seus jocs s'ha convertit en la factoria, molins i mines, mentre que el so ensordidor de la maquinària ha reemplaçat a la melodia dels ocells. Ni podrem escoltar els contes de grans fets, ja que les històries que les nostres mares compten ara no són més que de dolor, llàgrimes i tot.

 Llavors, què és el patriotisme?

 "El patriotisme, senyor, és l'últim recurs dels pocavergonyes", deia el doctor Jonson. Lleó Tolstoi, el gran antipatriota dels nostres temps, defineix el patriotisme com el principi que permet justificar la formació d'assassins en massa; un negoci que requereix millor equipament per a l'exercici de l'home-assassí que el necessari per fabricar aquestes necessitats de la vida com sabates, abrics i cases; un negoci que garanteix més beneficis i major glòria que el del treballador mitjà.
Gustave Hervé, un altre gran antipatriota, justament denomina al patriotisme com una superstició, més injuriosa, brutal i inhumana que la religió. La superstició de la religió dóna lloc a la incapacitat humana d'explicar els fenòmens naturals. És a dir, quan l'home primitiu sentia el tro o veia el llamp, no podia explicar-los i per tant, concloïa que darrere d'ells havia d'existir una força més gran que ell. De la mateixa manera veia una força sobrenatural en la pluja i en els diversos altres canvis de la natura. El patriotisme, d'altra banda, és una superstició artificial creada i mantinguda a través d'una xarxa de mentides i falsedats; una superstició que roba als homes el seu amor propi i dignitat i incrementa la seva arrogància i presumpció.
De fet, la presumpció, l'arrogància i l'egoisme són les essències del patriotisme. Permetin-me demostrar-ho. El patriotisme assumeix que el nostre globus està dividit en petites parcel·les, cadascuna envoltada per una reixa de ferro. Aquells que han tingut la fortuna de néixer en alguna parcel·la en particular, es consideren a si mateixos millors, més nobles, més grans, més intel·ligents que els éssers que habiten en qualsevol altra parcel·la. Per tant, és el deure de cada un dels que viuen en aquesta parcel·la el lluitar, matar i morir en l'intent d'imposar la seva superioritat davant dels altres.
Els habitants de les altres parcel·les raonen de la mateixa manera, és clar, amb el resultat que, des de la més tendra infància, les ments dels nens estan enverinades amb esgarrifoses històries sobre els alemanys, els francesos, els italians, els russos, etc. Quan el nen ha arribat a la pubertat, està completament saturat per la creença que ell ha estat escollit pel Senyor per defensar el seu país contra l'atac o invasió de qualsevol estranger. Per aquesta causa, clamem pel major exèrcit i armada, més vaixells de guerra i munició. És per aquesta causa que Amèrica del Nord dins de molt poc temps hi haurà gastat quatre-cents milions de dòlars. Penseu en això: quatre-cents milions de dòlars presos del produït per les persones. Però sens dubte, no són els rics els que contribueixen al patriotisme. Ells són cosmopolites, còmodament a casa en qualsevol lloc. A Amèrica del Nord coneixem perfectament això. ¿No són els nostres rics nord-americans, francesos a França, alemanys a Alemanya o anglesos a Anglaterra? ¿I no malbaraten amb cosmopolita gràcia fortunes encunyades a les fàbriques nord-americanes per nens i esclaus cotoners? Sí, el seu és un patriotisme que farà possible que enviïn missatges de condol a dèspotes com el tsar de Rússia, quan li passa qualsevol desgràcia, com el president Roosevelt va fer en nom del seu poble, quan Sergius va ser castigat pels revolucionaris russos...Emma Goldman

 ¿Qui era Emma Goldman? - En aquestes frases la podreu conéixer una mica més.
Abans que ens puguem perdonar els uns als altres, ens hem d'entendre.

 Quan es soscava la mentida patriòtica, s'aclareix el camí per a la gran estructura on tots estaran units com una germanor universal, una societat veritablement lliure

 L'anarquisme és l'única filosofia que aporta a l'home la consciència de si mateix, que sosté que Déu, l'Estat i la societat són inexistents, que les seves promeses són nul·les i sense valor, ja que només poden complir mitjançant la subordinació de l'home .

 El cel ha de ser un lloc terriblement avorrit si els pobres d'esperit hi viuen.

 L'Estat és l'altar de la llibertat política que, com l'altar de la religió, està concebut amb el sol propòsit del sacrifici humà.

 El major pecat imperdonable per la societat és la independència de pensament.

 El significat de l'anarquia ha estat interpretat com l'estat de major desordre, és per que han ensenyat a la gent que els seus assumptes estan regulats, que ells són governats sàviament, i que aquesta autoritat és una necessitat.

 La corrupció de la política no té res a veure amb la moral, o la laxitud de la moral, de diverses personalitats polítiques. La seva causa és merament material.

 La història del progrés està escrita amb la sang d'homes i dones que s'han atrevit a abraçar una causa impopular, com, per exemple, l'home negre al dret del seu cos, o el dret de la dona a la seva ànima.

 La majoria es preocupa poc pels ideals i integritat. El que anhelen és pantalla.

 La política és el reflex de l'activitat comercial i industrial del món.

 A les persones se'ls insta a ser patriotes... Sacrificant als seus propis fills.

 Els mètodes i mitjans no poden separar-se de l'objectiu final.

 Moltes vegades penso que nosaltres, els revolucionaris, som com el sistema capitalista. Traiem dels homes i dones el millor que posseeixen, i després ens quedem tan tranquils veient com acaben els seus dies en l'abandonament i la soledat.

 Perquè la dona arribi a la seva veritable emancipació ha de deixar de banda les ridícules nocions que ser estimada, estar compromesa i ser mare, és sinònim d'estar esclavitzada o subordinada.

 Prefereixo tenir roses a la meva taula que diamants en el meu coll.

 Requereix menys esforç intel·lectual el condemnar que el pensar.

 Si l'amor no sap com donar i rebre sense restriccions, no és amor, sinó una transacció que mai deixa d'insistir en més o menys.

 Si no puc ballar, la teva revolució no m'interessa.

 Totes les guerres són guerres entre lladres massa covards per lluitar, que indueixen als joves homes de tot el món a fer la lluita per ells

 Tots els esforços per al progrés, per a la il·luminació, per a la ciència, amb fins religiosos, polítics, i la llibertat econòmica, emanen de la minoria, i no de la massa.

 Un canvi social real mai ha estat dut a terme sense una revolució ... Revolució no és sinó el pensament portat a l'acció.

 Una societat té tots els delinqüents que es mereix.
                                           * * *