El suïcidi és la primera causa de mort no natural a Espanya des de fa almenys dotze anys, per sobre dels accidents de trànsit, i el nombre de morts pot ser major del que assenyalen les dades de l'INE, ja que alguns suïcidis no consten com a tals. Ocorre quan la «causa de la mort» no reflecteix que s'hagi tractat d'un suïcidi, sinó que únicament figura en termes mèdics què es va produir el decés. Per exemple, causa: «parada cardiorespiratòria».
És veritat també que no tots els suïcidis surten a la premsa, que habitualment ha estat reticent a divulgar aquests temes. No veiem en els mitjans 10 suïcidis al dia, que és la mitjana que indica l'INE (9,8), en proporció de 7 homes i 3 dones. Només veiem els suïcidis més cridaners, i aquestes notícies gairebé sempre les protagonitzen els homes.
El cas és que es comparteix a Facebook una d'aquestes publicacions d'algú en particular que ofereix afirmacions meravelloses perquè sí, aquest cop esmentant un presumpte suïcidi. Això ho va compartir algú el 18 de setembre, però la publicació original és d'un altre usuari de FB que la va penjar al seu mur mesos enrere, el 20 de maig. L'ahir, converteix l'assumpte en atemporal i multiusos. Per la resta, el 19 de maig, dia anterior a la publicació d'aquest cartellet, no es registra el suïcidi de cap «home de 47 anys» i tampoc algú amb aquestes circumstàncies.
És veritat també que no tots els suïcidis surten a la premsa, que habitualment ha estat reticent a divulgar aquests temes. No veiem en els mitjans 10 suïcidis al dia, que és la mitjana que indica l'INE (9,8), en proporció de 7 homes i 3 dones. Només veiem els suïcidis més cridaners, i aquestes notícies gairebé sempre les protagonitzen els homes.
El cas és que es comparteix a Facebook una d'aquestes publicacions d'algú en particular que ofereix afirmacions meravelloses perquè sí, aquest cop esmentant un presumpte suïcidi. Això ho va compartir algú el 18 de setembre, però la publicació original és d'un altre usuari de FB que la va penjar al seu mur mesos enrere, el 20 de maig. L'ahir, converteix l'assumpte en atemporal i multiusos. Per la resta, el 19 de maig, dia anterior a la publicació d'aquest cartellet, no es registra el suïcidi de cap «home de 47 anys» i tampoc algú amb aquestes circumstàncies.
Aquest any, però al març, si es va suïcidar un home de 47 anys a Loeches (Madrid). Ho va fer després de matar la seva dona, de 39, tallant-se les venes davant dels seus fills, als que sens dubte va traumatitzar de per vida. Però si la publicació es refereix a algun suïcidi concret d'un home de 47 anys, el cas més semblant que he trobat és el d'un home d'aquesta edat «a l'atur i endeutat», que es va penjar a Ardales (Màlaga), encara que tenia «dos fills», no «tres», i va ocórrer el 2012. no «ahir».
Els suïcidis són una xacra, però no per això procedeix cridar l'atenció sobre això amb un rètol de Facebook tan bast. Segur que «ahir» hi va haver algun suïcidi al nostre país, encara que no sempre és el d'un home de 47 anys.
És una barbaritat que més de 3.600 persones se suïcidin cada any a Espanya. En això estem d'acord. Però l'autor del rètol, millor podria haver tirat d'una dada similar i de xifres oficials que, com hem vist des del principi, són esgarrifoses. Compartir això no té cap sentit. Ni com a metàfora.
Suïcidar-se no és delicte a Espanya, sí que ho és induir a algú a fer-ho. En tot cas, davant de persones amb característiques que porten a pensar que hi ha risc de suïcidi, és millor servir d'ajuda. Ofereixen atenció a l'afectat el Telèfon de l'Esperança (717 003 717) o Minsalud: amb informació de publico.es
1.- Una performance per fer desistir o conscienciar sobre el suïcidi a Londres
2.- Reflexions de Ramón Andrés sobre el suïcidi.
3.- Fins i tot algú es por suïcidar amb estil.
4.- Ho suïcidar-se maldestrament
Els suïcidis són una xacra, però no per això procedeix cridar l'atenció sobre això amb un rètol de Facebook tan bast. Segur que «ahir» hi va haver algun suïcidi al nostre país, encara que no sempre és el d'un home de 47 anys.
És una barbaritat que més de 3.600 persones se suïcidin cada any a Espanya. En això estem d'acord. Però l'autor del rètol, millor podria haver tirat d'una dada similar i de xifres oficials que, com hem vist des del principi, són esgarrifoses. Compartir això no té cap sentit. Ni com a metàfora.
Suïcidar-se no és delicte a Espanya, sí que ho és induir a algú a fer-ho. En tot cas, davant de persones amb característiques que porten a pensar que hi ha risc de suïcidi, és millor servir d'ajuda. Ofereixen atenció a l'afectat el Telèfon de l'Esperança (717 003 717) o Minsalud: amb informació de publico.es
1.- Una performance per fer desistir o conscienciar sobre el suïcidi a Londres
2.- Reflexions de Ramón Andrés sobre el suïcidi.
3.- Fins i tot algú es por suïcidar amb estil.
4.- Ho suïcidar-se maldestrament
.png "English"){kind=small}
5 Comentaris
Suïcidar-se és una forma de morir com qualsevol altra, no tots els suïcidis es poden posar al mateix sac, depèn de l'edat del difunt, de l'estat mental, de les circumstàncies... Tampoc no crec que els suïcidis hagin de sortir a la premsa, si no hi ha d'altres violències pel mig. El més adient seria normalitzar-ho, com un fet més, sense connotacions morals ni la resta. En general, quan d'algú no et diuen la causa de la mort, és que hi s'ha suïcidat, o, fa alguns anys, que havia mort a causa de la SIDA. Tot plegat reflecteix la por social davant de coses que no podem controlar, avui, quan sembla que tot sigui controlable. El pitjor és que a causa de les connotacions encara morals al volt de tot plegat, l'entorn se sent avergonyit i culpable, un altre tema que s'hauria de bandejar i matisar molt. Crec que a totes les famílies, si s'esbrinés seriosament, es trobarien casos de suïcidis diversos, una forma de suïcidar-se és l'autodestrucció, jugar amb el risc, coses així, encara que es vegin d'una altra manera.
ResponEliminan'hi ha molts que es comptabilitzen com a suïcidis, sinó com accidents. El que m'agrada és el comiat de l'enllaç 3 al final de l'escrit, eutanasia amp xampany.
EliminaAl capdavall, si no pots disposar ni de la teva pròpia vida, no anem bé. La vida no es pas un bé tan extraordinari com ens han volgut fer creure, no pas sempre, ni per a tothom.
ResponEliminaEl tipo de hombra que se suicida, el que no atenta contra nadie sino que solo se suicida es bastante habitual, divorciado de entre 45-60 años, expulsado de su casa, arruinado. Un hombre al que se la quitado todo, casa, hijos y dinero... Quizás viendo esto, se pueden entender otros sucesos como la violencia de sexo y otras cosas y no digo defender, digo entender, porque cuando entiendes algo lo puedes combatir más eficazmente, con inteligencia, sabiendo las causas y "por donde van los tiros..:", no matando moscas a cañonazos, como ahora...
ResponEliminaUn saludo
fíjate en que de cada diez suicidas 7 son hombres.
Elimina