És possible que la nostra civilització sigui el resultat d'un prolongat esforç per obtenir de la màquina poders que l'home antic posseïa: comunicar-se a distància, elevar-se en l'aire, alliberar l'energia de la matèria, anul·lar el pes, etc. També és possible que, a l'arribar a l'extrem dels nostres descobriments, advertim que aquells poders poden manejar-se amb un equip tan reduït que la paraula «màquina» canviarà de sentit. Haurem anat, en aquest cas, de l'esperit a la màquina i de la màquina a l'esperit, i algunes civilitzacions remotes ens ho semblaran molt menys.

 En el seu discurs de recepció a la Universitat d'Oxford, el 1946, Jean Cocteau va referir aquesta anècdota:
«El meu amic Pobers, catedràtic de parapsicologia d'Utrecht, va ser enviat a les Antilles Amb la missió d'estudiar el paper de la telepatia, molt freqüent entre els homes senzills. Quan una dona vol comunicar amb el marit o el fill, que han anat a la ciutat, es dirigeix ​​a un arbre, i el marit o el fill li porten el que els ha demanat. Un dia va assistir Pobers a aquest fenomen i li va preguntar a la camperola per què se servia d'un arbre; la seva resposta va ser sorprenent i capaç de resoldre tot el problema modern dels nostres instints atrofiats per les màquines, a les quals es confia a l'home.
Heus aquí, doncs, la pregunta: Per què es dirigeix ​​vostè a un arbre?
I vet aquí la resposta: Perquè sóc pobre. Si fos rica, tindria telèfon.»

 Els electroencefalogrames de ioguis en èxtasi mostren corbes que no corresponen a cap de les activitats cerebrals que ens són conegudes en estat de vigília i de son. Al mapa de l'esperit civilitzat hi ha molts blancs il·luminats: precognició, intuïció, telepatia, geni, etcètera. El dia en què es realitzi de debò l'exploració d'aquestes regions, el dia en que s'obrin camins a través dels diversos estats de consciència desconeguts de la nostra psicologia clàssica, potser l'estudi de les civilitzacions antigues i dels pobles anomenats primitius revelarà veritables tecnologies i aspectes essencials del coneixement. - Louis Pauwels i Jacques Bergier - Le matin des magiciens.