ENYORAR A M.RAJOY



Diuen que la desfeta de Ciutadans té com a motiu principal haver forçat la màquina de l’anticatalanisme de manera exagerada, juntament amb la indefinició permanent del baliga balaga d'Albert Rivera, i això hauria provocat que Vox fos com una guineu en un corral que només hagués de cruspir-se impunement les gallines que hi corrien esvalotades. Però que en canvi el PP havia frenat una mica i havia quedat centrat, tot i que venim d’on venim i Pablo Casado està obsessionat amb Puigdemont, Quim Torra i els CDR.

El PP serveix com a metàfora de la situació actual Catalunya. De com s’ha esvait qualsevol tercera via i de que no hi ha gran cosa a fer. Venim d'un 9-N, de l’1 d’octubre, del 21 de desembre i de totes aquests dates històriques que tant ens agrada rememorar als catalans, i cal recordar ara a Mariano Rajoy vençut per una moció de censura contra tot pronòstic, esperant execució en un restaurant madrileny fotent-li a l'ampolla, trista fi del procrastinador més procrastinador dels procrastinadors que es fan i es desfan, víctima del procés que tant habia combatut i també de la corrupció del seu partit.

Costarà que aquest nou govern PSoE-Podem pugui tirara endavant quatre anys, el camí serà llarg, feixuc i costerut. La darrera presidència, en funcions, de Pedro Sánchez no ha servit de gaire, i menys per diferenciar-se del govern de Rajoy. Mentre, el PP no enganya, va de cara i ara amb VoX sembla una mica més centrat, potser és la seva oportunitat, però no hi ha gaire esperança. I per eliminació sembla que el PSOE hagi de ser centrista, quan és el PSOE de sempre, el de la permanent incongurència. Cal no oblidar que aquest punt de calma i centrat del Pp és provisional, forçat com deia per l'aparició de Vox, un partit atiat per José Maria Aznar López precisament per fer de contrapés a la inacció del maricomplejines de Rajoy.

I en aquest punt, ens trobem, perquè aquesta és un dels grans i greus problemes de la política espanyola: no existeix el centre institucional, no hi ha partits que facin polítiques de centre, i sí que hi ha votants de centre. El sit and talk és una bona premisa, però cal que s’assegui algú a l’altra banda i tambè que el de la banda catalana s'identifiqui com a líder responsable, que de moment no és el cas. I no només això, hauria de ser algú que escoltés, i encara més, que pugués fer-hi alguna cosa. La presència de Pablo Iglesias al govern espanyol pot semblar un punt a favor del diàleg Catalunya-Espanya. Però cal veure la seva capacitat incidència en la política real.

La sensació és que fins que no es convoquin eleccions a Catalunya i s'aclareixi el panorama, la situació està enquistada i sense possibilitats reals de diàleg. Vist tot plegat, de la mateixa manera que trobem ja a faltar a Mariano Rajoy, i l'enyorem, acabarem enyorant també al seu partido Popular. Consti que Antón Losada ja ens havia avisat d'aquest enyor.

4 comentaris:

  1. A Zapatero habría de dársele el titulo del "no enterarse de nada", a este señor el de "pasar de todo".
    No hará falta que venga Aznar, ni la "llama", si esta chica que hay ahora del Pp. Verás a quien se nos coloca como Ministra de Economía, a la Nadia Calviño. Lamisma que hubiera colocado Aznar o Rajoy, no lo dudes.
    Tiene el beneplácito de Europa, y ya no importa para nada el Iglesias, no meterá mano al cajón. esta señora marcará las pautas.
    Nadia Calviño es Economista del estado, y como tal lo tiene claro
    recuerda que fue la mano derecha de Günther Oettinger lider de "La Unión Demócrata Cristiana de Alemania" (en alemán, Christlich Demokratische Union Deutschlands o CDU, y que este partido es CONSERVADOR y se tilda de Cristiano, algo similiar a lo que fue la Uniò de Duran i Lleida.
    A veces nos dejamos llevar por el cartel de socialista o de republicanos, y nos llevamos a engaño.

    ResponElimina
  2. Jo crec que a Nadia Calviño l'ha posat, o imposat, Angela Merkel

    ResponElimina
  3. Es posible. Lo que está claro es que la Lagarde ocupa la dirección del Banco Central Europeo, y es el que da la pasta.
    Aquí hay un problema con el futuro de las pensiones porque no es viable, guste o no, y esta es la encargada, manden los socialistas o los conservadores.
    El perfil de Nadia Calviño es similar a la de la Loyola de Palacio, de la que ya nadie se acuerda, y da igual quien mande, pues las reformas vienen mandadas, y el Iglesias no pintará nada, ni él ni su señora, y pobres si les dan la cartera de Trabajo porque tendrán que ir contra sus promesas electorales.
    Es lo que hay.
    salut

    ResponElimina
  4. Lagarde es una sospitosa habitual des de fa temps, no m'agrada, està massa contaminada.

    ResponElimina