Comencem per descartar un tòpic babau i fals: "Totes les opinions són respectables". Doncs no, ni molt menys. Totes les persones han de ser respectades, això sí, siguin quines siguin les seves opinions. Si algú sosté que dos i dos són cinc, no per això ha de ser empresonat, ni executat a la plaça pública (tampoc recomanat com a professor d'aritmètica). Però la seva opinió pot i ha de ser refutada, rebutjada i, si ve a el cas, ridiculitzada.
Les opinions o creences no són propietat intangible de cadascú, perquè quan s'expressen poden i han de ser discutides (etimològicament, sacsades com qui tira d'un arbust per comprovar la solidesa de les seves arrels). Tot el progrés intel·lectual humà ve de la discussió d'opinions santificades pel costum o la superstició. En les democràcies, el preu que paguem per poder expressar sense embuts les nostres opinions i creences és el risc de veure-les posades en solfa per uns altres. Ningú té dret a dir que, qui ho fa, el "fereix" en el més íntim. Cal acceptar la diferència entre la nostra integritat física o les nostres possessions materials i les idees que professem. Qui no les comparteix o les pren en broma no ens està atacant com si ens apunyalés. Ans al contrari, al desmentir-nos és guardià del nostre seny, perquè ens obliga a distingir entre el que pensem i el que som. Per la resta, recordem a Thomas Jefferson, quan deia, més o menys: "si el meu veí no em roba la bossa o trenca la cama, tant me fa que cregui en un déu, en tres o en cap".

 S'ha posat de moda que els que detesten veure les seves opinions ridiculitzades o discutides ho atribueixin a una "fòbia" contra ells. Anomenar-la així és una forma de convertir qualsevol animadversió, per raonada que estigui, en una mena de malaltia o plaga social. Però, com queda dit, la fòbia consisteix a perseguir amb acarnissament persones, no en rebutjar o sacsar creences i costums. El curiós és que l'apel·lació a les "fòbies" és selectiva: no he sentit parlar de "nazifobia" per desqualificar als que detestem als nazis, ni de "lepenfobia" per als que no volen manifestar-se per París amb Marine Le Pen i els seus (actitud, per cert, que em sembla més fòbica que democràticament raonable).
Doncs bé, no és fòbia antisemita oposar-se a la polítia d'Israel a Gaza, ni fòbia anticatalana qüestionar les manipulacions dels nacionalistes a Catalunya, ni fòbia antibasca denunciar a ETA i els seus serveis auxiliars. També sobren arguments contra la teoria i pràctica de l'islam, el mateix que no en falten contra el catolicisme. Si no hagués estat pels adversaris que no van respectar les creences religioses, seguiria havent-hi encara sacrificis humans.
Els eixerits que s'encrespen si s'invoca un "dret a la blasfèmia" volen un Occident sense Voltaire o Nietzsche i comprenen que es cremés a Giordano Bruno. Si un un particular o una institució se senten calumniats, insultats o difamats faran bé a acudir a defensar la seva causa davant els tribunals. Però, si us plau, sense atribuir fòbies als que els porten la contrària, a manera de cuirassa que els dispensi d'argumentar.











FOBIA A LAS FOBIAS - FERNANDO SAVATER
en Voltaire contra los fanáticos, 2015
DEL BLOG:descontexto.blogspot.com