FER DUBTAR, FICAR POR, MATAR EL VEÍ


El sentiment de greuge i victimització és constantment vehiculat a través del discurs postfeixista: ho necessiten per construir la necessària sensació de perill que faciliti l'arribada de el partit protector davant aquestes amenaces
La construcció social de la realitat té poc a veure amb els fets i és la visió sobre la qual basem el nostre coneixement del món, del nostre país, de totes aquelles situacions que ens afecten en la vida quotidiana. Una sèrie de notícies, propaganda, publicitat, ardits, efectes i visions que transmeten al ciutadà una visió parcial, esbiaixada i limitada de la realitat social sobre la qual sustentar les seves decisions polítiques i humanes. El substrat sobre el qual actuar per conrear la por.
El dubte.- En política importa més la percepció que la realitat. Per això els partits postfeixistes no tenen cap intenció de ser rigorosos amb la informació i les dades. El seu únic objectiu és plantar el dubte, copar els debats i aconseguir alimentar els biaixos racistes, masclistes i xenòfobs perquè aquells pensaments ocults i vergonyants sobre el cas estrany arrelin. Establir un element de por i perill en la percepció ciutadana per a partir d'aquí deixar que els mecanismes de protecció i de supervivència comencin a operar.
La victimització.- El pas previ a l'odi és l'aparició en l'interfecte de la caracterització de víctima. No importa ser el que fa servir un discurs agressor, violent i intolerant. Cal veure's a si mateix com una víctima de l'alteritat, d'aquells elements que conformen la pròpia situació de víctima. Aquesta victimització és promoguda pels discursos postfeixistes com a pas ineludible per a la deshumanització de l'adversari i posteriorment la seva repressió.
Aquest sentiment de greuge i victimització, de minoria oprimida davant un poder superior, és constantment vehiculat a través del discurs postfeixista. El necessiten per construir la necessària sensació de perill que faciliti l'arribada de el partit protector davant aquestes amenaces. Val tot, i escudar-se en la ignorància per alimentar aquests fantasmes és prioritari. La regidora de Vox a Fuenlabrada denunciava que la utilització dels mapes electorals per districte facilitades per la delegació de Govern i publicats per tots els mitjans de comunicació per veure la distribució del vot era assenyalar als votants de Vox. Aquesta victimització basada en la ignorància va tenir un efecte concret, amenaces i intents de localització del domicili exacte del periodista.
El salvador.- La instauració d'aquesta sensació de perill i victimització té una conseqüència directa. La recerca d'un protector, d'un salvador que sigui el que et lliuri d'aquest risc imminent. Un líder autoritari i carismàtic que s'erigeix ​​en l'únic capaç d'enfrontar-se al perill després d'haver estat el que conformés aquesta falsa sensació de risc. Quan es crea un fantasma imaginari és senzill eliminar-lo i molt fàcil acudir a ell per enarbolar-ho si el lideratge està en qüestió. El fantasma fa el que el seu creador li dicta.
L'agressió.- Fer dubtar per victimitzar, instaurar una sensació de perill imminent davant d'una amenaça interior o exterior per instaurar els elements necessaris per l'agressió al contrari. La deshumanització de l'adversari és el pas necessari, lent i gradual que permet legitimar l'agressió i la repressió. "Primer són immigrants, després enemics, després pàries, finalment empresonats". És una frase de Ferenc Gyurcsány, antic primer ministre d'Hongria i membre d'una coalició opositora a Viktor Orban. Un cop legitimada aquesta actuació física contra l'enemic a través d'un discurs d'odi, es comença a concretar en els carrers. El llenguatge és performatiu, té la capacitat de convertir-se en una profecia autocomplerta, de crear realitats i riscos inexistents que combatre.
El fred.- Un cop instaurada una política de la por i repressiva, homogeneïtzada i d'odi al diferent és impossible tornar enrere sense que sigui d'una manera dramàtica i dolorosa. No estem lluny de sentir aquesta sensació gelada. El dubte ja està plantejat, la por ha començat a operar, el salvador està exercint, l'agressió comença a aparèixer de forma subreptícia, concretant-se en petits espais. Si els atemorits comencen a mirar cap a aquest protector postfeixista, se'ns colarà fins als ossos i no hi haurà llar ni calor humana que ens ho prengui sense que la repressió i l'enfrontament apareguin de manera grotesca. - Antonio Maestre - lavanguardia.


9 comentaris:

  1. Han sortit també gràfics molt interessants sobre la relació partit votat-canals de tele que mira la gent. Gran relació VOX-TELE5-ANTENA3

    ResponElimina
    Respostes
    1. possiblement sigui així, pero també parlen de gent benestant o classe mitjana que vota a VOX.

      Elimina
  2. No pude contestar a la entrada de ayer. estaba en el Prat y no había cobertura por un problema en la red.
    De esta entrada decirte que no soy analista, pero que intuyo, y sólo viendo los trabajadores del Clínic, quien ha votado a quien y porqué.
    A Vox le ha votado el sector más alto de sueldo y el más bajo. El más alto vive aledaña a Barcelona, La Floresta, San Cugat... y es el que su rango y status le permiten tener una casa con jardín; y el más bajo, que son los subcontratados de la limpieza, con sueldos de 900, y que temen que venga un "moro" o un "negro" y limpie por menos dinero.
    La clase media, la de 1700 (enfermería, camilleros, mantenimiento profesional) va en el abanico de Psoe, neo-convergencia, Pp.
    ¿Qué indica esto? que si se nos jode la clase media nacen los partidos extremos.

    En referencia a lo de ayer, y que me perdone JÚLIA, al Pujol le tengo asco.

    Asco desde que mi madre fue a buscar su dinero para comer, de sus ahorros, y con su libretita a la Ronda de Sant Antoni, donde hoy está Foto Rondas, y Banca Catalana había cerrado.

    De aquellas pesetas desaparecidas que mi madre guardaba con celo después de coser y despuntar y no le dieron nada porque no hubo donde quejarse, ni defensor alguno, y porque ya no existía Banca Catalana.
    VI LLORAR A MI MADRE. Palabra.
    La Ley no debe ser muy justa, no, el tal Jordi aún vive con guardaespaldas y coche oficial.

    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que apunta per aqui el votant de VOX com ho dius, nomès que és un votant molt volàtil, com s'ha demostrar amb Ciutadans.
      Quan a banca Catalana, no conec el cas a fons, per exemple desconeixia que la gent no habia pogut retirar els seus diners, i es que no ho entenc.
      Pujol no és dels pitjors ni més corruptes, el pitjor d'ell és que ens va enganyar, va abusar de la bona fe de la gent, que éticament és pitjor que robar.

      Elimina
  3. Jo no defenso Pujol, ni de bon tros, potser no m'he explicat bé, tan sols constato que sembla que ell fa més fàstic a molta gent que molts altres estafadors i corruptes que no son catalans, a les hemeroteques em remeto. Crec que les valoracions sobre la perversió política son molt poc objectives i igualitàries, en molts casos, això volia dir. Com ho és també el silenci o mig silenci sobre els presos -polítics o no, això tant se me'n dona- catalans, un fet lamentable que crec que hauria de planar per damunt de les valoracions sobre independentisme i la resta.

    ResponElimina
  4. Parafrasejant el conegut poema: van empresonar de forma abusiva un catalanista independentista, però com que jo no soc ni una cosa ni l'altra...

    ResponElimina
  5. Gracies JÚLIA.
    Una abraçada
    Salut

    ResponElimina
  6. Es que estiu una mica tipa que quan parles de corrupció-Psoe o PP no em surti algú recordant-me Pujol i Millet, o que algú justifiqui injusticies pel fet que tot el tema del Procés ha estat una 'xapussa'. O que, en un altre camp, quan es parla de religiosos pederastes -Montserrat, inclòs- s'obviI que el vuitanta i més per cent d'abusos pasen en el marc familiar, el pare, el tiet, l'avi... Trobo que s'ha de ser més objectiu i acurat amb tot plegat.

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina