El sentiment de greuge i victimització és constantment vehiculat a través del discurs postfeixista: ho necessiten per construir la necessària sensació de perill que faciliti l'arribada de el partit protector davant aquestes amenaces
La construcció social de la realitat té poc a veure amb els fets i és la visió sobre la qual basem el nostre coneixement del món, del nostre país, de totes aquelles situacions que ens afecten en la vida quotidiana. Una sèrie de notícies, propaganda, publicitat, ardits, efectes i visions que transmeten al ciutadà una visió parcial, esbiaixada i limitada de la realitat social sobre la qual sustentar les seves decisions polítiques i humanes. El substrat sobre el qual actuar per conrear la por.
El dubte.- En política importa més la percepció que la realitat. Per això els partits postfeixistes no tenen cap intenció de ser rigorosos amb la informació i les dades. El seu únic objectiu és plantar el dubte, copar els debats i aconseguir alimentar els biaixos racistes, masclistes i xenòfobs perquè aquells pensaments ocults i vergonyants sobre el cas estrany arrelin. Establir un element de por i perill en la percepció ciutadana per a partir d'aquí deixar que els mecanismes de protecció i de supervivència comencin a operar.
La victimització.- El pas previ a l'odi és l'aparició en l'interfecte de la caracterització de víctima. No importa ser el que fa servir un discurs agressor, violent i intolerant. Cal veure's a si mateix com una víctima de l'alteritat, d'aquells elements que conformen la pròpia situació de víctima. Aquesta victimització és promoguda pels discursos postfeixistes com a pas ineludible per a la deshumanització de l'adversari i posteriorment la seva repressió.
Aquest sentiment de greuge i victimització, de minoria oprimida davant un poder superior, és constantment vehiculat a través del discurs postfeixista. El necessiten per construir la necessària sensació de perill que faciliti l'arribada de el partit protector davant aquestes amenaces. Val tot, i escudar-se en la ignorància per alimentar aquests fantasmes és prioritari. La regidora de Vox a Fuenlabrada denunciava que la utilització dels mapes electorals per districte facilitades per la delegació de Govern i publicats per tots els mitjans de comunicació per veure la distribució del vot era assenyalar als votants de Vox. Aquesta victimització basada en la ignorància va tenir un efecte concret, amenaces i intents de localització del domicili exacte del periodista.
El salvador.- La instauració d'aquesta sensació de perill i victimització té una conseqüència directa. La recerca d'un protector, d'un salvador que sigui el que et lliuri d'aquest risc imminent. Un líder autoritari i carismàtic que s'erigeix ​​en l'únic capaç d'enfrontar-se al perill després d'haver estat el que conformés aquesta falsa sensació de risc. Quan es crea un fantasma imaginari és senzill eliminar-lo i molt fàcil acudir a ell per enarbolar-ho si el lideratge està en qüestió. El fantasma fa el que el seu creador li dicta.
L'agressió.- Fer dubtar per victimitzar, instaurar una sensació de perill imminent davant d'una amenaça interior o exterior per instaurar els elements necessaris per l'agressió al contrari. La deshumanització de l'adversari és el pas necessari, lent i gradual que permet legitimar l'agressió i la repressió. "Primer són immigrants, després enemics, després pàries, finalment empresonats". És una frase de Ferenc Gyurcsány, antic primer ministre d'Hongria i membre d'una coalició opositora a Viktor Orban. Un cop legitimada aquesta actuació física contra l'enemic a través d'un discurs d'odi, es comença a concretar en els carrers. El llenguatge és performatiu, té la capacitat de convertir-se en una profecia autocomplerta, de crear realitats i riscos inexistents que combatre.
El fred.- Un cop instaurada una política de la por i repressiva, homogeneïtzada i d'odi al diferent és impossible tornar enrere sense que sigui d'una manera dramàtica i dolorosa. No estem lluny de sentir aquesta sensació gelada. El dubte ja està plantejat, la por ha començat a operar, el salvador està exercint, l'agressió comença a aparèixer de forma subreptícia, concretant-se en petits espais. Si els atemorits comencen a mirar cap a aquest protector postfeixista, se'ns colarà fins als ossos i no hi haurà llar ni calor humana que ens ho prengui sense que la repressió i l'enfrontament apareguin de manera grotesca. - Antonio Maestre - lavanguardia.