Es pot pensar que una banda de malfactors que es proposa sotmetre el món no necessita de teories filosòfiques sinó de garrots explosius i camps de concentració: és d'esperar que el moviment nazi constitueixi un ensenyament per als quals així pensen. Harold Laski ens diu que el nazisme no té un sistema teòric; si sistemàticament teòric s'entén un edifici conceptual coherent i que aspiri a la veritat. Potser té raó, però no veig per què ha de restringir-se la definició d'aquesta manera: una doctrina teòrica pot ser contradictòria, pot ser falsa, pot ser sofística i pot ser criminal: no per això deixa de ser una doctrina. Cal recordar que els nazis van arribar a el poder per convicció i que, malgrat les seves lluites de carrer amb els socialistes i comunistes, van obtenir l'enorme majoria de l'electorat a força de propaganda, és a dir, a força d'ideologia. S'ha dit que sense una teoria revolucionària no hi pot haver una acció revolucionària. Sembla inútil afegir que tampoc és possible instaurar el regnat de la barbàrie sense una doctrina de la barbàrie.

No sabem si això ho sabien els capitans del capital financer que van fomentar el nazisme, amb la creença que així resoldrien els seus problemes. Però ho sabien, amb seguretat, diversos dels subjectes freudians i adlerians que es reunien a la cerveseria de Munic -es pot cremar a Freud i Adler i, però, constituir els seus exemples-. Rosenberg i Goebbels i algun altre membre d'aquesta banda de psicòpates que van formar la guàrdia vella del nazisme sabien que el poble ha de ser conquerit teòricament; i que abans que els pals estan els sistemes de filosofia, sobretot si es tracta d'alemanys contemporanis. El garrot és una excel·lent cosa; però si l'hi pot enarborar i descarregar segons els postulats d'un sistema filosòfic, millor.
No ha d'haver necessitat molt el doctor Rosenberg per elucubrar la ideologia del moviment: aquí hi havia les doctrines racistes del comte de Gobineau, les restes soltes o falsificats de Nietzsche, escòries tretes -justa o injustament- de la República de Plató i de Heidegger; vells contes racials, polítics i econòmics, tots destinats a rebaixar la dignitat de l'home, a convertir-lo en una bèstia obedient, apta per a servir els designis de el feixisme; i tot barrejat, a l'alta temperatura, amb el tractat de Versalles i baixes passions.
Així va ser elaborada la ideologia de la barbàrie, això que el doctor Ernst Krieck, professor de filosofia i pedagogia de la Universitat de Heidelberg, va denominar concepció obligatòria del món. La llibertat de pensament i de crítica, la ciència i la filosofia en lliure expansió són revolucionàries per essència, perquè per a elles no hi ha una concepció del món sagrada i inalterable, i menys una concepció basada en la mentida i el sofisma. Com ha d'estranyar que el nazisme imposés a sang i foc un sistema sagrat i indiscutible? I com ha d'estranyar que el diàleg socràtic, essència mateixa de el pensament occidental, fora suplantat pel Ausrichtung de professor Krieck, per l'ensinistrament que porta a la filosofia els mètodes de caserna?

El mariscal Göring va dir alguna vegada aquesta frase que passarà a la història: "Quan sento la paraula cultura, trec el revòlver". Es podrà dir el que es vulgui contra aquest aforisme, però no se li pot negar una concisió clàssica i una notable conseqüència. Quant més repugnant ens resulten aquells que van justificar aquesta abominació de la cultura mitjançant productes culturals.
Serà bo recordar els noms dels que van cometre aquesta mena de parricidi: Ernst Krieck, professor de filosofia i pedagogia de la Universitat de Berlín; Karl Larenz, professor de dret; el doctor i professor Möller von der Bruck; i, en fi, l'increïble, l'insuperable professor de filosofia de la cultura de la Universitat de Marburg, el doctor EH Jaensch, que va exclamar en un dels seus treballs: "És lamentable que nosaltres, els professors, no hàgim pogut prendre part en les refregues en què, abans de la presa de poder, els nois bruns obrien amb els seus gots de cervesa els caps dels socialistes, demòcrates i jueus"





"Ideólogos de la barbarie”, 
de Ernesto Sábato
"Quan sento la paraula cultura, 
trec el revòlver"

en Uno y el Universo, 1945
descontexto.blogspot.com