Es pot pensar que una banda de malfactors que es proposa sotmetre el món no necessita de teories filosòfiques sinó de garrots explosius i camps de concentració: és d'esperar que el moviment nazi constitueixi un ensenyament per als quals així pensen. Harold Laski ens diu que el nazisme no té un sistema teòric; si sistemàticament teòric s'entén un edifici conceptual coherent i que aspiri a la veritat. Potser té raó, però no veig per què ha de restringir-se la definició d'aquesta manera: una doctrina teòrica pot ser contradictòria, pot ser falsa, pot ser sofística i pot ser criminal: no per això deixa de ser una doctrina. Cal recordar que els nazis van arribar a el poder per convicció i que, malgrat les seves lluites de carrer amb els socialistes i comunistes, van obtenir l'enorme majoria de l'electorat a força de propaganda, és a dir, a força d'ideologia. S'ha dit que sense una teoria revolucionària no hi pot haver una acció revolucionària. Sembla inútil afegir que tampoc és possible instaurar el regnat de la barbàrie sense una doctrina de la barbàrie.
No sabem si això ho sabien els capitans del capital financer que van fomentar el nazisme, amb la creença que així resoldrien els seus problemes. Però ho sabien, amb seguretat, diversos dels subjectes freudians i adlerians que es reunien a la cerveseria de Munic -es pot cremar a Freud i Adler i, però, constituir els seus exemples-. Rosenberg i Goebbels i algun altre membre d'aquesta banda de psicòpates que van formar la guàrdia vella del nazisme sabien que el poble ha de ser conquerit teòricament; i que abans que els pals estan els sistemes de filosofia, sobretot si es tracta d'alemanys contemporanis. El garrot és una excel·lent cosa; però si l'hi pot enarborar i descarregar segons els postulats d'un sistema filosòfic, millor.
No ha d'haver necessitat molt el doctor Rosenberg per elucubrar la ideologia del moviment: aquí hi havia les doctrines racistes del comte de Gobineau, les restes soltes o falsificats de Nietzsche, escòries tretes -justa o injustament- de la República de Plató i de Heidegger; vells contes racials, polítics i econòmics, tots destinats a rebaixar la dignitat de l'home, a convertir-lo en una bèstia obedient, apta per a servir els designis de el feixisme; i tot barrejat, a l'alta temperatura, amb el tractat de Versalles i baixes passions.
Així va ser elaborada la ideologia de la barbàrie, això que el doctor Ernst Krieck, professor de filosofia i pedagogia de la Universitat de Heidelberg, va denominar concepció obligatòria del món. La llibertat de pensament i de crítica, la ciència i la filosofia en lliure expansió són revolucionàries per essència, perquè per a elles no hi ha una concepció del món sagrada i inalterable, i menys una concepció basada en la mentida i el sofisma. Com ha d'estranyar que el nazisme imposés a sang i foc un sistema sagrat i indiscutible? I com ha d'estranyar que el diàleg socràtic, essència mateixa de el pensament occidental, fora suplantat pel Ausrichtung de professor Krieck, per l'ensinistrament que porta a la filosofia els mètodes de caserna?
El mariscal Göring va dir alguna vegada aquesta frase que passarà a la història: "Quan sento la paraula cultura, trec el revòlver". Es podrà dir el que es vulgui contra aquest aforisme, però no se li pot negar una concisió clàssica i una notable conseqüència. Quant més repugnant ens resulten aquells que van justificar aquesta abominació de la cultura mitjançant productes culturals.
Serà bo recordar els noms dels que van cometre aquesta mena de parricidi: Ernst Krieck, professor de filosofia i pedagogia de la Universitat de Berlín; Karl Larenz, professor de dret; el doctor i professor Möller von der Bruck; i, en fi, l'increïble, l'insuperable professor de filosofia de la cultura de la Universitat de Marburg, el doctor EH Jaensch, que va exclamar en un dels seus treballs: "És lamentable que nosaltres, els professors, no hàgim pogut prendre part en les refregues en què, abans de la presa de poder, els nois bruns obrien amb els seus gots de cervesa els caps dels socialistes, demòcrates i jueus".
de Ernesto Sábato
"Quan sento la paraula cultura,
trec el revòlver"
en Uno y el Universo, 1945
descontexto.blogspot.com
Volvemos a 1935. Nurenberg. Leyes aprobadas por unanimidad y refrendadas por el pueblo alemán.
ResponEliminahttps://es.wikipedia.org/wiki/Leyes_de_N%C3%BAremberg.
Basicamente las personas consideradas judías no eran parte la comunidad del pueblo alemán.
Y es aquí el quit de la cuestión. La Ley, La LEY, si, la LEY, decía que no ocupaban escalafón alguno en el sistema alemán, y que por lo tanto no tenían ningún derecho.
Bajo el amparo de esa Ley, aprobaba y refrendada (de eso no hay que olvidarse) se cometieron las mayores injusticias, pero siempre EN NOMBRE DE LA LEY y no por "motu propio".
Cuando se pronuncian peyorativamente ciertos sustantivos catalogando a los que no piensan como ellos de "ratas", o de "polacos", o de "hablan el español como los españoles", o de "judíos", lo único que estamos significando es lo mismo que se significó en 1935 en Nurenmberg. Lo mismo, con una diferencia, aquí las leyes no protegen al que denigra.
La historia parece querer repetirse. Lo hizo en los Balcanes hace muy poco, el odio entre servios, croatas y bosnios fue idéntico al alemán contra el judío, así que no creamos que esto ha acabado, que la historia siempre se repite.
salut
TWAIN deia que la historia no es repeteix pero rima. Pero jo no ho tinc tan clar, hi ha moltes similituds en el text de Sábato amb l'época actual.
ResponEliminaDesde luego el caldo de cultivo se parece, pero en cualquier sociedad con problemas de convivencia se va a presentar el fantasma del nacional socialismo alemán. Lo que no me gusta es que se use la filosofía como justificante, cuando realmente no lo es.
ResponEliminaUn filósofo no comete crímenes, los dirigentes nazis, eran criminales y utilizaban eclepticamente ideas que les convenían. Eso no es un sistema filosófico como apuntas, aunque es criminal.
Una filosofía sitemática tendría en cuenta los pros y los contras, y... sobre todo, la intención de fondo, en este caso oscura. Al falsar todas estas ideas, el edificio ideológico se vendría abajo.
Los Nazis no son filósofos, son criminales. No hace falta manchar el buen nombre de la filosofía.
Esta es la opoinión de alguien que ha estudiado filosofía y me duele que mediante justificaciones se use a la filosofía. La filosofía no es ideología, el que pretenda igualarlos algo malo traerá.
Siento la extensión pero es mi opinión.
Hubo más de un filósofo colaboracionista con los Nazis. De todos modos el escrito es de Ernesto Sábato.
ResponEliminaEn la financiacion del partido nazi los complices necesarios, Banco Harriman en EEUU, el abuelo de los Bush, Prescott Bush y Fritz Thyssen formaron la Union Banking Company (UBC, Nueva York EEUU) que junto con el Bank voor Handel (Países Bajos). Hacían tratos con los nazis a través del banco holandes, los americanos metían dinero en el banco holandés y los alemanes lo sacaban del mismo burlando así los controles del estado americano, Standard Oil y el Chase Bank de Rockefeller, Henry Ford, General Motors y otros muchos ayudaron a los nazis, para así, según su punto de vista, contrarrestar a los comunistas que estaban en expansión por Europa gracias a la victoria de Lenin en Rusia, eso por un lado; y por el otro, los filósofos (si se les puede llamar asi) que más influyeron en Hitler fueron Carl Schmitt y Martin Heidegger, de este último hasta le copio el bigotillo...
ResponEliminaUn saludo
Poderoso caballero es don dinero, dice el dicho, también andaba por ahí la Wolkswagen y unos cuantos más, de hecho siempre son los mismos. Les da igual si se trata de Hitler o de Brandt, me recuerda a una escena de Aguirre o la cólera de Dios, en que a un misionero que acaba de cargarse de un machetazo a un indígena porque no entendía lo que era la Biblia y el pobre se la acerca a la oreja cuando le dicen que escuche sus palabras. En ser preguntado de que lado estaba la Iglesia, el misionero contesta: siempre al lado de los poderosos hijo mio, ¿por que crees que hemos sobrevivido tantos años?
ResponEliminasaludos.