Al març de 1953 vaig conèixer per primera vegada a un alquimista. La cosa va ocórrer al Cafè Procope, que va experimentar en aquella època una breu resurrecció. Quan jo estava escrivint el meu llibre sobre Gurdjieff, un gran poeta va preparar aquella entrevista; després vaig tornar a veure sovint a aquell home singular, sense penetrar, però, els seus secrets.
Jo tenia idees primitives, extretes de les nocions populars, sobre l'alquímia i els alquimistes, i estava lluny de saber que aquests encara existien. L'home que seia davant meu, a la taula de Voltaire, era jove i elegant. Tenia una sòlida instrucció clàssica, seguida d'estudis de química. Per aquell temps, es guanyava la vida al comerç i freqüentava a molts artistes, així com a algunes gents de món.
No porto cap Diari íntim, però, en certes ocasions importants, terra anotar les meves observacions o els meus sentiments. Aquella nit, a el tornar a casa, vaig escriure el que segueix:
«Quina edat pot tenir? Ell m'ha dit trenta-cinc anys. No ho entenc. Cabell blanc, arrissat, partit sobre el crani com una perruca. Nombroses i profundes arrugues sota un cutis rosat i en un semblant ple. Pocs gestos; lents, mesurats, hàbils. Somriure tranquil i agud. Ulls riallers, però que riuen per a ell. Tot revela una edat diferent. En la seva conversa, ni una finta, ni una desviació, ni una fallada en la presència de l'esperit. Aquest aspecte afable i fora de el temps té alguna cosa d'esfinx. Incomprensible. I no és només una impressió meva. A.B., que, des de fa setmanes, el veu gairebé cada dia, em diu que mai, ni un segon, l'ha sorprès en una sola falta de "objectivitat superior".

»El que li fa condemnar Gurdjieff:
1 - Qui sent la necessitat d'ensenyar no viu interamente la seva doctrina i no ha arribat al cim de la iniciació» 
2 - A l'escola de Gurdjieff no hi ha mediació material entre l'alumne a qui s'ha persuadit del seu res i l'energia que ha d'arribar a posseir per passar a l'ésser real. Aquesta energia -aquesta "voluntat de la voluntat", diu Gurdjieff- ha de trobar l'alumne en si mateix, i només en si mateix. Ara bé, aquest pas és parcialment fals i només pot conduir a la desesperació. Aquesta energia existeix fora de l'home, i es tracta d'captar-la. El catòlic que combrega: captació espiritual d'aquesta energia. Però, ¿i els que no tenen fe? Si no té fe, cal tenir foc: això és tota l'alquímia. Un veritable foc. Un foc material. Tot comença, tot arriba pel contacte de la matèria.
3 - Gurdjieff no vivia sol; sempre estava rodejat d'altres persones com en un falansteri. "Hi ha un camí a la solitud, hi ha rius en el desert." No hi ha camí ni rius en l'home que es barreja amb els altres. - Louis Pawels