Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols ho van qüestionar tot amb una arma infal·lible: l’humor

La primera acció de la Colla de Sabadell, un grup heterogeni que, més enllà de la cultura, els unia la conya, riure’s del mort i de qui el vetlla, va ser un campament a la font del Saüc, a la muntanya de Sant Llorenç del Munt.
Les referències que es conserven diuen que van sortir de Matadepera amb un ase carregat d’estris inútils i amb l’escriptor Joan Oliver i el pintor Antoni Vila Arrufat enlairant un bastó amb una barra de pa travessada que els feia de para-sol. L’acció estrafolària va continuar amb un tendal i uns llums xinesos i, per rematar-ho, l’últim dia van fer un arròs a la cassola “en què van abocar tot el que els havia sobrat, fins i tot les llaunes, la xocolata, el cafè i el tabac”.
Més enllà de l’aspecte sorprenent de les seves accions, com la Fulla Salau, plena de facècies, que imprimien i venien els diumenges “entre la sortida de missa i el tortell”, explica Joan Safont, comissari del centenari de la Colla de Sabadell, d’aquest grup destaca l’obra de tres nois de casa bona que ho van qüestionar tot mitjançant una arma infal·lible: l’humor. Era allò de violentar els burgesos, épater les bourgeois. Són Joan Oliver (Pere Quart), Francesc Trabal i Armand Obiols.
Entre el classicisme del noucentisme i el trencament de les avantguardes, la Colla de Sabadell va aportar la seva nota de color a un panorama que brillava amb llum pròpia. Però primer Primo de Rivera i després la guerra i l’exili van desintegrar persones, idees i il·lusions. Oliver i Trabal, exi­liats a Xile, es van acabar barallant per si s’havia de tornar a Espanya o no.
Dilluns, a la biblioteca Vila de Gràcia, es va retre homenatge a Francesc Trabal. Safont moderava dos escriptors: Jordi Nopca i Marina Espasa. Però l’autora de La dona que es va perdre (LaButxaca, 2012), tot un homenatge a la primera novel·la de Trabal, L’home que es va perdre (Quaderns Crema) , no hi va poder assistir, estava malalta.
Nopca, ben bé com en una novel·la de Trabal, es va haver de desdoblar i donar vida a dos personatges alhora. Gairebé va ser com quan va publicar la seva primera novel·la, El talent , “de clares influències trabalerianes”, va confessar. Ell i Espasa es van entrevistar mútuament el 2012 per les seves respectives obres, desdoblant-se en autors i periodistes.
Més enllà de l’humor irreverent, provocador i poca-solta, la fita de la colla va ser l’editorial Edicions La Mirada, en què també van publicar Sagarra, Carner, Riba, Guerau de Liost... Dimecres es va estrenar el documental als cinemes Imperial de la ciutat del Vallès que els va veure néixer, i el centenari, fixat a partir de l’excursió a la font del Saüc del 1919, es clou aquest dilluns. - Magí Camps - lavanguardia.com