El transhumanisme -i el seu derivat extrem, el posthumanisme- consideren que l'evolució darwiniana ha tocat sostre i que el desenvolupament exponencial de la intel·ligència artificial, IA a partir d'ara- no ens deixa altra sortida que integrar-nos en la tecnologia. "És la convicció que l'ésser humà està en el suport inadequat", diu Antonio Diéguez, catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat de Màlaga. "Aristòtil es riuria d'això...", afegeix. Diéguez és autor de Transhumanismo: la recerca tecnològica de la millora humà (Herder, 2017), i sosté que aquesta doctrina "té més base en la biotecnologia que a la IA i en la robòtica. Sóc bastant escèptic, però hi ha filòsofs important que s'ho prenen seriosament".
Molt probablement no es parlaria en una aula magna universitària de biohackers, de ciborgs o de cervells bolcats en un avatar digital després de la mort si no fos perquè tot això té un component escatològic important, no en el sentit excremental del terme (encara que alguna cosa hi podria haver) sinó en el filosòfic. Es tracta de la transcendència.
"El transhumanisme és la nova utopia de segle XXI; ve a dir: canviarem l'evolució", diu un estudiós del tema, l'urbanista Albert Cortina. I s'observa que tot això té darrere a les grans corporacions de Silicon Valley. En efecte, és molt possible que aquestes idees no haguessin sortit mai d'un àmbit ciberpunk si no fos perquè el seu gran apologeta és ni més ni menys que el director d'enginyeria de Google, Raymond Kurzweil, per més dades inventor (va dissenyar, sent molt jove, una màquina lectora per a cecs), teòric visionari, un home obstinat en la prolongació de la vida, especialment la seva pròpia.
Kurzweil, a 'La Singularitat és a prop': quan els humans transcendeixen la biologia (Lola Books, 2012), publicat originalment el 2005, va un pas més enllà del transhumanisme modern formulat quinze anys abans pel filòsof futurista Max More (pseudònim de l'irlandès Max O'Connor que es tradueix per Max Més), a l'afirmar que el desenvolupament exponencial de la IA farà que per a l'any 2100 s'assoleixi la "superinteligenc-ia": cada nou cervell artificial serà capaç de dissenyar un altre encara més potent; aquest farà el mateix que l'anterior, i així successivament...
Alguns dels teòrics del transhumanisme, antics desenvolupadors d'IA avui seriosament preocupats pel seu impacte, així com els de vegades inefables biohackers de Califòrnia exposen les seves idees en un llibre de molt recent publicació: 'Com ser una màquina', de Mark O'Connell (Capità swing, 2019). Inclòs Max More, que sembla avui més interessat en la "extensió de la vida" (com Kurzweil) mitjançant la criogenització de cadàvers o dels seus caps ficades en un pot tot esperant ser un dia inserides en un cos artificial.
Els experts li han donat voltes a la idea de la Singularitat i han presentat tota mena d'hipòtesis, algunes d'elles apocalíptiques a el millor estil de Terminator: aquesta "explosió d'intel·ligència" farà que els humans acabem sent prescindibles; una IA forta fins pot arribar a assassinar-... ¿Exageren? Podria ser. Però quan aquests vaticinis vénen de Steve Hawking - "El desenvolupament d'una intel·ligència artificial completa podria significar la fi de la raça humana", va dir el 2014, quatre anys abans de fallecer- o d'Elon Musk, una de les grans personalitats de moment , és com per pensar-ho. Musk no ha deixat de reiterar aquesta advertència, però aposta perquè l'ésser humà s'imposi a les computadores.
Si ens posem en el millor dels mons possibles, una comunió amb la màquina, el que tenim davant de moment és, en paraules d'Albert Cortina, "un nou messianisme, un pseudoreligió", que ven una nova forma d'immortalitat.
No cal estranyar-se llavors de que la teologia cristiana porti "anys atempta a la intel·ligència artificial", segons afirma el doctor en la matèria, professor de bioètica a la Universitat Blanquerna i enginyer químic a més de sacerdot Juan Ramon La Parra. "Els treballs en IA han contribuït al coneix-te a tu mateix" socràtic, diu, però "una IA forta -la singularitat- i el transhumanisme corren el risc de rebaixar a l'home. Els defensors d'una IA forta parteixen d'una base religiosa secularitzada, apocalíptica. Però quin relat de salvació ofereix la IA en un escenari apocalíptic?".
En el fons Frankenstein va ser el primer intent de transhumanisme literari, i és que el transhumanisme no deixa de ser una variant de l'Home nou que perseguien els nazis i posteriorment el Che, i ni uns ni altres ho van aconseguir, potser perquè l'home nou no és més que una utopia, mentre que el transhumanisme comença a deixar de ser-ho.
Amb informació de:la vanguardia i filosof-ia.com
Molt probablement no es parlaria en una aula magna universitària de biohackers, de ciborgs o de cervells bolcats en un avatar digital després de la mort si no fos perquè tot això té un component escatològic important, no en el sentit excremental del terme (encara que alguna cosa hi podria haver) sinó en el filosòfic. Es tracta de la transcendència.
"El transhumanisme és la nova utopia de segle XXI; ve a dir: canviarem l'evolució", diu un estudiós del tema, l'urbanista Albert Cortina. I s'observa que tot això té darrere a les grans corporacions de Silicon Valley. En efecte, és molt possible que aquestes idees no haguessin sortit mai d'un àmbit ciberpunk si no fos perquè el seu gran apologeta és ni més ni menys que el director d'enginyeria de Google, Raymond Kurzweil, per més dades inventor (va dissenyar, sent molt jove, una màquina lectora per a cecs), teòric visionari, un home obstinat en la prolongació de la vida, especialment la seva pròpia.
Kurzweil, a 'La Singularitat és a prop': quan els humans transcendeixen la biologia (Lola Books, 2012), publicat originalment el 2005, va un pas més enllà del transhumanisme modern formulat quinze anys abans pel filòsof futurista Max More (pseudònim de l'irlandès Max O'Connor que es tradueix per Max Més), a l'afirmar que el desenvolupament exponencial de la IA farà que per a l'any 2100 s'assoleixi la "superinteligenc-ia": cada nou cervell artificial serà capaç de dissenyar un altre encara més potent; aquest farà el mateix que l'anterior, i així successivament...
Alguns dels teòrics del transhumanisme, antics desenvolupadors d'IA avui seriosament preocupats pel seu impacte, així com els de vegades inefables biohackers de Califòrnia exposen les seves idees en un llibre de molt recent publicació: 'Com ser una màquina', de Mark O'Connell (Capità swing, 2019). Inclòs Max More, que sembla avui més interessat en la "extensió de la vida" (com Kurzweil) mitjançant la criogenització de cadàvers o dels seus caps ficades en un pot tot esperant ser un dia inserides en un cos artificial.
Els experts li han donat voltes a la idea de la Singularitat i han presentat tota mena d'hipòtesis, algunes d'elles apocalíptiques a el millor estil de Terminator: aquesta "explosió d'intel·ligència" farà que els humans acabem sent prescindibles; una IA forta fins pot arribar a assassinar-... ¿Exageren? Podria ser. Però quan aquests vaticinis vénen de Steve Hawking - "El desenvolupament d'una intel·ligència artificial completa podria significar la fi de la raça humana", va dir el 2014, quatre anys abans de fallecer- o d'Elon Musk, una de les grans personalitats de moment , és com per pensar-ho. Musk no ha deixat de reiterar aquesta advertència, però aposta perquè l'ésser humà s'imposi a les computadores.
Si ens posem en el millor dels mons possibles, una comunió amb la màquina, el que tenim davant de moment és, en paraules d'Albert Cortina, "un nou messianisme, un pseudoreligió", que ven una nova forma d'immortalitat.
No cal estranyar-se llavors de que la teologia cristiana porti "anys atempta a la intel·ligència artificial", segons afirma el doctor en la matèria, professor de bioètica a la Universitat Blanquerna i enginyer químic a més de sacerdot Juan Ramon La Parra. "Els treballs en IA han contribuït al coneix-te a tu mateix" socràtic, diu, però "una IA forta -la singularitat- i el transhumanisme corren el risc de rebaixar a l'home. Els defensors d'una IA forta parteixen d'una base religiosa secularitzada, apocalíptica. Però quin relat de salvació ofereix la IA en un escenari apocalíptic?".
En el fons Frankenstein va ser el primer intent de transhumanisme literari, i és que el transhumanisme no deixa de ser una variant de l'Home nou que perseguien els nazis i posteriorment el Che, i ni uns ni altres ho van aconseguir, potser perquè l'home nou no és més que una utopia, mentre que el transhumanisme comença a deixar de ser-ho.
Amb informació de:la vanguardia i filosof-ia.com
Juan Ramon La Parra me ha dado clases en la F de Teología (Ahora es la Ramón Llull); Begoña Román, de Bioética, dentro de Ética Aplicada en la de Filosofía de Barcelona.
ResponEliminaLos filósofos en lineas generales están de acuerdo. Se ha cambiado el peradigma y ya no hay robots, hoy hay humanoides que hacen las cosas por nosotros y TOMAN decisiones por nosotros (un metro por ejemplo).
No se tardará en que quien programe el humanoide del metro sea otro humanoide que pueda detectar un problema en que el ser humano no hizo previsión. Será entonces que veremos en quien recaerá la responsabilidad del primer programador que reprogramó un segundo programa que se volvió a actualizar y reprogramar, así hasta el infinito, si algo no sale según lo previsto. Recuerda que dirán : la máquina no se equivoca nunca, el ser humano si.
Estamos en otra era, y no nos damos cuenta. La era del control.
El Zuckerbot fa yuyu, però el transhumanisme (l'home máquina) encara en fa mes i ja en tenim alguns exemplars.
EliminaAquí tienes una máquina que suplanta al rey de la comunicación, creada evidentemente para eso, y funciona:
ResponEliminaEl Zuckerbot ha sido creado, gracias a la ayuda de Botnik Studios, a partir de diferentes datos recopilados durante tres años de entrevistas, discursos, publicaciones y declaraciones del creador de Facebook. En total, se han recopilado unas 200.000 palabras que se ha añadido a un sistema de inteligencia artificial para poder crear este bot.
Así, el Zuckerbot es capaz de ofrecer respuestas como: “Soy mucho más que una gran cantidad de dinero. Soy un montón de cosas”. Pero no es la única respuesta que puede dar. Sobre el presidente de EEUU, Donald Trump, y su encuentro con el mismo, el Zukerbot se limita a contestar que “no esperes que te cuente un secreto que no haya compartido con él, pero estoy seguro de que estamos compartiendo la misma infraestructura”.
Y, finalmente, sobre si deberíamos confiar en él, el Zuckerbot asegura que “recientemente descubrí una placa física que podría tener aproximadamente mil millones de años y ya genera alrededor de un millón de horas de contenido de vídeo durante la noche. Así que, puedes confiar en eso”.