Els canvis de cicle polític sovint han anat associats als de la direcció de La Vanguardia, el diari més influent i líder de vendes a Catalunya i interlocutor de l'establishment català amb l'espanyol. L'actual director, Màrius Carol, deixarà en poques setmanes el comandament del rotatiu i el rellevarà el fins ara vicedirector, Jordi Juan, segons que ha publicat Crónica Global i ha confirmat NacióDigital en diverses fonts del grup. Feia mesos que s'especulava amb el relleu de Carol i també s'havia posat damunt la taula com a candidata la directora adjunta, Lola García.
No sorprèn el relleu, pero no sé jo si Jordi Juan és la persona idònia, veient nomès el maltractament a que ha sotmès la versió del digital en català, sobretot tenint en compte que la missió de Carol era precisament afrontar la digitalització i la integració de les redaccions en un context de descens de vendes i facturació de la premsa de paper. Jordi Juan va ser l'encarregat de millorar el digital en català i castellà i com he dit la seva gestió ha estat un desastre.
Jordi Juan és excessivament neutre, amorf i suposo que molt obedient a l'amo, aixó si. Francament Lola Garcia té molt més nivell que Juan i que el propi Carol, tot i que s'ha de dir que Carol en la línia dels enyorats i cada vegada més escassos senyors de Barcelona, té un discret encant vintage que m'agrada, un saber fer, un encant tardoral del que Jordi Juan n'està molt allunyat en la seva grisor amorfa. En canvi Lola Garcia si que seria la persona idónea per substituir Carol, encara que em dona la sensació que és d'aquell tipus de personatge que llueix més com a bon segon que no com a relatiu primer. El temps dirà, de fet, em sembla que cap dels tres esmentats ha entes l'evolució, cap on va la premsa impresa i digital, i potser el que s'hi va acostar més, ara el relleven. Coses del senyor Comte.
Lo que diga su Excelencia, el Sr conde, se hará.
ResponEliminala Vanguardia i el seu grup no passen els seus millors moments. De tota manera continua sent un diari molt criticat i molt llegit, ni que sigui de forma vergonyant, jo també hauria preferit Lola Garcia però millor que no li hagi caigut aquesta patata calenta, potser. En tot cas, el senyor Carol no era pas sant de la meva devoció i no el trobaré a faltar gaire.
ResponElimina