La teoria del cigne negre, o dels successos del cigne negre, és una metàfora que descriu un succés sorprenent de gran impacte, que, un cop passat el fet, es racionalitza per retrospecció (fent que sembli predictible o explicable, i donant impressió que s'esperava que passés). Va ser desenvolupada pel filòsof i investigador libanès Nassim Taleb.
Els successos tipus Cigne Negre van ser descrits per al seu llibre de 2007, El Cigne Negre. Taleb es refereix a gairebé tots els grans descobriments científics, fets històrics, i èxits artístics com cignes negres -sense direcció i inesperats.
El terme Cigne Negre va ser una expressió llatina, la referència coneguda més antiga prové de la descripció d'alguna cosa que va fer el poeta Juvenal, que és: rara avis in terris nigroque simillima cygno, la traducció en espanyol significa "un au rara a la terra, i molt semblant a un Cigne Negre ". Quan la frase va ser encunyada, es presumia que el Cigne Negre mai va existir. La importància de l'símil radica en la seva analogia amb la fragilitat de qualsevol sistema de pensament.
La frase de Juvenal era una expressió comuna al Londres de el segle XVI com una declaració d'impossibilitat. L'expressió de Londres deriva de la presumpció de l'Vell Món que tots els cignes han de ser blancs, perquè tots els registres històrics dels cignes van informar que tenien plomes blanques. En aquest context, un cigne negre era impossible o almenys inexistent. Després que una expedició holandesa, dirigida per l'explorador Willem de Vlamingh al riu Swan, en 1697, va descobrir cignes negres a Austràlia Occidental, el terme es va transformar per denotar que una impossibilitat percebuda podria ser refutada més tard. Taleb assenyala que en al segle XIX John Stuart Mill va utilitzar la fal·làcia lògica de l'cigne negre com un nou terme per identificar la falsificació.
També es podria titllar de Cigne Negre el Coronavirus de Wuhan, per sorprenent e inesperat, i per com ha alterat a tot l'orbe, no només el Mobile World Congress, però també ha creat una nova refutació: deia Fabià Estapé que no hi havia res més covard que un milió de pessetes, i ara que ja no ens movem en pessetes, es podria dir que no hi ha res més covard que una Empresa que no participa al Mobile, per por als efectes del coronavirus a Barcelona, tot i que potser aquestes no participacions siguin més polítiques que técniques, a causa de la Guerra comercial entres els EUA i la Xina, i el coronavirus sigui només l'excusa oportuna que convé per els seus interessos. O potser aquestes empreses tenen més i millor informació que la resta.
Els successos tipus Cigne Negre van ser descrits per al seu llibre de 2007, El Cigne Negre. Taleb es refereix a gairebé tots els grans descobriments científics, fets històrics, i èxits artístics com cignes negres -sense direcció i inesperats.
El terme Cigne Negre va ser una expressió llatina, la referència coneguda més antiga prové de la descripció d'alguna cosa que va fer el poeta Juvenal, que és: rara avis in terris nigroque simillima cygno, la traducció en espanyol significa "un au rara a la terra, i molt semblant a un Cigne Negre ". Quan la frase va ser encunyada, es presumia que el Cigne Negre mai va existir. La importància de l'símil radica en la seva analogia amb la fragilitat de qualsevol sistema de pensament.
La frase de Juvenal era una expressió comuna al Londres de el segle XVI com una declaració d'impossibilitat. L'expressió de Londres deriva de la presumpció de l'Vell Món que tots els cignes han de ser blancs, perquè tots els registres històrics dels cignes van informar que tenien plomes blanques. En aquest context, un cigne negre era impossible o almenys inexistent. Després que una expedició holandesa, dirigida per l'explorador Willem de Vlamingh al riu Swan, en 1697, va descobrir cignes negres a Austràlia Occidental, el terme es va transformar per denotar que una impossibilitat percebuda podria ser refutada més tard. Taleb assenyala que en al segle XIX John Stuart Mill va utilitzar la fal·làcia lògica de l'cigne negre com un nou terme per identificar la falsificació.
També es podria titllar de Cigne Negre el Coronavirus de Wuhan, per sorprenent e inesperat, i per com ha alterat a tot l'orbe, no només el Mobile World Congress, però també ha creat una nova refutació: deia Fabià Estapé que no hi havia res més covard que un milió de pessetes, i ara que ja no ens movem en pessetes, es podria dir que no hi ha res més covard que una Empresa que no participa al Mobile, per por als efectes del coronavirus a Barcelona, tot i que potser aquestes no participacions siguin més polítiques que técniques, a causa de la Guerra comercial entres els EUA i la Xina, i el coronavirus sigui només l'excusa oportuna que convé per els seus interessos. O potser aquestes empreses tenen més i millor informació que la resta.
Es lo último, FRANCESC. : "aquestes empreses tenen més i millor informació que la resta"
ResponEliminaEricson pertenece al conglomerado sueco de espionaje.
Sony , ayuda al gobierno japonés en la misma cuestión.
El resto está en la misma órbita, y Amazón es una distribuidora global. Lo curioso es que no se dedica de lleno al sistema de telecomunicaciones, pero ahí está, el porqué sólo lo saben los gobiernos.
El Mobile no deja de ser un expositor de guerra, no venden armas, sólo las guian.
salut
De fet l'estand d'Amazon es de 40m2, i al Mobile hi participen 2800 empreses, si en falten 9 o 10 tampoc és greu. El Mobile comença el 24 de Febrer, a veure per aquesta data com tenim el coronavirus, o Neumonia de Wuhan que ja l'han batejat.
ResponEliminaY todo eso sin despreciar el hecho de que por el riesgo potencial que conlleva (y siempre en función del resultado), desde el punto de vista jurídico, permitir su celebración significaría saltarse las normas más elementales de la prevención y podría constituir imprudencia temeraria e incluso revelar dolo en la actuación de la Administración.
ResponEliminaSólo que no hay riesgo, sino un miedo preventivo precisamente de la gente que intenta vender tecnologia punta, y se basa en criterios pseudocientíficos analógicos para excusar su participación. El Mobile empieza el 24 de este mes, veremos como está la situación. Creo más en la motivación política de la guerra comercial USA CHINA.
EliminaDe todos modos y ya que lo preguntabas ayer, yo diria que acabaran posponiéndolo al verano, ya ha dicho Trump que con el calor desaparecerà el coronavirus, y Trump es un científico sabihondo. Y sinó piensa que participan 2.800 empresas en 120.000 m2 aunque falten 10 o 12 que ocupen unos 4.000 m2 tampoco se notarà tanto. Las empresas que no iran salvo una no presentan ninguna novedad y eso hay que tenerlo en cuenta.
EliminaLos hechos exigen cautela, señor Puigcarbó, so pena de incurrir en responsabilidad patrimonial la propia Administración por culpa "in vigilando", por ejemplo, caso de llegar a producirse contagios. Ahora bien, si tú dices que los estudios que apuntan a la gravedad del asunto son pseudocientíficos, pues bueno, entonces me callo.
EliminaNo digo eso, digo que las empresas Y la red si que andan llenos de informaciones pseudocientíficas, y la decisión de no asistir de estas empresas no es exactamente atendiendo a pñarámetros científicos. De todos modos el viernes hay la feria Integrated Systems Europe (ISE), en Amsterdam que arrastra a casi tantos visitantes como el Mobile y que el año que viene se celebrará en BCN.
EliminaVeremos si esta arranca o se suspende, piensa que el viernes deben decidir aqui si se celebra el Mobile, y como vaya la ISE puede ser decisivo.
Vuelvo a leer al Juvenal de tu escrito por su calidad. Camino por la acera con el móvil en marcha sin mirar hacia delante ni hacia detrás. Te escandalizarías.
ResponEliminaYo me se de una (mi nieta) que se dio de bruces contra una farola.
Elimina