LA TEORIA DEL CIGNE NEGRE

La teoria del cigne negre, o dels successos del cigne negre, és una metàfora que descriu un succés sorprenent de gran impacte, que, un cop passat el fet, es racionalitza per retrospecció (fent que sembli predictible o explicable, i donant impressió que s'esperava que passés). Va ser desenvolupada pel filòsof i investigador libanès Nassim Taleb.
Els successos tipus Cigne Negre van ser descrits per al seu llibre de 2007, El Cigne Negre. Taleb es refereix a gairebé tots els grans descobriments científics, fets històrics, i èxits artístics com cignes negres -sense direcció i inesperats. 
El terme Cigne Negre va ser una expressió llatina, la referència coneguda més antiga prové de la descripció d'alguna cosa que va fer el poeta Juvenal, que és: rara avis in terris nigroque simillima cygno, la traducció en espanyol significa "un au rara a la terra, i molt semblant a un Cigne Negre ". Quan la frase va ser encunyada, es presumia que el Cigne Negre mai va existir. La importància de l'símil radica en la seva analogia amb la fragilitat de qualsevol sistema de pensament.
La frase de Juvenal era una expressió comuna al Londres de el segle XVI com una declaració d'impossibilitat. L'expressió de Londres deriva de la presumpció de l'Vell Món que tots els cignes han de ser blancs, perquè tots els registres històrics dels cignes van informar que tenien plomes blanques. En aquest context, un cigne negre era impossible o almenys inexistent. Després que una expedició holandesa, dirigida per l'explorador Willem de Vlamingh al riu Swan, en 1697, va descobrir cignes negres a Austràlia Occidental, el terme es va transformar per denotar que una impossibilitat percebuda podria ser refutada més tard. Taleb assenyala que en al segle XIX John Stuart Mill va utilitzar la fal·làcia lògica de l'cigne negre com un nou terme per identificar la falsificació.

També es podria titllar de Cigne Negre el Coronavirus de Wuhan, per sorprenent  e inesperat, i per com ha alterat a tot l'orbe, no només el Mobile World Congress, però també ha creat una nova refutació: deia Fabià Estapé que no hi havia res més covard que un milió de pessetes, i ara que ja no ens movem en pessetes, es podria dir que no hi ha res més covard que una Empresa que no participa al Mobile, per por als efectes del coronavirus a Barcelona, ​​tot i que potser aquestes no participacions siguin més polítiques que técniques, a causa de la Guerra comercial entres els EUA i la Xina, i el coronavirus sigui només l'excusa oportuna que convé per els seus interessos. O potser aquestes empreses tenen més i millor informació que la resta.