Ho acabo de llegir en una d’aquestes re­vistes que s’anticipen al futur, generalment per a mal, que el futur als nostres dies és el que té. Un ministeri de la veritat, com a 1984, però de debò. Un ministeri dels de veritat, valgui la redundància, amb el seu pressupost i els seus treba­lladors i els seus sobretot ordinadors, que es dedicarien, al contrari de la novel·la distòpica de George Orwell, a verificar les informacions i notícies que corren per les tertúlies i cercles digitals.

Recordem-ho un moment, el ministeri orwel·lià tenia com a propòsit falsejar dades i fets per fer cabre la història en la seva visió del passat. Doncs bé, afirma George Packer a The Atlantic que el ministeri de la veritat actual “són Facebook, Google i els canals de notícies per cable”, cosa que immediatament m’ha fet venir a la memòria una esclaridora frase de Russell Crowe en el paper de Roger Ailes, creador de Fox News, en un recent biopic televisiu: “Cal fer que el públic senti, no que pensi”. D’aquella pols, aquests fangs, també aquí, i no segueixo que em perdo. Continua Packer: “Hem trobat el Gran Germà i som nosaltres, cadascun podem convertir-nos en un propagandista”. Sí, afegeix Packer, l’essència orwel·liana no són totes aquestes estructures i organismes, sinó que menteixen, l’horror del què passa quan no existeix la veritat ­objectiva.

Si hi ha agències sobre medicines o aliments, per què no una sobre els fets?

Llavors, i si capgirem aquests ministeris de manera que no siguin el problema, sinó la solució? És el que proposa Josh Wibur a la revista Wired : si existeix una agència que s’encarrega de vetllar perquè el que mengem sigui (més o menys) comestible, perquè les medecines es provin i funcionin, etcètera, etcètera, per què no un departament que ens defensi de les mentides que en un moment donat poden circular sobre nosaltres, i sobre les que es fan córrer a l’hora d’enfrontar-se a de­cis­ions de transcendència, vegeu el referèndum sobre el Brexit i d’altres, o sobre Trump i altres? Podria anomenar-se, en el cas nord-americà i filant molt prim, l’FBI bis, és a dir, Federal Bureau of Information.
Pot ser que no sigui una idea tan forassenyada, al cap i la fi de ministeris ja en tenim... uf, un altre dia els ho explico. I aquest faria un bon ­servei. Si ho dubten, entrin al web This person does not exist , on cada ­diversos minuts apareix un rostre creat per ordinador. Semblen reals. Potser un dia veurem a la pantalla el nostre. - Isabel Gómez Melenchón - lavanguardia.com.



Proposo de Director a Fedeguico Jimenez Losantos i Carlos Herrera de sotsdirector.