Ho acabo de llegir en una d’aquestes revistes que s’anticipen al futur, generalment per a mal, que el futur als nostres dies és el que té. Un ministeri de la veritat, com a 1984, però de debò. Un ministeri dels de veritat, valgui la redundància, amb el seu pressupost i els seus treballadors i els seus sobretot ordinadors, que es dedicarien, al contrari de la novel·la distòpica de George Orwell, a verificar les informacions i notícies que corren per les tertúlies i cercles digitals.
Recordem-ho un moment, el ministeri orwel·lià tenia com a propòsit falsejar dades i fets per fer cabre la història en la seva visió del passat. Doncs bé, afirma George Packer a The Atlantic que el ministeri de la veritat actual “són Facebook, Google i els canals de notícies per cable”, cosa que immediatament m’ha fet venir a la memòria una esclaridora frase de Russell Crowe en el paper de Roger Ailes, creador de Fox News, en un recent biopic televisiu: “Cal fer que el públic senti, no que pensi”. D’aquella pols, aquests fangs, també aquí, i no segueixo que em perdo. Continua Packer: “Hem trobat el Gran Germà i som nosaltres, cadascun podem convertir-nos en un propagandista”. Sí, afegeix Packer, l’essència orwel·liana no són totes aquestes estructures i organismes, sinó que menteixen, l’horror del què passa quan no existeix la veritat objectiva.
Si hi ha agències sobre medicines o aliments, per què no una sobre els fets?
Llavors, i si capgirem aquests ministeris de manera que no siguin el problema, sinó la solució? És el que proposa Josh Wibur a la revista Wired : si existeix una agència que s’encarrega de vetllar perquè el que mengem sigui (més o menys) comestible, perquè les medecines es provin i funcionin, etcètera, etcètera, per què no un departament que ens defensi de les mentides que en un moment donat poden circular sobre nosaltres, i sobre les que es fan córrer a l’hora d’enfrontar-se a decisions de transcendència, vegeu el referèndum sobre el Brexit i d’altres, o sobre Trump i altres? Podria anomenar-se, en el cas nord-americà i filant molt prim, l’FBI bis, és a dir, Federal Bureau of Information.
Pot ser que no sigui una idea tan forassenyada, al cap i la fi de ministeris ja en tenim... uf, un altre dia els ho explico. I aquest faria un bon servei. Si ho dubten, entrin al web This person does not exist , on cada diversos minuts apareix un rostre creat per ordinador. Semblen reals. Potser un dia veurem a la pantalla el nostre. - Isabel Gómez Melenchón - lavanguardia.com.
Proposo de Director a Fedeguico Jimenez Losantos i Carlos Herrera de sotsdirector.
.png "English"){kind=small}
4 Comentaris
Todo pasa actualmente, Francesc.
ResponEliminaEn la China sacan a la gente de sus casas a golpe de órden. Los drones no son drones normales, no lo son, son disimulados en pájaros que dan señal de tranquilidad; van dotados de reconocedor facial, saben todos tus datos, y te puntuan conforme tu "sociabilidad".
Las puntuaciones valen para pedir un traslado, una beca, una Universidad para tus hijos, mejor salario...
Que estamos bajo la sociedad del CONTROL, que nadie te obliga, nadie, ahora sólo te controlan.
Hay provincias chinas que tienen una cámara por cada 6 habitantes. Todo digitalizado facialmente; el 5G lo tienen mejorado conforme el que nosotros vamos a lanzar en el Movile. Esto es lo que hay, y te lo puedes creer o no, pero es lo que hay.
Un abrazo
Vaig veure l'altre dia que es posava un dron davant d'un bloc de pisos, la gent sortia al balcó i des del dron els miraven si tenien febre o no.
EliminaTeniendo en cuenta que hay por ahí grupos de "terraplanistas", que aseguran que la tierra es plana, a pesar de todas las evidencias de lo contrario.... como para intentar enseñar las verdades a esa pandilla de mostrencos que componen una buena parte de nuestra sociedad.
ResponEliminaDesengáñate, la verdad desnuda nos interesa a muy pocos.
L'única veritat que ens interessa és la nostra, la que creiem és la nostra veritat. Els populistes en saben un munt d'això.
ResponElimina