Suposo que a tots ens passa més o menys el mateix en aquest període de reclusió que ens ha tocat viure, i és una tendencia a la nostalgia, a evocar, a recordar el passat, potser per que veiem o ens temem que el futur ja no serà el mateix, i moltes de les activitats quotidianes del nostre quefer diari es veuran modificades o coartades. Queda encara com a mínim un més de confinament i jo diria que hi podriem afegir ben bé tres setmanes més, vol dir que a mesura que vagin passant els dies aixó se'ns començarà a fer llarg i les idées e imaginació que molts hi posen per alleujar el confinament a casa s'aniran esgotant.
Hi ha un evident canvi d'hàbits en les coses petites, com el contacte amb familiars o amics que ara es via Whatsapp o Skype, que segueix funcionant igual de malament que abans. Fins i tot hi ha més contacte ara amb molta gent que abans, i tot s'ha de celebrar d'una altra manera quan es tracta d'aniversaris, sants o altres esdeveniments. Has d'inventar noves formes de celebrar les coses, com l'altre dia l'aniversari de la Laura la nostra neta que en va fer 18, i ja em veig a venir que no podrem celebrar el 22 de Juny els 50 anys de casats amb tota la familia, o potser si, Juny queda encara lluny, però com  en tot l'actual hi ha l'incertesa. El pitjor que portem els avis és el fet de no poder veure als nets, que es mig soluciona a base de Whatsapp, però clar, no és el mateix.

Ahir em vaig trobar amb la foto que teniu a dalt, és a Granollers a la Catosfera del 2008, hi ha en Tony Ibañes, en Sani Girona i jo. Sani fa ja 7 anys que ens va deixar i en Toni des de fa poc més d'un any està desaparegut a la xarxa després de voltar per mig món; i és que es tracta d'aixó, de sobte, sents la necessitat de retrobar persones que ja havies deixat de tractar o fins i tot oblidat, com en Pére de Can Saragatona, i no per la pura constatació de que encara hi són, més aviat perquè t'adones que encara tenies moltes coses a compartir i que havies abandonat en el frec a frec del dia a dia d'abans. I és que és tracte d'aixó, d'un abans i un després de tota una manera de viure i veure la vida, la nostra vida quotidiana. Potser aquesta pandèmia ha creat la incertesa en tots i cadascun de nosaltres, d'una societat que tenia el seu futur planificat, organitzat i que de sobte es troba desconcertada, perduda. Aquesta nova e inesperada situació hauria de ser el punt de partida del nostre creixement com a societat, com a una societat més madura, més culta i més solidària amb ella i amb el planeta. Tant de bo sia així.