L'escriptor de Nova Orleans, Michael Tisserand, ha dit al seu compte de Twitter que "ara tots som pintures d'Edward Hooper". Els quadres de Hooper estan protagonitzats per personatges -i paisatges- que estan tenallats per la soledat, l'abstracció, la malenconia. Una mica com ens trobem després d'un mes tancats a casa, sense saber quan sortirem del confinament, ni en quines condicions. Si un observa, per exemple, obres com Sol del matí (una dona que mira per la finestra), Autòmat (una dama sola en un bar concentrada en el seu cafè) o Habitació d'hotel (una jove en un hotel amb les maletes sense desfer) té la sensació que aquests personatges no saben què fer amb la seva vida. A The Guardian, el crític d'art Jonathan Jones es pregunta: "Quan s'eliminen les llibertats de la vida moderna, què queda sinó la solitud".
Ens està tocant viure temps que conviden a la desmoralització, així que és important que intentem viure'ls el més acompanyats possible. Si no pot ser amb la proximitat de la gent que ens estima, al menys fem-ho amb la proximitat distant dels balcons o dels mòbils. I exigim als nostres polítics, més enllà de prendre les millors decisions, comprensió, empatia i afecte.
La compareixença de dimecres de el ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, no va tenir tot això. Posats a buscar cites, va poder trobar una que no fos d'Orson Welles: "Primer la vida, després el cinema". Una manera de dir, ara no molestin que tenim coses més importants que resoldre. Les crítiques li han plogut a el ministre. I fins i tot es va promoure una apagada cultural de 48 hores, on molts artistes van deixar de penjar continguts culturals. El director teatral Lluís Pasqual s'ha significat amb una carta a Rodríguez Uribes, on li recorda que l'art s'ha convertit en un refugi per a milions de ciutadans per tal d'alleujar aquesta situació dramàtica i que ningú discuteix la prioritat sanitària, però que el sector cultural s'ha ensorrat a l'haver de tancar portes i no hi ha cap pla per reflotar-lo. I li va donar a conèixer una altra cita, aquesta de Winston Churchill -a qui acabarem gastant-li el nom en aquesta crisi-, que en plena II Guerra Mundial i, davant la proposta de reduir el pressupost de Cultura per traspassar assignacions a el de la Guerra, es va negar: "Si sacrifiquem la nostra cultura, ¿algú em pot explicar per què fem la guerra?".
La compareixença del ministre tampoc va agradar a Moncloa, així que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, es reunirà la setmana que juntament amb Uribes amb una representació del sector. Hi ha països com Alemanya, França o el Regne Unit que han prioritzat les mesures per salvar la Cultura de l'epidèmia. Juan Diego Botto, a la nit dels Goya, només li va demanar a Pedro Sánchez "semblar-nos en cura, afecte i mim al cinema francès". I això val per a tota la cultura, que no pot esperar més. Perquè no se'ns quedi permanentment la mirada perduda dels personatges de Hooper.
Ens està tocant viure temps que conviden a la desmoralització, així que és important que intentem viure'ls el més acompanyats possible. Si no pot ser amb la proximitat de la gent que ens estima, al menys fem-ho amb la proximitat distant dels balcons o dels mòbils. I exigim als nostres polítics, més enllà de prendre les millors decisions, comprensió, empatia i afecte.
La compareixença de dimecres de el ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, no va tenir tot això. Posats a buscar cites, va poder trobar una que no fos d'Orson Welles: "Primer la vida, després el cinema". Una manera de dir, ara no molestin que tenim coses més importants que resoldre. Les crítiques li han plogut a el ministre. I fins i tot es va promoure una apagada cultural de 48 hores, on molts artistes van deixar de penjar continguts culturals. El director teatral Lluís Pasqual s'ha significat amb una carta a Rodríguez Uribes, on li recorda que l'art s'ha convertit en un refugi per a milions de ciutadans per tal d'alleujar aquesta situació dramàtica i que ningú discuteix la prioritat sanitària, però que el sector cultural s'ha ensorrat a l'haver de tancar portes i no hi ha cap pla per reflotar-lo. I li va donar a conèixer una altra cita, aquesta de Winston Churchill -a qui acabarem gastant-li el nom en aquesta crisi-, que en plena II Guerra Mundial i, davant la proposta de reduir el pressupost de Cultura per traspassar assignacions a el de la Guerra, es va negar: "Si sacrifiquem la nostra cultura, ¿algú em pot explicar per què fem la guerra?".
La compareixença del ministre tampoc va agradar a Moncloa, així que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, es reunirà la setmana que juntament amb Uribes amb una representació del sector. Hi ha països com Alemanya, França o el Regne Unit que han prioritzat les mesures per salvar la Cultura de l'epidèmia. Juan Diego Botto, a la nit dels Goya, només li va demanar a Pedro Sánchez "semblar-nos en cura, afecte i mim al cinema francès". I això val per a tota la cultura, que no pot esperar més. Perquè no se'ns quedi permanentment la mirada perduda dels personatges de Hooper.
SOM PINTURES DE HOOPER
Màrius Carol - lavanguardia
Publica un comentari a l'entrada