L'origen de l'eugenèsia moderna el podriem trobar en Thomas R.Malthus, que va publicar el 1798 el seu cèlebre Assaig Sobre el Principi de la Població (An Essay on the Principle of Population), les preocupacions per un excés de vides humanes consumint recursos i ocupant espais vitals, passarien a ser un tema rellevant en el pensament capitalista. La influència de Charles Darwin i la seva teoria evolucionista de la "supervivència del més apte" completaria el corpus filosòfic necessari per a sostenir les idees d'una eliminació selectiva. Molt abans, els antics espartans ja tiraven pel barranc als nascuts tolits o amb malformacions. Dit curt i ras, les propostes eugenèsiques són les d'eliminar a aquells ciutadans que no arriben uns estàndards físics o mentals prefixats pels cànons de les elits i classes hegemòniques de la societat. O, simplement, d'aquells que ja sobren i no aporten res especial a la societat. O sigui els vells.
En aquest país ja fa temps que es practica l'Eugenèsia, encara que diguem que procurem cuidar als nostres majors. En principi les nostres atencions i cures estan altament legitimats i formen part de la nostra filosofia de vida i la nostra civilització. Per a nosaltres - oficialment - la gent gran són una prioritat i volem que visquin bé tot el que es pugui. Els eugenèsics, en canvi, volen posar data de caducitat a les seves vides, en la línia d'Huxley al món feliç. Es tractaria d'ajustar els seus cursos vitals: ¿75, 80, 90 anys? Quina seria l'edat 'raonable' perquè els nostres pares i avis passessin a criar malves...?
En primer lloc, s'hauria de garantir, cosa que ara no es pot, arribar al final en perfectes condicions, perquè el que es fa ara és o inflar-los de pastilles i pomades o recloure'ls en geriàtrics on es consumeixen lentament d'avorriment i soledat. No hi ha res més desolador que visitar una residència d'avis, un lloc, per cert on et cobren mínim 2000 euros al més per no res o poca cosa, i on s'ha vist que no estan preparats per una pandèmia com l'actual, una pandèmia que ha practicar una eugenèsia directa o gairebè un genocidi entre els ancians, i que no ha preocupat gaire per a no dir gens a les autoritats i a més d'una familia tampoc. De fet, ha estat una selecció natural de l'espècie que ha afectat com passa a la natura als més dèbils, uns afectats aparcats en residencies, lluny de la seva llar, indefensos i oblidats.
Explicaré una anécdota personal. La meva sogra en un moment determinat (ja era vídua) va voler ingressar en una residència, en vàrem visitar un munt, i ni ella ni nosaltres vàrem tenir el pebrots d'ingressar-la en cap d'elles, va viure a casa fins al final i va morir al Taulí de vella, en un moment determinat la varen desendollar i va expirar.
El pare va morir a casa als 98 anys, perquè els pares i les mares haurian de morir a casa, no en un aparcament residencial per sofisticat que sigui. Estem parlant de vells que ja els poden cuidar vells jubilats, com havia estat sempre.
El que està passant es que amb un voluntarisme artificiós s'advoca el canvi del nostre model de benestar mediterrani perquè tots siguem com els escandinaus. És a dir, canviar de la nit al dia el nostre sistema de valors per aquells dels països del Nord d'Europa. Una Europa insolidaria, l'Europa dels mercaders, de l'evasió fiscal i l'explotació de les posicions financeres d'avantatge d'alguns bàrbars de nord. Mentrestant, continua morint la nostra gent gran. Els sentiments de dolor compten poc en aquest món del despietat capitalisme neoliberal. Com diuen que deia Stalin, una sola mort és una tragedia, però un milió de morts és una estadística I els avis que se'ns estan morint a les residencies han passat a ser nomès estadístiques, fredes estadístiques. La tragedia està reservada a uns altres.
