Al principi, el procés de desconfinament prohibirà els desplaçaments entre províncies fins, almenys, finals de juny, extrem que no satisfà a molts espanyols. Però no només per la perllongada restricció dels seus moviments, sinó perquè parlar de províncies desperta en la gent de certa edat el malson que creien oblidada de la burocràcia d'altres temps, d'aquells temps grisos de finestretes, pòlisses i lleis més que absurdes.
A més de mostrar-nos la fragilitat de la nostra economia i sistema sanitari, per no dir dels nostres parlaments o la mateixa democràcia, una de les grans revelacions que ens ha brindat aquesta mortífera pandèmia ha estat la sorprenent vigència de l'Espanya de Celtiberia Show, llibre imprescindible de Luis Carandell la primera edició va arribar a llibreries en l'ara llunyà 1970. A la solapa d'aquesta obra tan profusa i divertidament il·lustrada, pot llegir-se el següent: "Diuen que, amb els irlandesos, els espanyols formen una raça oculta i prehistòrica, fusió de nord i Sud, mestizada dels 'bàrbars' celtes i els 'dolços' ibers". És precisament aquesta barreja la que produeix la confusa bogeria que és Espanya; entranyable per a uns, horripilant per a altres. Però en el seu conjunt conformen, els agrada o no, el gran circ de Celtiberia que Carandell va retratar amb un afecte assaonat amb ironia i humor, i que reflecteix un país que està "enamorat de si mateix i a el temps disposat a suïcidar-se qualsevol dia que el deixin". Caram. Us sona?
Ara bé, el veritable autor del llibre no és el pròpiament dit Carandell, sinó els seus compatriotes. Doncs es tracta d'una obra coral, d'una selecció d'articles seus publicats a la revista Triunfo que exposaven "amb el mínim suport literari possible, les gestes, aventures, miracles, exemples... dels celtíbers dels nostres dies." Doncs bé, es diria que no ha canviat en els cinquanta anys que han transcorregut en un tres i no res des que escrivís aquestes paraules. La present prohibició de desplaçaments entre províncies podria fins i tot provocar la repetició de el cas de la misteriosa desaparició d'una sogra que va tenir lloc el 1969, a Madrid. O potser uns anys abans, a Barcelona. De totes maneres, l'interès, com afirma Carandell, rau en el contingut celtibèric de la història.

 Aprofitant un doble pont, un empleadet membre de l'emergent classe mitjana i la seva família -esposa, nen, sogra- viatgen en un Seat 600 a un bonic lloc lluny de la sorollosa capital, on esperen gaudir d'una setmana sencera de festa. Porten a la baca, entre d'altres estris imprescindibles, una tenda de campanya, ja que, gent que tira pel dret, han decidit fer 'càmping'. Planten la tenda i, deixant a la sogra vigilant les coses, marit, esposa i nen parteixen en el 600 a per provisions. Al tornar, troben a l'anciana senyora morta, ja que ha patit un atac cardíac. Què fer? Trobant-se en una província que no és la seva, saben massa bé l'embolic burocràtic que els espera si avisen a les autoritats perquè algú es faci càrrec de l'aixecament i trasllat de la difunta.

La primera solució que sospesa l'home és col·locar a la seva sogra al seient del darrere del cotxe, com si només estigués malalta, però temorós que podria terroritzar al seu fill o que li doni el basca la seva dona, descarta el pla. Finalment opta per embolicar el cadàver a la tenda de campanya i lligar el bony a la baca. D'aquesta guisa tornen a la capital. A l'arribar, aparca el cotxe davant de casa i puja al pis amb la seva dona i fill però no sense abans ordenar a dissimular davant el veïnat que segurament estarà sorpres davant el seu sobtat retorn.
Baixa l'home al carrer per ocupar-se de l'embalum, només per descobrir amb horror que li han robat el 600 i amb ell la difunta sogra. Ara bé, si el nostre heroi ha fet el que ha fet per evitar entrar en un laberint burocràtic, què no faria el lladre que tem ser acusat no només de robatori, sinó d'homicidi? Doncs no se sap, o només en part. Perquè la policia no va trigar a recuperar l'automòbil robat, però de la sogra mai més es va saber.

Sens dubte, aquesta història podria repetir-se en aquesta Espanya tancada amb pany i clau, dividida, arruïnada, ofegant-se en un mar de mediocritat, rumors i insults. Les tres pistes de el gran circ de Celtiberia segueixen obertes a el públic les 24 hores de dia tots els dies de l'any; també els de traspàs, com aquest. Passin i vegin; això sí, amb mascareta, si us plau. Tant és així que, quan un es distreu, que és el que sovint passa quan un escolta per la ràdio els túrgids 'partes' dels polítics i experts sobre la Covid-19, hi ha moments en què juraries que, tot i l'enorme gravetat de moment, doncs que qui parla no és Fernando Simón, sinó l'alcalde de Villar del Rio, és a dir, Pepe Isbert, dirigint-se a nosaltres des del balcó de l'Ajuntament. I de res serveix canviar el dial, l'Alba Vergés sona exactament igual!
Reinos, repúblicas, nacionalidades, regiones, provincias… 
¡ ‘Celtiberia Show’! - amb Pròleg de Pablo Motos. - 
JOHN WILLIAM WILKINSON - lavanguardia


De Carandell no hay que olvidar que escribió CELTIBERIA BIS, y: «VIDA Y MILAGROS DE MONSEÑOR ESCRIVÁ DE BALAGUER, FUNDADOR DEL OPUS DEI», entre otras muchas novelas y relatos. Prolífico si que era el periodista barcelonés.