Em vaig apartar de la filosofia, es lamentava Cioran, en el moment en què es va fer impossible descobrir en Kant cap debilitat humana, cap accent de veritable tristesa; ni en Kant ni en cap dels altres filòsofs. Enfront de la música, la mística i la poesia, l'activitat filosòfica prové d'una saba disminuïda i d'una profunditat sospitosa, que no guarden prestigis més que per als tímids i els tebis. D'altra banda, la filosofia - inquietud impersonal, refugi al costat d'idees anémiques - és el recurs dels que esquiven l'exuberància corruptora de la vida. Si fa no fa tots els filòsofs han acabat bé: és l'argument suprem contra la filosofia. La fi del mateix Sòcrates no té res de tràgic: és un malentès, la fi d'un pedagog, i si Nietzsche es va enfonsar va ser com a poeta i visionari; va expiar els seus èxtasis i no els seus raonaments.
No anava desencaminat el filòsof romanès, vegeu sinó que deia Byung-Chul Han no fa molt de temps:
"Cada època ha tingut les seves malalties. Segons el filòsof, en el passat hi havien els bacteris o virus, però en el segle XXI, les malalties són neuronals: depressió, trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, trastorn límit de la personalitat o la síndrome de desgast ocupacional. El motiu d'aquestes malalties es deu a l'excés de positivitat, és a dir, la llibertat de poder fer el que un vulgui. La desaparició del que és viral implica la desaparició de l'alteritat; el que ataca l'home no ve de l'exterior, sinó del seu interior."
Al llarg la societat del cansament, Byung-Chul Han va desenvolupant de manera senzilla la idea de la violència de la positivitat, que es tradueix en violència neuronal, una violència saturativa i exhaustiva, i com a conseqüència d'ella, en la modernitat tardana, l'home pateix un sobreescalfament del jo.
No anava desencaminat el filòsof romanès, vegeu sinó que deia Byung-Chul Han no fa molt de temps:
"Cada època ha tingut les seves malalties. Segons el filòsof, en el passat hi havien els bacteris o virus, però en el segle XXI, les malalties són neuronals: depressió, trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, trastorn límit de la personalitat o la síndrome de desgast ocupacional. El motiu d'aquestes malalties es deu a l'excés de positivitat, és a dir, la llibertat de poder fer el que un vulgui. La desaparició del que és viral implica la desaparició de l'alteritat; el que ataca l'home no ve de l'exterior, sinó del seu interior."
Al llarg la societat del cansament, Byung-Chul Han va desenvolupant de manera senzilla la idea de la violència de la positivitat, que es tradueix en violència neuronal, una violència saturativa i exhaustiva, i com a conseqüència d'ella, en la modernitat tardana, l'home pateix un sobreescalfament del jo.
Suposo que Byung-Chul Han, si pogués, esborraria de les hemeroteques, blogoteques i llibres una part del seu discurs sobre la desaparició del que és viral. En ell, tenim la prova que la pandèmia ha agafat a tothom amb el pas canviat, filòsofs inclosos.
Sabes tan bien como yo que hay filósofos de final terrible.
ResponEliminaSartre, su compañera Simone; Weil, Merleau Ponty, Froid...Sin embargo, nuestro Ciorán, tan amigo del suicidio, murió de viejo y cascarrabias.
Es la vida.
salut
Als 84 anys i amb demència senil. Una mort incongruent amb el seu pensament.
EliminaLa mayoría de los que se dicen filósofos se dedican a interpretar el mundo y de lo que se trata es de intentar cambiarlo (aunque sea un poco). Lo contrario se parece a ese diletantismo de cultivar una actividad de manera superficial e insustancial. Ese tan repugnante que no lleva a ningún lado. ¿Conclusión? No la tengo.
ResponElimina(Tú me regalaste a Cioran. Deberé compensártelo)
La conclusión seria que los filósofos detectan el problema pero no saben como solucionarlo, aunque dan el manual de instrucciones que alguien acaba aprovechando.
ResponEliminaCioran no era en si mismo un filósofo, era Cioran, único e irrepetible.
Se hace cansino el repetirlo, pero es lo que me enseñaron en la Facultad de Filosofía, lo que escuche mil veces en la de Teología y a lo que me atengo porque lo que enseñé a posteriori: la Filosofía no da respuestas, los filósofos por ende no las tienen. La Filosofía ayuda a hacer preguntas y los filósofos son sus voces.
ResponElimina¿Las preguntas porqué se hacen?, porque cuando uno no sabe lo que desea es eso, saber, y es ahí donde surgen las diferentes corrientes filosóficas (relativismo, empirismo, razón lógica, inductismo, conductismo, deduccionismo...).
Los filósofos no detectan nada, todo lo más deducen, Francesc. Los que detectan son los científicos.
Un abrazo
bem vist, pitjor són els economistes que ens expliquen les crisis quan ja han passat, i no abans.
ResponEliminaYo no se Filosofia, pero imagino que cada filosofo tendrá la suya, propia o adoptada, y también presiento que sentirán que es la mejor, en esto se parecen a los seguidores de "fumbol" con sus equipos. Un saludo.
ResponElimina