Ara que estem en l'ultima fase, és cert que hi ha un cert relaxament entre la ciutadania.  Malgrat que la mascareta és obligatòria, hi ha qui camina sense ella o la porta incorrectament amb el nas apuntant per fora.  Al veure els 'sense mascareta' quan surto a caminar, em venen ganes de cridar-los l'atenció i no ho faig perquè no m'agrada fer de policia de barri; S'ha de reconèixer que són pocs i solen ser joves, puig els avis van tots amb guants, mascaretes i fins i tot alguns amb doble mascareta d'aquelles de pantalla.
Penso que algunes d'aquestes persones no la portaran posada per algun motiu de pes; em resisteixo a pensar que és per pur incivisme. També podria ser que fossin de naturalesa rebel, ànimes lliures que pensen que així planten cara al sistema, o potser es tracta de quelcom més simple, d'individus ignorants sense cap criteri i que passen de tot. Per cert, en conec a dos d'aquestes característiques i haig de dir que no s'han infectat, i això que un dels dos els dels qui remenen els contenidors de brossa, i ho ha fet aquests dies sense guants ni mascareta.

Una altra curiositat que ens ha dut la pandèmia, és que no se si us heu adonat que en creuar-vos amb algú per la vorera, hi ha dos detalls de comportament que es repeteixen sistemàticament, la persona amb la que et creues passa el màxim d'allunyada de tu que el perímetre li permet, i inconscientment es toca la mascareta en el moment de creuar-vos, com si se l'ajustes.

Per la verbena ens vàrem reunir tota la família, llevat dels nets grans que van per lliure. Al començament, protegits amb mascareta, tot eren precaucions, salutacions amb el colze i distància social. Era un sopar a la terrassa a casa de la meva filla gran i nomès èrem vuit, però a mesura que avançava el sopar, tots rèiem i parlàvem a mandíbula batent i sense mascaretes que ens protegissin. Com si després d’una estona de convivència no ens hagués de passar res.

Veure'm d'ací a 15 dies què ens oferirà aquest estiu desconfinat. El rebrot de Pequín o els de Portugal o Alemanya ens haurien de posar en alerta, però em sembla que hem tornat a ser la ciutat alegre i confiada, que em temo acabarà de nou... confinada.