Tancats a casa com hem estat aquests quasi tres mesos, sembla mentida que encara s'utilitzi aquest concepte per parlar del tercer grau atorgat als presos del procés que nomès hauràn de dormir a la presó els caps de setmana. Permetre que, durant unes hores, deixin la cel·la amb un permís per treballar, estar amb els seus o exercir tasques de voluntariat no és ser semilliure. La llibertat és un concepte absolut que no admet mitges tintes, de fet, dubto que ningú pugui sentir-se plenament lliure en cap entorn, lligats com estem sovint a esclavatges socials o econòmics. Aquests permisos per sortir de la presó formen part del reglament penitenciari, formen part del mateix sistema de càstig i no sé si de rehabilitació que tota condemna pretén.
Tancats a casa com hem estat aquests últims mesos en els que entre altres coses ens han robat la primavera, amb decrets i recomanacions que restringeixen els moviments i que han tornat a posar damunt la taula el tema dels drets fonamentals, sembla mentida que encara s’utilitzi el concepte de ‘semillibertat’ en parlar dels presos polítics.
Aquest cap de setmana els hem pogut veure al carrer. Alguns com Junqueras els hem pogut veure i escoltar als mitjans de comunicació perquè tenen una projecció pública i hi ha molta gent que els vol escoltar. Ens agradi o considerem que la sentència és justa o injusta, totes les interpretacions són possibles; però lliures no ho són, semilliures i gràcies, que encara pot intervenir en qualsevol moment la fiscalia.