Abans d'aprovar la normativa secreta que encara avui garanteix l'ocultisme sobre el comerç de la indústria militar, el Govern de llavors va permetre l'enviament a Xile de tot tipus d'armament. Espanya va comprar a més avions militars fabricats per una empresa estatal fundada per aquella dictadura.

Font de milions, font de secrets. La indústria militar espanyola mou cada any quantitats ingents de diners, i ho fa emparada en l'hermetisme que atorga l'Estat a aquest negoci. Fins ara, tots i cada un dels intents d'accedir a la informació relativa a les autoritzacions d'exportacions d'armament han caigut en sac foradat: tot i els reclams formulats per diferents organitzacions de drets humans, l'administració manté en rigorós secret el contingut de les reunions en què es concedeixen les llicències per a tals vendes.
El caràcter confidencial de les actes de la Junta Interministerial per al Comerç i Control del material de defensa i Tecnologies de doble ús (JIMMDU), organisme encarregat d'analitzar les sol·licituds de comerç d'armament a Espanya, acaba de ser avalat pel Govern per partida doble: a més de negar-se a informar sobre recents vendes d'armament a l'Aràbia Saudita emparant-se en el caràcter secret d'aquests acords, l'Executiu s'ha negat fins i tot a aportar l'acord de Govern de Felipe González que va decretar aquest silenci, tal com havia sol·licitat via Llei de Transparència l'organització Greenpeace.
Aquí rau la clau d'aquesta història. El 13 de març de 1987, el Consell de Ministres encapçalat per González va declarar secretes les actes de la JIMDDU, emparant-se per a això en les competències que li atorgava la Llei de Secrets Oficials de la dictadura franquista. Aquella decisió tenia els seus antecedents. Entre 1985 i 1986, el Govern ja havia qualificat com com secrets deu expedients sobre "compra de material militar", mentre que el 28 de novembre de 1986, el Consell de Ministres va atorgar "amb caràcter genèric" la classificació de secret a el "contingut de les converses conduents a l'adopció d'acords o convenis internacionals en matèria de defensa o de caràcter militar ". En aquest mateix consell es va declarar com a matèria reservada "la producció, adquisició, subministraments i transports d'armament, munició i material bèl·lic".
No era un moment qualsevol. En aquells dies, el Govern de Felipe González era al centre de les crítiques per permetre la venda d'armes a la dictadura xilena que encapçalava Augusto Pinochet. No en va aquest país sud-americà, víctima llavors d'un salvatge règim militar que va provocar milers de morts i desaparicions, figura a la llista d'Estats als quals es va vendre material de defensa entre 1983 i 1986. En aquesta llista de clients apareix també Paraguai, que a l'igual que Xile es trobava en aquestes dates sota un règim dictatorial.
Segons consta en les actes de la Comissió d'Exteriors de Congrés celebrada el 22 de desembre de 1986, el llavors ministre d'Afers Exteriors, Francisco Fernández Ordóñez, va assegurar que ja no es venien armes a Xile, a el temps que va justificar els negocis militars amb aquesta dictadura. "Tradicionalment, ni a Espanya ni a cap país s'estableix com a criteri per autoritzar o no vendre el que un règim sigui democràtic o no democràtic", va afirmar.
"Si determinat producte es vendrà només als països que nosaltres considerem com democràtics, llavors ens trobaríem amb certes dificultats, primer per posar-nos d'acord i segon senzillament per poder vendre. Això és un criteri general acceptat com pragmàtic en tots els països de l' món ", ha defensat. Va al·legar a més que "no hi ha hagut en els anys passats cap embargament de venda d'armament i munició a Xile".
En qualsevol cas, el llavors ministre ha assegurat que "tenint en compte l'evolució política de Xile, l'agreujament de tota la situació en relació amb l'oposició, el clam popular", el Govern de González havia prohibit "l'exportació d'armament i munició a Xile ". Altres documents permeten establir que el cessament de venda d'armament a Xile es va produir a l'agost de 1986, gairebé quatre anys després de l'arribada de l'PSOE a la Moncloa.
Fins llavors, la indústria militar espanyola havia realitzat milionaris negocis amb la dictadura pinochetista. "Xile és el país d'Amèrica Llatina que ha rebut major volum de material bèl·lic d'origen espanyol. En el període 1980-1987 ha rebut armaments per un valor mínim de 30.000 milions de pessetes, a preus constants de 1987, tot i que el valor dels contractes signats ascendeix a una quantitat bastant superior ", assenyalava l'investigador Vicenç Fisas en un treball publicat pel Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB).
El ja mort Enrique Curiel, exdiputat d'IU, va denunciar el 1986 al Congrés que a partir de 1982 s'havien venut a Xile 4 llanxes d'atac fabricades per la drassana Bazán, així com 37 avions militars de l'empresa Construcciones Aeronáuticas (CASA), camions militars d'ENASA o bombes d'avions, canons sense retrocés i metralladores de la companyia Santa Bàrbara.
Fisas destacava en el seu estudi que el 1984 es va signar un acord complementari "pel qual CASA subministra parts per a la fabricació a Xile de 21 unitats" de l'avió C-101. "Les dificultats de Govern xilè per pagar aquesta compra d'avions C-101 ha donat peu per establir una relació entre aquesta exportació i la compra per Espanya de 40 avionetes d'entrenament 'Pillán', fabricades a Xile sota llicència nord-americana, i valorades en 2.500 milions de pessetes ", recordava el investigador.En efecte, el Govern de González va subscriure un acord amb la dictadura xilena per a la compra de 40 avions militars fabricats per ENAER, l'empresa estatal d'aeronàutica que havia fundat la dictadura de Pinochet. El 1987, el llavors diputat de Coalició Popular José Antonio Trillo López Mancisidor li va preguntar per escrit a l'Executiu per què no s'havia informat a la Comissió de Defensa al Congrés sobre aquesta compra, així com quines serien les "contrapartides" d'aquesta operació.
El Govern va al·legar que no havia enviat informació perquè "no s'ha requerit tal informe" i va revelar que el cost total del contracte arribava a l'astronòmica xifra de 2503528400 pessetes. "El Ministeri de Defensa no ha tingut cap participació en la gestió de possibles contrapartides relatives a aquesta operació", afegia la resposta governamental. En aquells dies, ja era vigent l'ordre de l'executiu de Felipe González que va cobrir aquest tipus d'operacions d'absolut secretisme. Avui continua igual que llavors.
Queda clar que Espanya és una gran democràcia, amb una gran Justicia, encara que aquesta no hagi estat capaç de saber qui era el Senyor X dels GAL o M.Rajoy dels papers de Taburete Bàrcenas, ni investigar les activitats il·lícites del Borbó emèrit. I que Isidoro fa ja temps que ha deixat de ser Isidoro per ser Felipe González, el barrut, un demòcrata de tota la vida.