L’epidèmia pel coronavirus torna a créixer visiblement a Catalunya. El risc de rebrot, un índex estimat a partir de la incidència (els casos) i la reproducció del virus va pujar ahir a 206,57 de mitjana, un valor similar al de l'última setmana d'agost. Fa dues setmanes havia baixat fins a 158. El president de la Generalitat, Quim Torra, va resumir la situació ahir en un tuit: “Tornem a superar els 200 punts de risc de rebrot, i la ’Rt' se situa en 1,2. Mantenim, però, una certa estabilitat en ràtios d’hospitalitzacions i llits d’UCI. La situació a la ciutat de Barcelona torna a ser preocupant. Reitero la crida a la màxima responsabilitat col·lectiva i solidària”. A més, el President ha aconsellat, demanat o insinuat als Barcelonesos que no abandonin la ciutat per anar a contaminar o contaminar-se pels llogarets. Confinar la Cerdanya? No, de cap manera. Josep Maria Argimon, el responsable de la Salut Pública a Catalunya i per això de la gestió de la pandèmia, responia així, més que sorprès, quan li va arribar la notícia que la qüestió s’havia plantejat durant l’última reunió de govern. Res no justificava aquesta idea des del punt de vista de la salut pública. Tancar els parcs infantils? No, tampoc. La independència científica i tècnica és la idea més reclamada davant la política de la pandèmia.


Anthony Garner a el Periódico.

Aquestes objeccions no proven gaire bé a les altures. Tampoc d’altres anteriors. Són una mostra d'independència tècnica a què no s'està acostumat a cap ­palau. És possible que la facilitat amb què Argimon diu que no a propostes de membres del Govern, incloent-hi el seu president, sigui més gran de l'habitual. Ara bé, la independència s’ha convertit en la reivindicació més repetida en cada manifest, carta o declaració de professionals de la medicina i de les diverses ciències ­relacionades amb la gestió de la pandèmia. Màxima independència tècnica per estudiar què cal fer en cada moment i per saber avaluar les accions i corregir el que faci falta. Ho ressenyaven ahir els 20 científics signants de la carta a la revista Lancet per demanar una avaluació del que passa a Espanya, situada als primers llocs segons les xifres d'afectats per aquest coronavirus. La pandèmia, en canvi, continua immersa en tot el contrari, en un retret permanent carregat de tàctiques per tombar el contrari i moltes frases per a tuits i tertúlies, que és el que ara es porta. Potser es pensen que així entretenen i distreuen al personal. I clar, el personal que ja n'està fins més enllà de les gónades/ovaris, es marca un Estanislau Figueras, i mentre els etziba un:'Senyories, ja n'estem fins al collons de tots nosaltres', se'n va de pont a la Cerdanya o a on li roti. I per acabar-ho d'adobar, el que faltaba, el sumsum, el corda, el acabose, el desideratum, el caos infinit.... La Marilyn de les Rambles ha de sortir al balcó amb mascareta. És el fi dels dies i les nits.