Quim Torra era el diputat número onze quan va ser elegit president de la Generalitat el 17 de maig del 2018. És ben sabut que qui designa a dit al Quim Torra és Carles Puigdemont, que ha governat Catalunya amb el comandament a distància durant poc més de dos anys, i que a Puigdemont el va posar Artur Mas apartat de la història per la histèria de la CUP, i aquí està l'origen del despropòsit.
La descomposició de la vella Convergència ha tingut escenes dramàtiques com les de l'esquinç de carnet de molts dels seus afiliats per unir-se a la més que probable candidatura de Carles Puigdemont, que convocarà les eleccions quan més li convingui, mentre ERC ho contempla esmaperduda posant cara de Poulidor, conscient potser que malgrat el desori dels Divergents, que no Convergents, encara els poden pispar les eleccions properes, com el ciclista francés que es va passar la seva carrera acabant sempre segon al tour..
Torra ha exercit el paper de confrontació contra Espanya amb les indicacions que rebia de Waterloo. El més recent és que aquesta confrontació ha de ser intel·ligent, segons l'últim missatge llençat per Puigdemont, un encàrrec contradictori que Torra ha d'estar desxifrant, i no sé si ha entès del tot. El cotxe de Torra circulava en direcció a la imminent convocatòria electoral fins que un vehicle més potent, el de Carles Puigdemont, el va arrossegar al mig de la pista i el va situar en sentit contrari, explica Josep Martí a el periódico, i Martí coneix bé tot el rerefons d'aquest matxembrat.
De moment, Torra ha destituït a tres consellers i ha ajornat uns mesos més la convocatòria d'eleccions. Curiosament una de les destituïdes, la Consellera Carme Chacón, pot ser la rival del seu partit en les pròximes eleccions, a Buch li tenia jurada i la Consellera de Cultura, jo que sé.
Torra em recorda a Truman, tots dos van heretar el poder sense passar per les urnes, i crec que tots dos, almenys Truman, eren conscients de les seves limitacions per ocupar el seu càrrec. Però Truman va ordenar llançar les dues bombes atòmiques, mentre Torra llança bombes fètides. Ara, en aquests moments tan difícils, és quan més necessitem polítics solvents, honests, que anteposin els seus interessos i els de el partit a solucionar els problemes dels ciutadans. Potser seria acabada l'hora de deixar de jugar amb la bona fe d'aquests ciutadans que comencen a estar més que farts de tant politiqueig de vol gallinaci. Visca Bongònia lliure, de politiqueigs de merda.
Ara, en aquests moments tan difícils, és quan més necessitem polítics solvents, honests, que anteposin els seus interessos i els de el partit a solucionar els problemes dels ciutadans.
ResponEliminaYa está todo dicho.
Salut
Las palabras son un arma de doble filo. Por un lado permiten que la realidad se haga comunicable, pero por otro, en ocasiones, hacen perder la auténtica dimensión de las cosas.
ResponEliminaUn saludo indio: Mitakuye oyasin.
sin olvidar que las palabras se las lleva el viento...
ResponEliminaY ultimamente, mas que nunca.
Elimina