Va patir abusos físics en la seva infància i una profunda depressió en la seva adolescència i joventut. Va seguir endavant arrossegant aquesta càrrega: va ser el primer de la seva família a anar a la universitat, i es va convertir en un periodista brillant i admirat que publicava en els millors diaris del món. En 2009 va ser nomenat per The Daily Telegraph com una de les persones més influents de l'esquerra a Gran Bretanya. Però va caure en desgràcia acusat per plagi. El dolor continuat ens destrossa, però educa la voluntat, i Johann Hari es va refer. Conscienciós, va decidir investigar les causes de la depressió. El resultat és un súper vendes internacional, Connexions perdudes. Causes reals i solucions inesperades per a la depressió (Capità Swing). Una epidèmia que s'ha accelerat amb la Covid. A la vanguardia l'han entrevistat.
Plagiar o no plagiar, aquesta és la questió. Hari va ser acusat de plagi, un plagi que va reconèixer, però no us cal passar ànsia per aquestes coses. Això que acabo d'escriure, efectivament, s'assembla moltíssim al que ha escrit ja un altre senyor. No m'estranyaria gens que la semblança fos quasi literal. Però no per això heu de veure-hi compromesa la vostra originalitat. Aquella semblança és, sempre, pura coincidència. I noteu-ho bé: dues persones només poden coincidir en algun lloc - o en alguna idea - quan vénen d'indrets distints. l'originalitat radica, al capdavall, en la procedència. De tota manera, també el plagiari fa el seu paper. Naturalment, si té encert en triar allò que plagia, com deia Fuster, el pitjor del plagi no es que sigui un robatori, sinó que és una redundància i de fet, des d'un punt de vista seriós i utilitari, és preferible que s'escriguin plagis de coses sensates que no que s'escriguin ximpleries originals. Al cap i a la fi, Hari com tots, quan plagia, agafa part d'una historia i l'explica a la seva manera, perquè mai ningú escriu una historia cent per cent al nostre gust.
.png "English"){kind=small}
19 Comentaris
Creo todos de una u otra forma todos plagiamos o copiamos. Siempre hay una frase, un hecho, o un detalle que ponemos en nuestra boca y que le ha sucedido a otra persona, sobre todo a las personas que se dedican a escribir.
ResponEliminaEn ocasiones las copias superan los originales.
Salut
En el cas de Hari és que cobrava diners per els seus plagis. I una cosa es copiar una idea i més o menys desenvoluppar-la i l'altra copiar literalment.
EliminaNo se quien escribio que ya todo estaba escrito desde la Antigua Grecia con un paréntesis en Roma (Plauto) hasta ahora todo en menor o mayor medida son plagios. Yo estoy bastante en sintonía con esta opinion. Pêro hay plagios que hacen más grande el original, creo yo.
ResponEliminaOtra cosa son los plagios de tesis y esas cosas, que simplemente es vagancia.
Un saludo
Es que se trata de eso, está ya todo escrito desde hace siglos, como decía Fuster, de lo que se trata es de plagiar cosas sensatas.
ResponEliminaSeguro que sabes que Virgilio en la Eneida vampirizó a Homero. Para comprobarlo solo hace falta leerlos. ¿Sabes de dónde sacó Goethe la trama de Fausto? Apropiándose por decreto de leyendas del norte de Europa. ¿Qué porcentaje de versos de Shakespeare crees que salen directamente de su talento? Los entendidos dicen que algo menos de dos tercios. El resto es copia y saqueo de material ajeno. Con todo y con eso, ¿acaso alguien pone en duda que estos autores han elevado sus obras al rango de modelos literarios imperecederos? ¿Quién puede pensar que no son genios? Al César lo que es del César y a ellos lo que es de ellos.
ResponEliminaes que una cosa es inspirarse en algo o alguien, y luego desarrollar tu historia, y otra es plagiar de la A a la Z, copiar directamente un texto de otro sin reconocer la autoria.
EliminaUna cosa és inspirar-se, recrear, i, l'altra, plagiar, cosa que trobo fruit de la galvana, el mooro i la manca de respecte per l'original d'on s'ha plagiat. Jo el plagi descarat el trobo condemnable per mes filosofies que es vulguin fer al seu enton.
ResponEliminamorro, volia dir
ResponEliminaHi ha casos flagrants de plagi o de copia sistemática de pàgines senceres d'un altre escrit, y no nomès en masters, tambè en literatura. Cela es plagiava a si mateix.
EliminaEl pitjor és que si es plagia a algú amb recursos i fama aquest es pot defensar pero quan el plagi és per part d'algú amb recursos cap un altre que ni té diners ni fama, la impunitat acostuma a ser habitual.
ResponEliminaPlagiar-te a tu mateix no és plagiar, per a mi, és aprofitar materials. Aquí parlem més aviat de literatura però en el mon de la música la cosa és molt pitjor- De vegades també pots fer una mena de plagis inconscients, una vegada vaig escriure un conte amb un lloro i després em vaig adonar que, tot i que l'argument era diferent, el lloro procedia d'un conte de Calders, la tradició cultural té molt de pes. Com que no ho podem saber tot ni haver-ho llegit tot moltes coses d'aquest tipus ens poden passar desapercebudes, és clar.
ResponEliminaEs pot donar el cas que et traeixi el subconscient, a mi m'ha passat amb algun poema, que sense adonar-me'n he escrit un text d'un altre, cert que a vegades ho he fet també conscientment pero plagiant en part o un concepte concret.
ResponEliminaEn la música més que plagiar és que le notes donen pel que donen i les melodies pel que donen tambè i es impossible que no hi hagi semblances. Es relativament fàcil de detectar les semblances, a mi em passa per exemple que començo tararejant Lalaland i per pura inercia de semblança em paso a Sassy Samba de Pat Metheny.
Samaniego ("A un panal de rica miel..."), fusiló las fábulas de La Fontaine, quien saqueó concienzudamente a Fedro, mientras este a su vez copiaba a Esopo. Hay infinitos ejemplos. Muchos de ellos entre romanos y griegos.
ResponEliminapero antes quizás esto no se detectaba tanto como ahora.
EliminaY no voy a desenterrar verdades semiocultas sobre la originalidad
ResponElimina-flagrante plagio- de la Biblia, por economía lingüistica.
Lo único que yo espero de un escritor/ra es que escriba (no bien, sino muy bien). La falta de originalidad no es el problema, el problema son los escritores. Cuando el plagio supera y hace olvidar lo copiado puede llegar a ser la forma más excelsa de ingenio, originalidad y talento. (Llevo en la actualidad un asunto sobre derechos de autor, aunque de otra índole)
ResponEliminaahí tienes toda la razón, es lo que decia Fuster de plagiar cosas sensatas y encima mejorarlas.
ResponEliminaPérez-Reverte fue condenado por plagiar el guión de una película. No sé si lo sabías.
ResponElimina80 mil euros tuvo que pagar el mozo a Antonio González-Vigil. No lo sabia, es de 2011 y lo he buscado en google, que conste en acta.
ResponElimina