Foto Miguel Toña - Agencia EFE -

Encara que ja venia d'abans, amb el confinament i posterior trasbals per la pandèmia. els límits de la urbanitat i la convivència s'han traspassat, i, ho han fet fins a uns límits que difícilment es podran esborrar les faltes de respecte insults i humiliacions. Les xarxes socials aclamen desbocades la fustigació i l'odi a l'altre.

Alguns polítics dediquen el seu temps a posar tuits per treure per insultar, calumniar i ballestrejar a tort i a drte: "Dilluns obliguem als mafiosos a dimitir", escriu Santiago Abascal, que es refereix a el president del Govern com "el tirà Pedro Sánchez". "La supèrbia, el despotisme i la falta d'empatia és l'únic que inspira l'acció del psicòpata. Aquest home és un perill per a la seguretat nacional", afirmava Rosa Díez, que va animar el hashtag #PsicopataSanchez. I molt ha corregut el maliciós acrònim IDA, que lamentablement s'utilitza per nomenar a la presidenta de la Comunitat de Madrid, i fins i tot és denominada de tal manera en columnes de prestigiosos periodistes. La recurrència al trastorn mental és preocupant. ¿En quin món la bogeria, és a dir, la malaltia, pot ser un insult?. Als EUA, des de la oposició ja estan demanant un exame psicológic de Trump insinuant que se li ha anat l'olla amb la pandèmia. Per cert, que aquí critiquem a Trump, però té una bona colla d'imitadors.

Què persegueixen tantes llengües desllengüades que només profereixen insults i missatges carregats d'odi? Sembla com si, a el temps que la Covid-19 arrasa el nostre país, la ciutadania s'hagués contagiat de la crispació i la polarització que tenen bloquejat el país. I Madrid, en estat d'alarma, amb un foc creuat que ens atordeix.

Retrocedim. I no només en pobresa: el virus s'ha carregat anys de lluita contra la precarietat. Vénen uns mesos molt preocupants i no només a nivell de la pandèmia, vénen mesos de fam i misèria per a molts ciutadans, i és ara que seria el moment en què la societat tornés a abrigallar-se mútuament, que de nou vestís de solidaritat les seves frustracions i la seva ràbia, en comptes d'anar a la grenya verbal, en un corol·lari de barroeria i violència entre l'educació i la barbàrie.

Jo que demanava l'arribada dels bàrbars, i no sàvia que ja els teníem entre nosaltres. I han vingut per quedar-se.