ÚLTIMS ESCRITS

8/recent/ticker-posts

ADORAR AL DÉU EQUIVOCAT


💭
Al Mundial del Naranjito, a Sarrià, vam descobrir Gentile, com oblidar el seu nom, li va fer a Maradona potser el marcatge més famós de la història dels Mundials. El defensa italià va perseguir el Pelusa durant tot el partit, li va pegar tant com va poder, i va acabar guanyant. El futbol no és just, vam aprendre aleshores. Els culers ho vam comprovar poc després. Ens les prometíem molt feliços, amb Maradona i Schuster en el mateix equip, però no comptàvem amb Goikoetxea. Ni amb l'hepatitis. Ni amb la pulsió destructiva culer, la nostra atracció fatal cap a la derrota. Maradona va fer un gol al Mundial de Mèxic. La mà de Déu. El gol a Anglaterra. El fet que un jugador pot guanyar ell solet un Mundial amb un gol il·legal que el VAR li hauria anul·lat. I després, res o gairebé, al Barça va ser vist no vist i en el Nàpols amb un equip fet a mida guanyar una Europa league(Champions) i un parell d'scudettos. D'acord que ningú havia jugat abans a el futbol com ell i només un ha tornat a jugar millor que ell, durant 20 anys i sent un exemple d'honradesa en el camp i en la seva vida personal allunyat de les drogues.
Maradona tenia dos grans mèrits, un gol amb la mà i una jugada que Messi va repetir davant el Getafe, després, el ninot trencat. A partir d'aquí, la vida, per a Maradona, va ser un descens directe i vertiginosos cap als inferns. Les retirades, els retorns, la droga, la caricatura. El Maradona personatge és certament insuportable. El seu treball com a entrenador, mediocre. La idolatria cap a la seva figura, ridícula. El Maradona persona potser és mereixedor de pietat, però no d'adoració. Clar que Déu atesos els mèrtits contrets tampoc es mereix adoració.

Qui millor va retratar aquest fals Déu, a aquest pobre home va ser Paolo Sorrentino a 'la Joventut'. Això era Diego Armando Maradona, una deixalla humana, la resta, poesia. Els argentins tenen pràctican en adorar al déu equivocat. Descansi en pau l'ìdol caigut, que de fet, ja feia temps que havia mort, només que ell no ho sabia.

Publica un comentari a l'entrada

8 Comentaris

  1. Las personas están necesitadas de ídolos. Este estaba a la medida. Hay que conocer la Argentina, ver que no hay más que 10.000 familias que detentan el dinero y observar la pobreza de trenta millones de personas. No hay clase media. Las villas miseria se multiplican por miles, y esto es el mate y la galleta que llenaba la barriga y los unía contra la desesperanza. Era su dios, el de los pobres. Porque él jamás renegó de ser de allí, y jamas dijo que era un ser limpio y puro. Al contrario.
    A su medida hizo felices a los que les gusta el futbol, que entre otras cosas es el juego más barato, porque nadie tienes juguetes en una sociedad donde hay que ir a buscar cartones para poder vivir.
    salut

    ResponElimina
  2. Haces un análisis acertado de Maradona como futbolista, en su paso por el Barça(caso Goiko),te ha faltado el Sevilla, poco significativo. Ganó un mundial, en unos momentos difíciles para Argentina, si es que ha tenido alguno fácil. La segunda parte de su vida, es para olvidar y perdonar ,para cualquier creyente. Nunca exaltar ni sacar juguillo, que me temo será lo que hagan
    los medios informativos, como siempre para vender. Sus últimas imágenes, sin movilidad, violento con su pareja , son incomprensibles para mi .Pero es la "tele" que tenemos. No ha sido buen modelo a seguir.Que en paz descanse

    ResponElimina
  3. car res, es que Maradona en el Barça poco se vio, y mira que he visto veces el video de la lesión de Goicoetxea, y siempre he pensado que este no ve que le aparece Maradona cuando ya la soltado la pierna.
    Fíjate que en la casa Rosada le van a despedir en su funeral con honores de Jefe de Estado, aunque no sé de que estado.

    ResponElimina
  4. A mi no em va fer ni fred ni calor com a jugador, almenys en el Barç. Desenganya't, l'únic mèrit de Maradona, el més gran, va ser fer un gol amb la mà. Ja passa que els argentins s'equivoquen en adorar als seus ídols, ja els hi va passar amb Eva Perón.

    ResponElimina
  5. La fama es un alimento indigesto. Yo de futbol no opino, pero nunca he entendido este "tinglado" la verdad, me parece un hombre que realmente nunca quiso lo que tuvo, quizas solo queria jugar al fútbol y esto lo desbordó, pasa con muchos artistas. Pero no lo se.

    Un saludo

    ResponElimina
  6. Todo en Maradona era desmesurado, en lo bueno y en lo malo, es lógico que todo sea desmesura en su muerte. Sólo era un niño que quería jugar a la pelota y la vida no le dejó hacerlo mucho tiempo.

    ResponElimina
  7. Maradona es como Argentina, como la guerra de las Malvinas; todo romanticismo y... una cortina de humo. Argentina maneja a su pueblo con la precisión y efectividad de un reloj suizo.

    Saludos.

    ResponElimina
  8. Cierto Pitt, fíjate en que Messi o Cristiano le dan cien mil vueltas a Maradona y le superan en todo, o en casi todo, a ambos les falta un Mundial, un Mundial porqué no habia VAR que sinó ni eso. Se puede y se debe decir que Maradona está muy sobrevalorado.

    ResponElimina