💭La impossibilitat d'un acord d'Estat en educació subratlla que Espanya no és nació - Antoni Puigverd - lavanguardia.
La llei Celaá és una reversió dels punts polèmics de la llei Wert. El sociòleg Wert va voler que la religió tingués estatut d'assignatura avaluable amb efecte en la nota global; la professora d'institut Celaá no elimina la religió, però la converteix en irrellevant per l'historial acadèmic. L'escola privada que concerta acords amb els governs autonòmics va obtenir amb la llei Wert una assegurança de vida. Tant és així que, en aquests darrers anys, han aparegut molts col·legis que ja no responen, com era tradicional, a l'impuls d'una institució religiosa o un projecte educatiu laic (seguidors de Montessori o Piaget, posem per cas), sinó a fons de inversió que troben en l'ensenyament una forma com una altra de fer negoci. No valoro el fet: em limito a descriure aquesta derivada de la llei Wert. Doncs bé, la llei Celaá obstaculitza la privada donant clara preeminència a l'escola pública.
Pel que fa a la polèmica de les llengües, el lector recordarà que Wert va expressar sense embuts la voluntat d'espanyolitzar els nens catalans. Recentralizó els continguts educatius i oficialitzar per simple retòrica un fet que el Tribunal Constitucional havia establert. El castellà ha de ser vehicular, però ja que la immersió és constitucional, la determinació de les assignatures vehiculars correspon al gestor educatiu. La recentralització de Wert podria persistir en Celaá: és l'administració la que decideix sobre llengües i continguts (però no precisa si es refereix a l'ministeri o la conselleria). La retòrica de Wert va quedar molt tocada per una sentència de TC en 2018. Ara la llei Celaá no nega la vehicularitat del castellà, però amenaça amb això per complimentar a ERC que, paradoxalment, a través del conseller Bargalló semblava voler replantejar el plet lingüístic per elevació.
Abans, els ingenus defensàvem que una llei essencial com la d'educació havia de respondre a un acord d'Estat. Ara els ingenus som fatalistes. Sabem que aquest tipus d'acords no es produiran mai. Espanya demostra constantment que no és una nació, ja que els partits o corrents sempre predominen sobre el tot. No hi haurà mai acords d'Estat en temes essencials. L'Estat només és el botí (o, en el millor dels casos, l'instrument) de la política.
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
Ningú sap ben bé què és una nació, ni un país, ni una cultura, ni tan sols una llengua, totes les definicions se'ns escapen com aigua en un cistell. Es pot comprovar en enciclòpedies i diccionaris.
ResponEliminaEntenc que el que vol dir Puigverd, es que Espanya es un Estat governat per una partitocracia d'uns polítics sense cap sentit d'Estat, que aquest Estat només és el botí o, en el millor dels casos, l'instrument) de la política, d'una política de campanar, de vol gallinaci. El mateix es pot aplicar a Catalunya, més que una Nació un i altra son una noció.
ResponEliminaOxford y Cambridge no son públicas y gozan de un prestigio internacional mejor que todas las de España, donde los políticos se sacan Master por amiguismos y corrupcion. El problema es que en España hay demasiado inquisidor más preocupado de imponer ideología en los centros que educación que conocimientos. Mis hijos no han estudiado religión, ni con Wert , ni sin él. Demasiadas cortes, demasiados cortesanos y demasiados parásitos para esta nación.
ResponEliminaUn saludo
Hombre, yo si veo que es un Estado y democrático. La Democracia trae esas cosas que se casen partidos dispares para conseguir un bien común, en este caso unos presupuestos necesarios para que Europa suelte la "pasta", que tanta falta hace, en un país tan castigado como España cuya principal indústria, el turismo, está casi cerrada.
ResponEliminaLa enseñanza seguirá igual, en general, de calidad regular y el catalán ha ido progresando. Excepto en la asignatura de castellano, no ves un libro en ese idioma. La inmersión es un hecho. Otra cosa es la realidad en la calle. Pero....Si que hay una cosa, mucho hablar de la religión, de la concertada, pero, pero, no se atiende todo lo necesario a la Pública, al menos esa es mi sensación, por lo que me dice mi hija.
Aquí me apunto al argumento de JÚLIA. ¿Nación? ¿País? ¿Estado? ¿Nación de Naciones? ¿Federal? ¿Confederal? ¿Central?, ¿Autonómico?
ResponElimina"...ningú sap ben bé què és una nació..."
Salutte
Daniel, políticos sin sentido de estado, la puta partitocracia, tu eres de los que reclama listas abiertas en las elecciones y nunca las veras.
ResponEliminaCar res, la religión o religiones se deberían enseñar todas y acabar con los privilegios de la católica, con todos sus privilegios e igualarla al resto. El castellano lo aprenden igual que el catalán en la escuela, solo que en la práctica solo hablan en castellano y libros en castellano tienen los que necesitan y más igual que en catalán.
ResponEliminaEn cuanto a la concertada, desde mi punto de vista, de ayuda estatal ni un céntimo, la concertada es negocio de curas o de laicos, por lo tanto que se espabilen.
Aqui lo que hay es política y solo política, ayer salió un chaval en TVE diciendo que en Catalunya si ibas a cualquier sitio publico y no hablabas en catalán nadie te atendía, y más bien es al revés, ah! el chaval no lo dijeron pero es de Castellón i de las juventudes (que casualidad) del Partido Popular.
De todos modos, lo que comenta Puigverd no tiene que ver con eso, sinó con la falta de sentido de estado de los políticos, no puede ser que en 40 años hayamos tenido 8 leyes de enseñanza, es un fracaso de la democracia. Por cierto, no conozco ningñun estado del Mundo que sea democrático, el solo hecho de tener Parlamento y senado ya les desautoriza.
Miquel, el concepte nació és eteri, una entelequia, España es un Estat, fixat que es parla de Estado español, però Puigverd no questiona aixó, es refereix a la poca volada dels politics amb el seu nul sentit d'èstat a l'hora d'aprovar uns pressupostos o alguna llei important, fan que no sigui una Nació com a concepte, sinó un simple i mesquí joc d'interessos.
ResponEliminaNo hi haurà mai acords d'Estat en temes essencials. L'Estat només és el botí (o, en el millor dels casos, l'instrument) de la política. - diu - i aquest és el problema, els partis polítics que tot ho corrompeixen i poc solucionen.