💭Naveguem a la deriva, perduts en aquest mar del desconeixement. No sabem qui som, i perdem el temps creient ser una altra persona, una persona prefabricada, que sens dubte, se sent sola i perduda sense saber per què. No considerem oportú donar-nos una oportunitat per viure plenament, lluny de la banalitat del que és superflu. Necessitem comprensió, quelcom que ens alliberi de la desídia, que ens situï enfront de l'abisme i ens condueixi fins al que és realment necessari. Com deia Neruda,  'estic sol, més sol que estar sol'. perquè hi ha una cosa pitjor que estar sol, és sentir-se sol. I no voldria acabar pensant com Thoreau quan va escriure: Volia viure profundament i rebutjar tot allò que no fos vida, per no adonar-me'n, en el moment de morir, que no havia viscut. M'agradaria confessar que he viscut, com Neruda, però no és així..., i ja em queda poc temps.