LA SOCIETAT DE LA DESCONFIANÇA

L'any 1996 l'etnòleg austríac Irenäus Eibl-Eibesfeldt, va puplicar 'la societat de la desconfiança' Una societat on la majoria de les organitzacions socials, tenen com a propòsit principal, maximitzar els beneficis, disminuir els problemes i promoure la participació dels seus membres, a través de la generació de xarxes de confiança. Les organitzacions polítiques s'acuren i planifiquen solucions per als quatre comuns i recurrents problemes existents en la societat moderna: delinqüència, salut, ocupació i educació; i basen l'èxit de les seves propostes en els objectius assolits en aquestes matèries. Però s'entén que per aconseguir avenços, siguin aquests socials o econòmics, els dirigents requereixen de la confiança, compromís i lleialtat d'aquells per als que es dissenyen i construeixen les polítiques. Qualsevol desencert esdevé un qüestionament a la capacitat de governar. Construir l'equació confiança, compromís i lleialtat, és imperatiu.

Tota societat es construeix sobre la confiança i es destrueix per la desconfiança. Això és evident i és aplicable tant a la família com a l'Estat. El que viu a la desconfiança viu a la defensiva. De la posveritat hem passat a la incredulitat. Són molts els ciutadans responsables, però creixen en nombre els que sospiten, no ja dels polítics, sinó de savis i mèdics, de tot i de tots. A Occident impera la sospita i la desconfiança. S'imposa la idea que estem en mans d'empreses sense escrúpols, d'interessos inconfessables, d'elits globalistes disposades a propagar virus per vendre vacunes. És irrellevant que aquest corrent de sospita sigui ara aprofitada per l'extrema dreta o pel populisme trumpista.

Durant dècades, l'esquerra va sembrar la desconfiança en tot tipus de poders: se sospitava de les institucions, dels poders econòmics. Poders que, suposadament, contaminaven per interès, destruïen, àvids, els boscos o negociaven indecentment amb vacunes i fàrmacs. Tot i que una part de les crítiques estava fonamentada, la sospita es projectava, en general, contra les forces del capital que mouen els fils del nostre món. Les teories conspiranoiques teníen el terreny abonat per cuallar entre la societat, una societat on priva l'auge de la cultura de masses, l'apoteosi de l'oci, el culte a la pròpia imatge, la banalitat, l'hedonisme i l'explosió de les xarxes socials sempre enceses i distorsionades, han acabat de perfilar un paisatge moral en què xipollegem maldestres, sense certeses, sense jerarquies concretes, sense horitzó ni esperança. 

En aquest moment de màxima incertesa sanitària i econòmica, queda clar que un món descregut és terreny ideal per a les noves fantasies. Tota societat es construeix sobre la confiança i es destrueix per la desconfiança, i la Societat de la informació, ha acabat en la societat de la desinformació y la desconfiança. El caos és el següent pas.