💭Em pregunto si amb els resultats de les eleccions del 14-F, hi ha una possibilitat de donar un gir pragmàtic a la política catalana, o continuarem en el dia de la marmota del procés i de la Catalunya immòbil. Es tracta de comprovar fins a quin punt Illa té influència real i fins on arriba el coratge de Aragonès. Potser un pacte transversal encara sigui impossible. No cal compartir govern. Potser hi haurà partits que actuïn de frontissa. Potser les temptatives d'aproximació aniran poc a poc. Per si avui comença tot, i la política sempre es conjuga en present, és un error desaprofitar el moment. Esquerra està en condicions d'ostentar la presidència per refermar la seva hegemonia mentre que el PSC ha de reclamar els indults i llavors proposar una alternativa de governança multilateral per desconcentrar el poder que l'alta administració s'enroca a Madrid. Es tracta d'innovar perquè la política catalana recuperi el pols i, amb això, l'economia i la societat. Portem perdut massa temps i cal accelerar la formació de Govern, encara hi són a temps, però aquest apressa, i una mica de sentit d'estat, de 'grandeur' seria d'agrair, ja n'hi ha prou de política de campanar.

Malauradament, em temo que anirem a parar una nova vella legislatura. Ho resumeix Josep Martí a elperiódico: "Però si donem per bo que el període de negociació dona sempre senyals per anticipar el com i el què d’una nova legislatura és raonable apostar que aquesta serà molt similar a l’anterior: múltiples personalitats exercint cada una un bloqueig sobre l’altra perquè al final ningú, tampoc Catalunya, es mogui de lloc". La persona escollida com a President o Presidenta del Parlament el dia 12 donarà pistes de per on anem, si a babord o a estribord.