LA SOCIETAT DISTRETA

Original de Paula Vicenti -

💭La societat distreta no és la que en principi es distreu amb qualsevol cosa, sinó aquella que es veu assetjada amb els falsos debats i litigis polítics i socials que la política fa servir per distreure-la. Un conductor distret pot acabar provocant un accident, mentre que una societat distreta mai acaba de ser plenament conscient de l'accident en el qual està embolicada o a punt de veure implicada. - Fèlix Riera

Sembla que l'era digital comença a mostrar-nos una cara oculta i és que tota la informació al nostre abast a través de múltiples dispositius a qualsevol hora del dia i de la nit i des de qualsevol lloc ens està passant factura. I si tenir el món a la butxaca no ens està fent millors ni més savis? Sorgeixen veus d'alarma que el telèfon intel·ligent, aquesta arma poderosa d'informació massiva, s'està tornant en contra nostre per convertir-se en una arma de distracció massiva. Aquestes són les senyals:

Ens costa més concentrar-nos. Tant ens estem acostumant a fer dues coses alhora que la nostra atenció s'ha tornat micro i la nostra ment dispersa. El preu és alt: ens costa mantenir no només l'atenció sinó l'acció en cada tasca. Anem "d'oca en oca", sense posar consciència, amb una atenció massa predisposada a abandonar el vaixell a les primeres de canvi.

No recordem res. Els motors de cerca estan tan omnipresents en la nostra vida que sembla que ja no fes falta recordar o aprendre res perquè tot ho podem trobar a Internet, que n'hi ha prou amb saber on i com accedir a la informació. Alguns en diuen "efecte Google".

Temem perdre'ns alguna cosa. La por social a ser exclosos, a saber que els nostres col·legues fan alguna cosa que nosaltres no, sempre ha existit. Però sembla que avui el FOMO (Fear of Missing Out) es multiplica. Smartphones i RR. SS. en totes les butxaques fan que tres de cada deu persones tinguin la sensació que la seva vida és molt menys interessant que la dels seus coneguts, que s'estan perdent alguna cosa. Així que al clàssic consum aspiracional de voler el que no tenim es suma ara l'angoixa de no poder gaudir del que estem fent perquè alhora sabem que alguna cosa ens estem perdent.

La química rema en contra nostre. El cervell, que es mou per l'estímul i la novetat, és un autèntic monstre de les galetes d'informació. Busca desesperadament estar connectat. I, per si fos poc, viu de la gratificació. Hi ha estudis que relacionen la nostra tendència a revisar compulsivament el correu electrònic i les xarxes socials amb l'addicció a les màquines escurabutxaques. És l'expectativa d'obtenir una gratificació el que fa que mirem el nostre mòbil 'entre 80 i 110 vegades a el dia!

Estem dissenyats per distreure'ns. Poder estar atents a qualsevol estímul garanteix la nostra supervivència com a espècie. El problema és que la velocitat dels estímuls creix sense parar perquè en l'era digital tot s'ha accelerat. No obstant això, l'atenció és una cosa difícilment divisible. Diuen els experts en neurociència que només podem fer bé dues coses alhora quan una d'elles es pot automatitzar. O sigui, que no és possible parlar i escriure simultàniament en condicions perquè totes dues activitats impliquen un esforç cognitiu. El que passa, encara que no ho sembli, és que vam repartir alternativament l'atenció entre les dues.

La bona notícia és que hi ha remei: la dificultat per centrar-nos és reversible. Atès que el cervell té una gran capacitat per a reeducar-se, podem millorar amb entrenament. Ja hi ha tècniques de desconnexió digital i de gestió de l'atenció. Sempre és possible silenciar el mòbil o treure'l del mig quan ens asseguem a llegir. Es pot tancar el correu electrònic mentre elaborem el pla de màrqueting o obligar-nos a no obrir enllaços en més de cinc pestanyes alhora... Podem fer-ho com millor ens vingui, però siguem conscients que el nostre cervell té un límit d'atenció.

Comparteix:  

Comentaris

  1. No hay lector que mantenga concentración por más de tres minutos en un bloc.Lo he comprobado, FRANCESC. He visto personas que preguntaban cosas que están escritas al final, con lo que demuestran que si un escrito es largo (largo sería sobrepasar los tres minutos de lectura), ya no lo hacen.

    Para que se lea has de poner algo fuerte en el titular, un escrito corto y fotos, no muchas, a poder ser impactantes.
    Creo que es general y que debido a la gran cantidad de información (o desinformación, o llámales como quieras) hemos perdido la capacidad de concentración. Si miras una tablet, verás que cuando te pones a leer un artículo comienzan a saltarte propaganda que has de ir neutralizandola, eso impide que puedas concentrarte. Por otro lado, al sistema le va bien, necesita vivir de la mediocridad, es lo que puede manipular a conciencia.
    Salut

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. sol passar sovint atès es llegeix en diagonal o per sobre, no línia a línia. Em recorda l'acudit de Woody Allen en una película seva: Ahir a la nit vaig llegir Guerra i Pau. De que va li pregunta l'interlocutor, contesta Allen: Pasa a Rùssia.

      Suprimeix
  2. No hay que obligarse a nada,se trata de hacer uso con responsabilidad,en el juego,en la bebida,en el sexo....

    ResponSuprimeix
  3. Un buen consejo fácil de dar y difícil de cumplir.

    Salut

    ResponSuprimeix
  4. Ser optimista o pesimista crec que és una qüestió genètica, a banda del anàlisis de la situació reial. El món actual té molts problemes ... però "qualsevol temps passat és pitjor". Jo soc més feliç avui que quan era jove, sembla contradictori, però és el que sento, ¿és posible que sigui una percepció subjectiva? ... és posible
    Dic tot això perquè quan analitzem la societat actual jo sempre veig la part positiva per sobre de la part negativa.

    ResponSuprimeix
  5. Totalment d'acord, qualsevol temps passat fou pitjor, cal ser optimistes sempre, malgrat que els temps actuals no convidin a ser-ho.

    Salut

    ResponSuprimeix
  6. Tot Barcelona comenta un tema clau en tot plegat: la manca de concentració.
    La immediatesa i l'estímul-resposta que generen certes xarxes provoca que el cervell s'acostuma a una altre manera de consumir continguts.
    El "colmo" o "súmmum" de tot plegat és Tik - tok que fomenta un tipus de vídeo absurd i ràpid.
    Com hi hem arribat?
    No cal dir que en tot plegat i ha ajudat l'auge i consolidació dels smartphone.
    A tall d'anècdota veient un vídeo d'un canal de metges a youtube que S'ha consolidat gràcies al contingut d'actualitat pandèmica i que acostumen a fer streamings llargs de dues o tres conversant amb múltiples convidats per cam, un usuari que per la foto de perfil semblava jove es queixava que feien vídeos massa llargs i que no tenia temps per veure'ls i que no entenia perquè no feien un tipus de video molt curtet resumint tot plegat.
    Vaig pensar quina barra! Hem arribat a un punt que tot se'ns ha de donar curt i mastegat? Tolstoi en aquest S.XXI pobret em sembla que no triomfaria!
    S'imposa una societat-tuit on tot és blanc o negre i s'ha de poder resumir en un titular. És una societat que no convida a la reflexió ni a l'ànàlisi acurat.
    El "colmo" d'aquesta tendència també la trobem en cert nous formats televisius com el programa "Nexes" de Tv3. Al digital Núvol afortunadament li van dedicar una crítica demolidora...programa més aprop d'un Tik-tok de testimonis i confessions ràpides i morboses que de converses a fons i amb contingut.
    Crec que aquest post és per guardar-lo perquè descriu molt bé la societat que vivim.

    ResponSuprimeix
  7. Ni Tok Tok ni Nexes els veig, però els puc intuïr. Tot ràpid i ben mastegat perque s'entengui sense cap esforç.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari