Comenta en Miquel en el seu escrit d'avui el canvi de nom del col·legi d'imfermeria de Barcelona que ara ha passat a denominar-se Col·legi d'Infermeres i Infermers de Barcelona. No sé si és del tot correcte el nou nom de l'entitat, potser s'hauria de dir "Col·legi d'Infermeres gais, lesbianes, trans, amorfs i algún infermer", segurament així seria més estúpidament correcte. Perquè d'aixó es tracte, d'una estúpida fotesa postmodenna de l'esquerra. I dic de l'esquerra perquè la dreta entestada només en insultar no té temps per a tanta finezza lingüistica. Potser el més pràctic seria nomenar-se 'Col·legi d'Infermeria de Barcelona' més curt i més concret, car si no com ens ho hem de fer quan parlem de 'la Humanitat' que hauriem de dir 'La Humanitat i Feminitat'?, i els LGTBI?, parlem d'homínids i prou, no diem homínids i homínides o femínides. En resum qui poca feina té el gat pentina mentre se l'agafa amb paper de fumar.

La cosa ja ve de vell de quan Bibiana Aido era ministra i al Parlament va dir alló de 'los miembros y las miembras'. Ho vaig comentar al seu dia, però malauradament i malgrat no saber a 'donde ha ido Bibiana Aido' segueix vigent. Canvien alguns actors secundaris però la bestiesa de la fotesa continúa que continuarà.

"El problema de la Sra. Ministra Bibiana Aido no és que s'inventés o recollís de la parla sud-americana la paraula “miembras”, tampoc existeix la paraula “bondonia” referida a “bonhomia” aplicat a les dones i hom la fa servir; De vegades si no hi són hi ha paraules que s'han de inventar i no passa res, la Real Acadèmia sempre va vint anys enrere amb aixó del llenguatge i no se’ls hi ha de fer massa cas. 

El problema del discurs de la Senyora Ministra d’Igualtat és la cosa aquesta del políticament correcte, alló de: companys i companyes, o bascos i bascas (basca en castellà de fet vol dir "nàusea" o sia que el sr. Ibarretxe de fet el que diu quant sovint empra aquesta expressió es: "bascos i náuseas" i aixó ve d'aquesta cosa progre, de la igualtat home dona, i que si hi ha una paraula genèrica que val per ambdós sexes no cal fer la distinció i s'evita de passada una certa diguem-ne cursileria o expressió forçada. 

Millor seria que aquesta diferenciació s'apliqués a la vida real i es tractes com ja està estipulat als homes i les dones per igual en tots el conceptes, començant pel salarial i oblidant-nos de "miembros y miembras" i expressions per l'estil que com deia freguen la cursileria o ridiculesa. Al cap i a la fi només son paraules i el que es important són els fets, i a banda tampoc cal acarnissar-se amb la jove Ministra com ho ha fet la Cope o Libertad? Digital que sempre estan a la que salta i diguin el que diguin sempre ho troben malament. Deixem-ho en un excés de zel o intent de ser esquerranosament correcte, la Ministra ja s’ha disculpat dient que és una expressió emprada a Sud-América, i no té més importància de la que exageradament i per interessos mesquins i partidistes, com de costum se li ha volgut donar.